Edith de Wessex
Edith de Wessex (c. 1025 - Winchester, 18 de desembre de 1075) va ser reina consort d'Anglaterra de 1042 a 1066 pel seu matrimoni amb Eduard el Confessor. BiografiaEdith de Wessex era filla de Godwin de Wessex, el comte més poderós d'Anglaterra, i de Gytha Thorkelsdóttir, germana del comte danès Ulf, cunyat de Canut II de Dinamarca. Edith, criada a l'abadia de Wilton, era una dona culta que parlava diversos idiomes, habilitat que probablement va adquirir en aquesta abadia. Sempre hi estigué unida, i en els últims anys va reconstruir-ne l'església.[1] Reina d'AnglaterraEdith es va casar amb el rei Eduard el Confessor el 23 de gener de 1045 i, a diferència de la majoria de les reines angleses dels segles x i xi, va ser coronada.[2] El seu matrimoni no va tenir descendència. Els escriptors de l'Església asseguren que això es degué al fet que Eduard havia fet vot de castedat, o que es va negar a consumar el matrimoni per la seva antipatia cap a la família d'Edith, els Godwin. No obstant això, els historiadors moderns ho han desestimat. En opinió del biògraf d'Eduard, Frank Barlow, "La teoria que la falta de descendència d'Eduard va ser a causa d'una abstinència sexual deliberada mostra manca d'autoritat, credibilitat i valor diagnòstic."[3] La font principal de la seva vida és una obra que ella mateixa va encarregar, la Vita Ædwardi Regis (La vida del rei Eduard).[4][5] El 1051 Godwin i els seus fills es van enemistar amb Eduard i van fugir del país. Edith fou enviada a un convent de monges, possiblement perquè no tenia fills i Eduard esperava divorciar-se'n.[5][6] Quan els Godwin van tornar el 1052, Edith fou reinstal·lada. En els últims anys del regnat del seu espòs, es va convertir en una dels seus assessors.[7] Segons Barlow, en la Vita Edwardi "tot i que sempre se la col·loca modestament darrere del tron, l'autor no minimitza el seu poder ni oculta per complet la seva voluntat. Se'ns presenta com una dona determinada, tafanera, dura, i probablement amb mal geni".[8] Quan Eduard mor, el Domesday Book demostra que Edith era la dona més rica d'Anglaterra, i la quarta persona més rica després del rei, de Stigand (arquebisbe de Canterbury), i del seu germà Harold Godwinson.[9] Zenit i ocàs de la seva famíliaEdith era molt propera al seu germà Tostig, i el 1055 va aconseguir el seu nomenament com a comte de Northúmbria. El govern de Tostig fou impopular, i el 1064 Edith va ser acusada a la Cort de preparar l'assassinat del noble northúmbric Gospatrick en benefici del seu germà. El 1065 els habitants del nord es van rebel·lar i van escollir com a comte a Morcar, cunyat d'Harold. Tostig va acusar Harold de conspirar amb els rebels; Eduard va exigir que la rebel·lió fos sufocada, però Harold i els seus seguidors es van negar a complir l'ordre. Morcar va ser confirmat i Tostig va haver d'exiliar-se.[10][11] Després de la mort d'Eduard (4 de gener 1066), Harold va pujar al tron. En la batalla de Stamford Bridge (25 de setembre 1066) i la batalla de Hastings (14 d'octubre 1066), Edith va perdre quatre dels seus germans (Tostig, Harold, Gyrth i Leofwine). El seu germà Wulfnoth, que havia estat lliurat a Eduard el Confessor com a ostatge el 1051 i poc després es va convertir en presoner de Guillem el Conqueridor, va romandre captiu a Normandia. Així, Edith es va convertir en l'únic membre de la seva família que va sobreviure a la conquesta normanda en sòl anglès, ja que els fills de Harold van fugir a Irlanda. DefuncióEdith va morir a Winchester el 18 de desembre 1075. Mateo de París registra la tradició que la seva mort va posar fi a una malaltia que havia sofert durant bastant temps.[12] En la Vita Edwardi es destaca la seva pietat, i es diu que va donar terres a l'abadia d'Abingdon. Va ser enterrada al costat del seu marit a l'abadia de Westminster i el seu funeral va ser organitzat per Guillem.[12] Referències
Enllaços externs
|