Edith Ellis
Edith Mary Oldham Ellis, de soltera Lees (Lancashire, 1861-Paddington, 14 de setembre de 1916), fou una escriptora activista pels drets de la dona.[1] Trajectòria![]() Nasqué el 9 de març de 1861 a Newton, Lancashire. Era l'única filla de Samuel Oldham Lees, un terratinent, i Mary Laetitia, de soltera Bancroft. Sa mare va sofrir una lesió al cap durant l'embaràs i va morir quan Ellis era encara un nadó. Al desembre de 1868, son pare es casà amb Margaret Ann (Minnie) Faulkner i van tenir un altre fill.[2] Anà a una escola de monges el 1873. Entrà en la Comunitat de la Nova Vida i hi conegué Havelock Ellis el 1887 en una reunió.[3][4] La parella es casà al 1891. Des del principi, el seu matrimoni fou poc convencional; ella era obertament lesbiana i al final de la lluna de mel ell tornà a la seua casa de solter. Ellis tingué algunes aventures amoroses amb dones, de les quals el seu marit estava al corrent.[5] La seua relació oberta fou el tema central de l'autobiografia de Havelock Ellis, My Life (1939). ![]() La seua primera novel·la, Seaweed: A Cornish Idyll, es publicà el 1898. Durant aquest període, Edith començà una relació amb Lily, una artista irlandesa que vivia a Saint Ives. Edith quedà molt afectada quan Lily va morir de la malaltia de Bright al 1903.[6] Tingué un atac de nervis al març de 1916 i va morir de diabetis el 14 de setembre de 1916 a Paddington. James Hinton: a Sketch, la seua biografia del cirurgià James Hinton, es publicà pòstumament, el 1918.[7] Obra
Referències
Bibliografia addicional
|