Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Malaltia de Bright

Plantilla:Infotaula malaltiaMalaltia de Bright
Un ronyó amb inflamació, és a dir, amb nefritis, i un ronyó sa, del llibre Reports of Medical Casis Longman, Londres (1827–1831) a Richard Bright. Wellcome Library, Londres
Tipusnefritis Modifica el valor a Wikidata
EpònimRichard Bright Modifica el valor a Wikidata
Especialitatnefrologia Modifica el valor a Wikidata

La malaltia de Bright es classifica històricament com una malaltia renal, que es descriuria en la medicina moderna com una nefritis degenerativa aguda o crònica, especialment parenquimàtica. No obstant això, el terme ha deixat de ser utilitzat, ja que actualment les malalties renals es classifiquen segons la seva etiologia.

Patologia

La malaltia de Bright conté un grup de trastorns que pertanyen al grup de malalties no supuratives o degeneratives que es caracteritzen per la presència de proteïnes—principalment albúmina i sang en l'orina.[1] De vegades també apareix edema (inflamació deguda a acumulació de líquid en els teixits), retenció d'orina i hipertensió arterial.[2]

Quadre clínic

Aquesta malaltia es detecta per la presència d'albúmina en l'orina i va sovint acompanyada d'edema.

Els símptomes són generalment greus. Dolor d'esquena, vòmits i febre són indicadors comuns d'un atac. L'edema, que pot fluctuar entre una lleugera inflor de la cara fins a una acumulació de fluid suficient per dilatar tot el cos i, de vegades, limita greument la respiració, facilitat per la presència d'anèmia i d'acidosi metabòlica, és una afecció molt comuna. La quantitat d'orina es redueix, adquireix un color fosc, fumat o sangonós, mostra en les anàlisis la presència de gran quantitat d'albúmina i al microscopi cèl·lules sanguínies en abundància.

Aquest estat d'inflamació aguda pot limitar seriosament les activitats diàries i, si no es diagnostica, comportar una de les formes cròniques de la malaltia de Bright. No obstant això, en molts casos es redueix la inflamació a causa d'un augment de micció mitjançant la utilització de diurètics i la desaparició de l'albúmina i altres subproductes, al quals acompanya, normalment, la recuperació.

Referències

  1. «Enfermedades B» (en castellà). Instituto Químico Biológico. [Consulta: 22 octubre 2008].
  2. AVILAN ROVIRA, J.M. Vida de la Academia y Notas Bibliográficas. Gac Méd Caracas. [online]. jul. 2003, vol.111, no.3 [citat 21 d'octubre de 2008], p.258-269. Disponible a la World Wide Web: . ISSN 0367-4762.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9