Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Edessa (Grècia)

Plantilla:Infotaula geografia políticaEdessa
Έδεσσα (el) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusciutat Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 40° 48′ N, 22° 03′ E / 40.8°N,22.05°E / 40.8; 22.05
EstatGrècia
Administració descentralitzadaUnitat descentralitzada de Macedònia i Tràcia
RegióMacedònia Central
Prefecturaunitat perifèrica de Pel·la
MunicipiEdessa Municipality (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població17.848 (2021) Modifica el valor a Wikidata (29,21 hab./km²)
Geografia
Superfície611 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud320 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal58200 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic23810 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webedessa.gr Modifica el valor a Wikidata
Ruïnes antigues

Edessa (medieval: Vodena, turc: Vodina, otomà: Wodina) és una ciutat de Grècia amb uns 25.000 habitants, al nord del país. És capital de la prefectura de Pel·la a la regió de Macedònia central. El seu nom derivaria de l'il·liri i voldria dir 'ciutat de l'aigua'. El seu nom eslau té el mateix significat. Al llarg de la història ha tingut diferents noms.

Història

A l'edat mitjana, fou ocupada pels eslaus i va portar el nom de Bodena o Vodena, i també Voden (Воден); fou recuperada per l'emperador Basili II; al final del segle xiv era governada per toparques grecoserbis. Fou finalment conquerida pels otomans, en la campanya d'Evrenos Beg, que va aconseguir la cooperació de l'arcont local Kel Petros, que va trair els seus en una data incerta que, segons les fonts turques, fou entre 1372 i 1374, i al mateix temps que Véria, mentre que segons les fonts gregues fou el 1380; els romans d'Orient la van recuperar en data desconeguda i la van conservar fins al 1430, quan va tornar a mans dels otomans; en turc es va dir Vodina (i també Edessa) i en aromà Edessa o Vudena i fou part del sandjak de Selanik administrat per arconts locals. Fou descrita per Katib Çelebi. El 1668 la va visitar Evliya Çelebi, que diu que tenia 100 cases, 30 botigues, 10 kans i 7 esglésies ortodoxes.

El 1770 va participar en la revolta d'Orlov inspirada per Rússia. Entre 1798 i 1822 va estar sota domini d'Ali Pasha Tepedelenli, i després va participar en la Guerra de la independència. Els búlgars van reclamar la zona als anys 1860. El 18 d'octubre de 1912, durant la Primera Guerra balcànica fou incorporada a Grècia[1] i el 1913 va canviar el seu nom a Edessa, que conserva actualment.

Referències

  1. O'Sullivan, Firmin. The Egnatian Way (en anglès). David and Charles, 1972, p.187. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9