El suabi[1][2] (Schwäbisch (?·pàg.))[3] és un dels grups dialectals de l'alemany alamànic, que pertany al continu dialectal de l'altgermànic superior. Es parla principalment a Suàbia, situada a la part central i sud-est de la regió de Baden-Württemberg (incloent-hi la capital, Stuttgart i al Jura Suabi, així com al sud-oest de Bavària (la Bavària suàbia). A més, l'alemany suabi també és parlat pels alemanys del càucas a Transcaucasia. Els dialectes de la població hongaresa, ex-iugoslava i romanesa del danubi suabi són normalment denominats suabis, i es remunten no només al suabi, sinó que també als dialectes franconis, bavaresos i de l'àrea de Hesse, amb diferents graus d'influència dels dialectes inicials.[4]
Descripció
El suabi pot ser difícil d'entendre pels parlants de l'alemany estàndard (Hochdeutsch), degut a la seva pronunciació i la peculiar gramàtica i vocabulari. Per exemple, en alemany estàndard, «melmelada de maduixa» es diu Erdbeermarmelada, mentre que en suabi li'n diuen Bräschdlingsgsälz.[5]
Característiques
El final en «-ad» s'utilitza pels verbs en primera persona del plural; per exemple, «anem» és wir gangad en comptes de l'estàndard wir gehen.
Com en altres dialectes alamànics, la pronunciació de la «s» davant de «t» i «p» esdevé [ʃ]; per exemple, Fest («festa»), es pronuncia com Feschd.
El temps d'atac de la sonoritat de les oclusives és a mig camí entre el que s'esperaria per veure-hi un contrast clar entre les pauses aspirades sordes i sonores. Aquesta diferència és notable, sobretot, en les pauses sordes:
«t» a «d»
«p» a «b»
Alemany
Suabi
Català
Alemany
Suabi
Català
Tasche
Dasch
Bossa
putzen
butza
Netejar
Tag
Dag
Dia
Papa
Baba
Papà
Una altra característica és l'addició del sufixdiminutiu «-le» a moltes paraules. Amb l'addició de «-le» (que es pronuncia /lə/), l'article del substantiu esdevé automàticament «das». Aquest «-le» suabi és comparable als diminutius «-lein» o «-chen» de l'alemany estàndard, però el seu ús en la varietat suàbia és molt més comú. Per exemple, una «caseta» (en alemany: Haus), és una Häuschen en alemany estàndard, però una Heisle en suabi. En algunes regions, «-la» s'utilitza pel plural, per tant, «casetes» seria Heisla.
En moltes regions, el suabi es parla amb una entonació única que també es mostra quan els parlants nadius de suabi parlen en alemany estàndard. A més, els suabis no diferencien entre /s/ i /z/ i per tant, realitzen aquests sons com a /s/ quan parlen alemany estàndard.
Les oclusives sonores, les fricatives post-alveolars i l'ús freqüent de diminutius amb sufixos que contenen la «l» dona a aquest dialecte un estil molt «tou» o «suau», sovint amb un gran contrast amb les varietats d'alemany parlades al nord, que són més dures.
Classificació i variació
Un adhesiu on hi diu: «Ho podem fer tot, menys (parlar) alemany estàndard.»
El suabi es considera un dialecte de l'alamànic, que a la vegada, és un dels dos tipus de dialecte de l'altgermànic superior (conjuntament amb el bavarès). El codi lingüístic ISO 639-3 pel suabi és swg.
El dialecte suabi es compon de nombrosos sub-dialectes, que tenen les seves pròpies variacions. Aquests sub-dialectes es poden categoritzar segons la formació del participi del verb «sein» (ser), que pot ser gwäa o gsei. Els Gsei són els més propers als altres dialectes alamànics, com per exemple l'alemany suís.[6]
