Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Dogfight

No s'ha de confondre amb Dogfight (pel·lícula).
Dos caces F-22 Raptor volant sobre Utah en el seu primer desplegament oficial, octubre de 2005, simulant un dogfight.

En la terminologia de l'aviació militar es denomina dogfight (en anglès «baralla de gossos») al combat aeri proper o combat aeri tancat entre caces.[1] Així, es diu que dos o més avions han protagonitzat un dogfight quan s'han enfrontat en un combat aeri proper, emprant les anomenades "maniobres de combat aeri" (sigles en anglès: ACM).

Les maniobres de combat aeri van ser inventades pels pilots de la Primera Guerra Mundial, que va ser la primera contesa en què es van usar els avions com armes d'una manera massiva i sistemàtica. L'as alemany Oswald Boelcke va crear vuit regles essencials de combat aeri, el Dicta Boelcke[2][3] Tot i que la tecnologia ha evolucionat moltíssim en el camp de la tecnologia bèl·lica aeronàutica durant les últimes dècades, els pilots de l'actualitat segueixen emprant les mateixes tàctiques per enfrontar-se en l'aire que els seus predecessors de la Gran Guerra.

Això no vol dir que els avenços tècnics no hagin afectat la naturalesa del combat aeri. De fet, la tecnologia ha possibilitat que un pilot pugui disparar-li a un avió enemic un míssil a quilòmetres de distància, emprant avançats radars actuals, serà considerat com "Combat més enllà de l'Abast Visual" (en anglès BVR; Beyond Visual Range ). A més, gràcies a la toveres d'empenta vectorial, l'ordinador de l'avió pot dirigir el raig que surt per la tovera del motor, per optimitzar el rendiment de l'empenta subministrat i guanyar maniobrabilitat.

No obstant això, quan l'enfrontament es produeix a curta distància, ja no és la tecnologia la que decideix el duel, sinó la perícia del pilot, que s'ha de col·locar per darrere de l'aeronau de l'enemic per poder disparar amb el canó o els míssils infrarojos (IR) de curta distància (encara que aquí també hi ha certa diferència amb el passat, ja que els últims míssils poden ser llançats-almenys en teoria-des de qualsevol direcció, i no necessàriament per darrere, la qual cosa òbviament és molt més difícil).

En l'actualitat, i després de les experiències adquirides en diverses guerres, diverses forces aèries tenen escoles dedicades a l'ensenyament i investigació de les tàctiques i maniobres de combat aeri. La més famosa de totes elles sigui probablement la Navy Fighter Weapons School,[4] de la marina nord-americana, fundada a conseqüència de la Guerra del Vietnam i anomenada Topgun.

Vegeu també

Referències

  1. Jorge García de la Costa Terminologia aeronàutica
  2. Buckley, 1999, p. 52.
  3. Boyne, 2003, p. 78.
  4. Gross, 2002, p. 213.

Bibliografia

  • Boyne, Walter J. The Influence of Air Power upon History (en anglès). Pelican, 2003. ISBN 1-58980-034-6. 
  • Buckley, John. Air Power in the Age of Total War (en anglès). Indiana University Press, 1999. ISBN 0-253-33557-4. 
  • Gross, Charles J. American Military Aviation: The Indispensable Arm (en anglès). Texas A&M University Press, 2002. ISBN 1-58544-215-1. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9