Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Districte de Chhindwara

Plantilla:Infotaula geografia políticaDistricte de Chhindwara
Imatge
Tipusdistricte de l'Índia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 22° 04′ N, 78° 56′ E / 22.06°N,78.94°E / 22.06; 78.94
PaísÍndia
Estat federatMadhya Pradesh
Divisiódivisió de Jabalpur Modifica el valor a Wikidata
CapitalChhindwara Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població2.090.922 (2011) Modifica el valor a Wikidata (176,97 hab./km²)
Llars443.361 (2011) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície11.815 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Fus horari

Lloc webchhindwara.nic.in Modifica el valor a Wikidata

El districte de Chhindwara és una divisió administrativa de Madhya Pradesh a l'Índia, part de la divisió de Jabalpur. La superfície és d'11.815 km² i la població d'1.848.882 habitants. El districte es va formar oficialment a Madhya Pradesh l'1 de novembre de 1956 però ja existia cent anys abans sota domini britànic i dins de Madhya Bharat (1947-1956). La capital és Chhindwara.

Està administrat en 9 tehsils:

I 11 blocks de desenvolupament: Chhindwara, Parasia, Junnardeo, Tamia, Amarwara, Chourai, Bicchua, Harrai, Mohkhed, Sausar i Pandhurna)

Història

Chhindwara va estar governada per la dinastia gond de Deogarh (situada a 38 km al sud-oest). Al segle xvii el rei de Deogarh, Bakht Buland, fou tributari de Delhi i va expandir el seu regne a costa del veïns regnes de Mandla i Chanda. Va fundar Nagpur i altres ciutats i a Nagpur va traslladar la capital el rei Chand Sultan, successor de Bakht. Al començament del segle xviii va arribar a ser més important que els regnes gonds de Mandla i Chanda, però a la meitat del segle Raghuji I Bhonsle es va apoderar del regne i va pensionar al darrer rei i així Nagpur i Chhindwara van passar a mans dels marathes.

Després de la batalla de Sitabaldi el 1818, el rei de Nagpur, Appa Sahib fou enviat en custòdia a Allahabad es va escapar i es va refugiar a territoris de prínceps gonds de la regió de Chhindwara, junt amb el cap pindari Chitu, i foren ben rebuts pels jagirdars gonds; finalment va poder marxar al Panjab. Chhindwara com tot el regne de Nagpur va ser administrat per un superintendent britànic (1818-1830) i després de l'extinció de la dinastia (1853) va passar a domini britànic directe (1854) formant la província de Nagpur, dins la qual es va formar el districte; una part dels seus territoris tradicionals (Almod, Bariam Pagara i part del jagir de Pachmarhi) foren transferits al districte d'Hoshangabad, l'estat de Adegaon al districte de Seoni i la comarca de Bordehi al districte de Betul.

El districte es va crear el 1854, i tenia 11.994 km² i una població de 372.899 el 1881, 407.494 (1891) i 407.927 el 1901. Les ciutats principals eren: Chhindwara (la capital), Pandhurna, Mohgaon i Sausar, i a més hi havia 1751 pobles. Administrativament estava dividit en dos tahsils: Chhindwara i Sausar. El tahsil de Chhindwara tenia 9137 km² i una població de 286.779 habitants el 1901 amb capital a Chhindwara i amb 1368 pobles. Incloïa 10 jagirs o principats hereditaris.

Vegeu també

Referències

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9