Districte de Bačka del Nord

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Districte de Bačka del Nord

Észak-bácskai körzet (hu)
Tipus	Districte de Sèrbia
Localització
46° 05′ 54″ N, 19° 40′ 12″ E / 46.0983°N,19.67°E / 46.0983; 19.67
Estat	Sèrbia
Província autònoma	Voivodina
Capital	Subotica
Conté la subdivisió	Bačka Topola Municipality (en) Mali Iđoš Municipality (en) Subotica City (en)
Població humana
Població	186.906 (104,77 hab./km²)
Llengua utilitzada	croat hongarès
Geografia
Superfície	1.784 km²
Creació	29 gener 1992
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00
ISO 3166-2	RS-01
Lloc web	severnobacki.okrug.gov.rs

El Districte de Bačka del Nord (en serbi:Севернобачки округ, Severnobački okrug) és un districte de Sèrbia situat al nord del país. Es troba a la regió geogràfica de Bačka, a la província autònoma de la Voivodina. Té una població de 186.906 habitants, i la seva seu administrativa es troba a Subotica.

En serbi el districte es coneix com a Севернобачки округ o Severnobački okrug, en croat com a Sjevernobački okrug, en hongarès com a Észak-bácskai körzet, en eslovac com a Severobáčsky okres, en romanès com a Districtul Bacica de Nord, i en rutè com a Сивернобачки окрух.

El districte està format pels següents municipis:

• Subotica (en hongarès: Szabadka)
• Bačka Topola (en hongarès: Topolya)
• Mali Iđoš (en hongarès: Kishegyes)

La composició ètnica del districte és la següent:

Segons el cens del 2002, les llengües habituals de la població del districte són:

• Hongarès = 88.464 (44,20%)
• Serbi = 88.323 (44,13%)
• Croat = 9.106 (4,55%)
• Altres.

Segons el cens del 2002, les religions dels habitants del districte eren

• Catolicisme = 117.456 (58,69%)
• Església Ortodoxa = 55,028 (27,50%)
• Protestantisme = 9,844 (4,92%)
• Altres.

El 2002, dos municipis tenien majoria ètnica hongaresa: Bačka Topola (58,94%) i Mali Iđoš (55,92%), mentre que un municipi (Subotica) era ètnicament mixt. La població de Subotica es compon de: hongaresos (38,47%), serbis (24,14%), croats (11,24%), bunjevci (10,95%), iugoslaus (5,76%), montenegrins (1,25%), i altres.

Pel que fa a les comunitats locals, 20 tenen majoria hongaresa, 15 majoria sèrbia, 7 majoria croata/bunjevci, 1 majoria montenegrina i 2 tenen població mixta, amb majoria relativa hongaresa.

Al segle IX l'àrea va ser governada pel duc búlgaro-eslau Salan. Del segle xi al XVI, durant l'administració del Regne d'Hongria, el territori va estar dividit entre el Comtat de Bács-Bodrog, el Comtat de Csongrád i la regió de Kunság. El 1526-1527,l'àrea va ser administrada per un governador serbi independent, l'emperador Jovan Nenad, mentre que durant l'administració otomana (segles XVI-XVII) va formar part del Sanjak de Segedin.

Durant l'administració dels Habsburg (segle xviii), el territori es dividia en el Comtat de Batsc, el Comtat de Bodrog i la Frontera Militar. Els dos comtats es van unir en un sol comtat, el Comtat de Batsch-Bodrog al segle xviii. Des de l'abolició de la secció de Theiß-Marosch de la Frontera Militar l'any 1751, part d'aquest territori es va incloure també al comtat de Batsch-Bodrog. Cap al 1850, l'àrea formava part del districte de Sombor i després de 1860, la zona es va tornar a incloure al comtat de Batsch-Bodrog.

Durant l'administració del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (1918-1941) l'àrea va formar part del comtat de Novi Sad (1918-1922), l'Oblast de Bačka (1922-1929), i la Banovina del Danubi (1929-1941).

Durant l'ocupació germano-hongaresa (1941-1944), l'àrea va ser inclosa al Comtat de Bács-Bodrog. Des de 1944, el territori va formar part de la Voivodina Autònoma Iugoslava. El districte actual va ser definit el 29 de gener de 1992.

Nota: Tot el material oficial editat pel Govern de Sèrbia és públic per llei. La informació s'ha extret de srbija.gov.rs.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Districte de Bačka del Nord