Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Districte d'Ayauta

Plantilla:Infotaula geografia políticaDistricte d'Ayauta
綾歌郡 (ja) Modifica el valor a Wikidata
Tipusdistricte del Japó Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 34° 13′ 12″ N, 133° 56′ 42″ E / 34.219913°N,133.944991°E / 34.219913; 133.944991
EstatJapó
Prefecturaprefectura de Kagawa Modifica el valor a Wikidata
CapitalSakaide (1900–1926) Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població41.627 (2020) Modifica el valor a Wikidata (353,22 hab./km²)
Geografia
Superfície117,85 km² Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Creació1r abril 1899 Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari

El districte d'Ayauta (綾歌郡, Ayauta-gun) és un districte localitzat al Sanuki Central (Chūsan) de la prefectura de Kagawa, a la regió i illa de Shikoku, Japó.[1] El municipi més populós del districte és la vila d'Ayagawa.

Geografia

El districte d'Ayauta es troba localitzat a la regió de Sanuki Central o Chūsan i està format per dos municipis: les viles d'Ayagawa i d'Utazu. El territori del districte no està connectat per terra, sent només el terme municipal d'Utazu, que es troba a voramar i el d'Ayagawa, més prop de la serra de Sanuki.

Municipis

Districte d'Ayauta (2020)
Municipi Població Extensió Densitat
Ayagawa 22.730 109,75 207
Utazu 18.897 8,10 2.333
Total 41.627 117,85 353

Història

El districte d'Ayauta es fundà l'any 1896 fruit de la unió dels antics districtes d'Aya i d'Uta, pertanyents a l'antiga província de Sanuki. El nom del districte, de fet, és un acrònim dels noms dels antics districtes (Aya-Uta).

Antics municipis

La següent és una llista dels antics municipis del districte amb enllaç als seus actuals municipis:[2]

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9