Diego Hurtado de Mendoza y Lemos

Diego Hurtado de Mendoza y Lemos

Biografia
Naixement	Manzanares el Real (Comunitat de Madrid)
Mort	1536 (Gregorià) Toledo (Espanya)
Virrei de València
1520 – 1523 – Germana de Foix →
Activitat
Ocupació	militar, aristòcrata
Carrera militar
Conflicte	guerra de Granada Guerres d'Itàlia
Altres
Títol	Comte
Cònjuge	Ana de La Cerda, Señora de Miedes y Mandayona
Fills	Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda
Pares	Pedro González de Mendoza   i Doña Mencia de Lemos, Señora de Villanueva
Parents	Duarte de Lemos, cosí germà Fernão Gomes de Lemos, cosí germà

Diego Hurtado de Mendoza (Manzanares el Real, 1468?- Toledo, 1536), segon fill del cardenal Mendoza i Mencía de Lemos, futur comte de Melito, va nàixer en el Castell de Manzanares, on va ser criat i educat.

Va lluitar en la guerra de Granada i després es va distingir en les guerres d'Itàlia, a les ordres del Gran Capità i es va destacar en la presa de Melito (Nàpols), per la qual cosa fou nomenat comte de Melito en 1506.

A l'abril de 1520 va ser nomenat virrei del Regne de València^[1] i aquest nomenament fou el detonant de la Revolta de les Germanies, en ser un virrei estranger no acceptat per la burgesia local, la qual estava engegant un procés per adquirir més poder en l'àmbit local dins de la Ciutat de València. Inicialment derrotat pels agermanats a Gandia en 1521, i fent-lo fora de València, però tornà amb reforços i va poder recuperar la ciutat en novembre del de 1521. Un cop sufocada la revolta, en 1523 fou substituït en aquest càrrec per Germana de Foix.^[1]

Diego es va casar amb Ana de la Cerda i Castro, neta del quart duc de Medinaceli. Va morir a Toledo en 1536.