Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Deisi

Icona d'una Deisi (Monestir de Santa Caterina, Sinaí, segle xii)
Mosaic amb una deisi del segle xii, Santa Sofia

La Deisi (δέησις, 'oració' o 'súplica') és, a l'art romà d'Orient i posteriorment a l'art Ortodox Oriental, una representació icònica tradicional del Pantocràtor: entronitzat, portant un llibre, i flanquejat per la Mare de Déu i Sant Joan Baptista.[1] Maria i Joan, a vegades acompanyats d'altres sants i àngels, estan mirant cap a Crist amb les seves mans col·locades en súplica en representació de la humanitat.

Originalment s'acostumava a ubicar a la biga de templon en esglésies ortodoxes així com a sobre de portes, encara que també apareixia en icones i voris devocionals. Amb el desenvolupament de les iconostasis a paret sencera, hi havia espai per a una «deisi» de tota una fila o «Gran Deisi» amb figures llargues, i una expansió del nombre de figures, tant a l'Imperi Romà d'Orient com a Rússia. Normalment aquesta fila és per sobre del nivell de les portes, i sota de la fila que descriu les dotze grans festes. El Crist central és damunt la porta principal de la paret. Normalment es presenten set figures, una a cada plafó, en ordre de proximitat a Crist al centre: a l'esquerra Maria, l'Sant Miquel Arcàngel i Sant Pere, i a la dreta Joan Baptista, l'Arcàngel Gabriel i Sant Pau. Especialment en exemples russos, un cert nombre de sants d'importància local s'inclouen sovint darrere d'aquests, si l'espai ho permet. La fila d'Andrei Rubliov per a la catedral de Dormition a Vladímir era de 3,14 metres d'alt.[2] En la tradició grega és més probable que els Apòstols ocupin plafons extres.

La presència de Maria i Joan, i unes altres imatges, és una de les diferències amb la Maiestas Domini occidental, on s'inclouen més comunament els Quatre Evangelistes o els seus símbols (Tetramorf) al voltant de Crist. Tanmateix, la deisi també es pot trobar a occident, especialment en parts d'Itàlia sota influència romana d'Orient, però també la resta d'Europa. L'ús d'aquesta imatge va declinar lentament durant l'edat mitjana.

Galeria

Referències

  1. «Deisi al Diccionari de les arts del Termcat». [Consulta: 21 març 2016].
  2. Leong, Albert; Cheremeteff, Maria. The Millennium: Christianity and Russia, A.D. 988-1988 (en anglès). St Vladimir's Seminary Press, 1990, p. 110–118. ISBN 9780881410808 [Consulta: 29 gener 2011]. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9