Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Deir al-Madinah

Plantilla:Infotaula geografia políticaDeir al-Madinah
دير المدينة (ar) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusassentament humà, necròpolis, jaciment arqueològic i patrimoni cultural Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 25° 43′ 42″ N, 32° 36′ 05″ E / 25.7283°N,32.6014°E / 25.7283; 32.6014
EstatEgipte
GovernacióGovernació de Luxor Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Altitud109 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari


Deir al-Madinah, també transcrit com Deir el-Medina (àrab: دير المدينة, Dayr al-Madīna), Set Maat en egipci antic, ‘el Lloc de la Veritat’, és una vila de treballadors de l'antic Egipte i la seva necròpoli situada a l'oest de Luxor, a tocar de la vall dels Nobles. La necròpoli no sempre s'inclou en el grup de cementiris que conformen aquesta vall dels Nobles perquè les tombes que hi ha són d'artesans i d'obrers. La necròpoli de Deir al-Madina s'anomena vall dels Artesans. Es troba entre el Ramesseum a l'est, i la vall dels Reis (nord-est) i vall de les Reines (sud-oest). Just al sud hi ha la necròpoli de Gurnat Murrayi.

Fou habitada pels treballadors que van construir la vall dels Reis a partir de la dinastia XVIII i va ser fundada probablement per Amenofis I i la seva mare Amosis-Nefertari. Hi van viure unes setanta famílies. A més de les cases i de les tombes dels treballadors hi ha una zona amb temples dedicats a diversos déus, destaca el dedicat a la dea Hathor, construït en temps d'Amenhotep III i reconstruït per Ptolemeu IV.

La població

Ruïnes de Deir al-Madinah, catalogades com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO[1]

Fou excavada per Ernest Schiaparelli del 1905 al 1909 i per Bernard Bruyère entre el 1917 i el 1947.

La importància arqueològica del poble es basa en les particulars característiques del jaciment, i en les obres i objectes trobats:

  • La localització del poble, allunyat de les construccions antigues i modernes, ha permès que es conservi força bé (tenint en compte que té més de 3.000 anys d'antiguitat), i permet una anàlisi arquitectònica i urbanística de la construcció civil egípcia de la seva època.
  • Les decoracions de les tombes, i les relíquies i objectes de les cases permeten conèixer com era la vida quotidiana dels egipcis de l'Imperi nou.
  • Els ostracons i altres documents (papirs, esteles i inscripcions de les tombes) trobats a la zona ajuden a saber com es va construir la vall dels Reis i altres monuments de l'època.
  • És a Deir el-Medina on té lloc la primera vaga coneguda de la història (durant el regnat de Ramsès III, faraó de la dinastia XX).
  • Els habitants del poble (els treballadors i les seves famílies) van rebre sempre un tracte preferencial, amb bons sous, bona alimentació i els últims avenços mèdics de l'època. La situació laboral dels treballadors era molt bona: treballaven per torns organitzats en equips (la feina a la vall no s'aturava quasi mai), amb jornades de vuit hores a l'hivern i nou a l'estiu, dividides en dos torns de quatre hores (amb temps per a menjar), durant vuit dies a la setmana i després en tenien dos de festa; també tenien lliures totes les festes oficials (religioses, polítiques i civils), i disposaven de baixes laborals per malaltia pròpia o dels fills i dies de festa per a acompanyar o ajudar un company lesionat, per la mort o el naixement d'un familiar, per visites al metge o al veterinari (quan tenien un animal malalt), a més de sis dies lliures garantits a disposar per motius similars als anteriors; a més, durant el seu temps lliure podien treballar en altres activitats remunerades, si desitjaven obtenir ingressos extres. També tenien permès participar en les grans celebracions religioses, junt amb els alts funcionaris i sacerdots, els membres de la cort, la noblesa i la família reial. Tot això, junt amb les troballes realitzades al poble de treballadors del Kahun (al costat de la piràmide de Sesostris II, a l'oasi del Faiyum) i del poble de treballadors que s'excava a la zona de les piràmides de Guiza, desmenteix la creença tradicional que grups d'esclaus, en condicions pèssimes, van construir les tombes dels faraons egipcis.

Tombes

Entrada de tomba a Deir al-Madinah

Les tombes principals de la necròpoli són les de:[cal citació]

Escena de Ra en forma de gat matant Apep, a la tomba d'Inherkau a Deir al-Madinah
  • Sennedjem
  • Khabekhnet
  • Pashedu
  • Ken
  • Neferabet
  • Nebnefer (Neferhotep)
  • Ramose
  • Kha
  • Amenmose
  • Kasa (Penbui)
  • Raweben
  • Paneb
  • Ramose
  • Penamun
  • Khawi
  • Amenemopet
  • Neferhotep
  • Ipui
  • Amenakhte i Iymway
  • Nebenmaat
  • Khaemteri
  • Ramose
  • Amenemopet
  • Amenakhte
  • Hai
  • Nebnakhte i família
  • Irinufer
  • Nakhtmin (Nu)
  • Pashedu
  • Baki (Wennefer)
  • Inherkau
  • Khaemopet
  • Penshenabu
  • Pashedu
  • Simen
  • Pashedu
  • Turobai
  • Hai
  • Mose i Ipi
  • Karo
  • Nakhtamon
  • Neferronpet
  • Eskhons (Ken)
  • Mai
  • Hui (Pashedu)
  • Amenemhat
  • Amenemhat
  • Amenpahapi
  • Amonemuia
  • Tutihermaktuf
  • Inherkau
  • Kaha
  • Huy

Vegeu també

Referències

  1. "Archaeologica: the world's most significant sites and cultural treasures", Aedeen Cremin, p384, frances lincoln, 2007, ISBN 0711228221

Enllaços externs


Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9