Dinastia XX d'Egipte
La dinastia XX fou una dinastia de l'antic Egipte que va marcar la fi del Regne Nou (o Imperi Nou) vers el 1186 fins a una data pròxima al 1070 aC. Manetó diu que va estar formada per «dotze» reis de Diòspolis (Tebes). L'Africà diu que va estar al poder 135 anys, Eusebi diu que fou 178 anys. La manera com el fundador Setnakht va pujar al poder és desconeguda però podria ser net de Ramsès II de la [dinastia XIX]. El visir Bay el sirià és anomenat "El que fa reis" i aquest personatge podria haver assolit el poder amb el suport dels asiàtics i posat al tron a Setnakht. El papir Harris I esmenta un rei entremig, breu, de nom Iarsu, que podria ser el mateix Bay (Iarsu o Irsu vol dir «home fet a si mateix»). Senakht fou el pare del faraó Ramsès III que fou el més gran faraó de la dinastia. En el seu temps es va imposar als tjehenu formats per tres tribus, els libu, els sped i els meshwesh.[1] Hi va hi haver diverses guerres, especialment amb els meshwesh.[2] Aquest poble i els libu es van establir a la part occidental d'Egipte. A Àsia Ramsès III va poder mantenir la influència egípcia probablement a la part sud de Palestina. A la darreria del seu regnat va començar una greu crisi econòmica que va dur a conflictes socials. Fou víctima d'una conspiració contra la seva vida en la qual va participar la reina Tiy i el seu fill Pentawere. El regnat de Ramsès IV fou curt, uns sis anys. Encara va fer construccions grosses. Amb Ramsès V es va fer una mena de cadastre de terres a l'Egipte central; va regnar menys de quatre anys i el va succeir Ramsès VI que també va només va regnar uns set anys i que va deixar pocs monuments. Encara conservava el domini de Núbia però la influència a Àsia s'havia esvaït pràcticament. L'influent càrrec de gran sacerdot d'Amon va esdevenir hereditari amb Ramessesnakht, el seu fill Nesamun i l'altre fill Amenhotep, i en el regnat de Ramsès IX havia arribat a tenir la mateixa importància que el faraó. En aquesta època hi ha nombroses proves de la presència de libis a l'Alt Egipte, bé emigrants o invasors, o bé descendents dels presoners que servien a l'exèrcit; el robatori de tombes va esdevenir comú. Ramsès IX va governar almenys disset anys i el va succeir Ramsès X que va ser faraó durant almenys tres anys. En aquest temps va esdevenir especialment poderós el virrei de Núbia o Kush, Paneshy o Pinhasi, que va acabar revoltat l'any 17è del regnat de Ramsès X. Ramsès XI es va valer de Panashy per desfer-se d'Amenhotep (gran sacerdot d'Amon), però el virrei va romandre rebel. Fou expulsat de Tebes pel general Herihor, d'origen libi però emparentat amb la casa reial per matrimoni, que va ocupar el seu lloc i es va repartir el poder amb Esmendes, que dominava el Delta, ambdós reconeixent com a suprem poder al faraó Ramsès XI. Es va iniciar llavors (any 19è del regnat de Ramsès) una nova època (simultània als anys de govern del faraó) coneguda com a "repetició de naixements" (Whm Mswt o Wehem Meswet o Weham-meswe). Herihor va morir abans de l'any 25è de Ramsès XI, i se suposa que el va succeir el seu fill Piankh. A la mort de Ramsès XI després del 27è any (potser fins i tot va regnar fins a 33 anys) el governador del Delta, Esmendes, va dirigir el seu enterrament i d'acord amb la tradició s'erigí com a successor i va fundar la dinastia XXI. Llista de faraons
Cronologia de la dinastia (entre parèntesis els egiptòlegs)
Genealogia[3]L'arbre és complicat i incomplet; les relacions familiars són poc clares especialment cap al final de la dinastia. Els nom femenins són indicats en itàlica i les xifres corresponen a l'orde probable dels fills de Ramsès III.
Notes |