Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Dasylirion serratifolium

Infotaula d'ésser viuDasylirion serratifolium Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreAsparagales
FamíliaAsparagaceae
GènereDasylirion
EspècieDasylirion serratifolium Modifica el valor a Wikidata
(Karw. ex Schult. & Schult.f.) Zucc.
Nomenclatura
BasiònimYucca serratifolia Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Dasylirion laxiflorum Baker
  • Roulinia serratifolia (Karw. ex Schult. & Schult.f.) Brongn.
  • Yucca serratifolia Karw. ex Schult. & Schult.f. [1][2]

Dasylirion serratifolium és una planta que pertany a la família de les Nolinaceae, i està emparentada amb altres espècies dels gèneres Beaucarnea, Calibanus i Nolina. Dasylirion és un nom genèric compost que deriva de la paraula grega dasys per a "rugosa", "descuidada" i leirion de "lliri", que probablement va ser escollit a causa de les fulles llargues i desordenades. serratifolium és l'epítet específic adjectiu que fa referència a les fulles dentades.[3] La distribució de D. serratifolium es restringeix bàsicament en zones àrides i semiàrides del Sud dels Estats Units fins a Amèrica Central. Sovint proliferen en matollars xeròfils i en boscs de Quercus, particularment en turons d'origen calcari i volcànic en àrees rocalloses obertes. S'eleva fins als 1.300-2..700 m.

Morfologia

És una planta rosetòfila generalment acaule, les fulles tenen un àpex fibrós en estat madur amb el marge conspícuament dentat i presenten panícules denses. Normalment és una planta acaule, però quan és caulescent té aspecte arborescent de fins a dos m d'alçada. Les tiges són erectes o inclinades, a vegades ramificades a prop de la base, cobertes completament per fulles seques. Les fulles són arquejades o flexuoses, ondulades i estan disposades en làmines de (0,4-)0,7-1,0 m de llarg, (1,2-)2,0-3,0 cm d'ample, lanceolades, amb l'àpex agut, amb fibres curtes, allargant-se en la maduresa.

Les inflorescències fan uns (2,0-)3,0-4,0 m de llarg, 2,0-3,0(-5,0) cm d'ample a la base. Presenten peduncles (del ll. peduncŭlus, variant de pedicŭlus, diminutiu de pes, pedis 'peu')[4] amb màcules daurades o vermelloses. Les bràctees tenen una superfície llisa. Les inferiors fan (15,0-)25,0-30,0 cm de llarg, 4,0-5,0 cm d'ample, són lanceolades, amb un àpex llargament atenuat, erecte, també amb el marge dentat. Les intermèdies fan 9,0-10,0 cm de llarg, 2,5-3,0 cm d'ample, són ovades, amb un àpex acuminat. Les superiors fan (3,0-) 5,0-7,0 cm de llarg, 1,0-2,0 cm d'ample, són lanceolades, l'àpex és agut. Els fascicles masculins presenten 5-7(-10) branques, fan 5,0-6,0 cm de llarg; els femenins presenten 5-7 branques, de 6,0-8,0 cm de llarg. Les flors masculines tenen pedicels d'uns 0,5-1,0 mm de llarg, amb tèpals obovats, involuts (embolcallats), grocs, estams amb filaments d'1,0 mm de llarg, anteres de 2,5 mm.

Les femenines tenen pedicels curts d'uns 1,5-2,0 mm de llarg a la maduresa, el receptacle fa 0,3-0,5 mm de llarg, tèpals obovats, denticulats, amb l'àpex apiculat, grocs, freqüentment amb màcules morades, ovari, estil, estigma amb lòbuls connats, formant un tub de fins a 1,0 mm de llarg. Els fruits es presenten en càpsules el·lipsoïdals, alats, amb escotadura, amb llavors de fins a 3,0 mm de llarg, trígones, brunes.

Usos

Moltes de les espècies del gènere Dasilyrion creixen en terrenys àrids i muntanyosos del sud dels Estats Units i Mèxic, i representen una important font d'aliment al desert pels indígenes. Les fulles de Dasylirion són emprades per a teixir cistells. La planta és tolerant a la sequera i es cultiva en vivers pel seu ús a jardins del sud-oest dels Estats Units i Califòrnia. Dasylirion longissimum és resistent a temperatures de -9,4 °C.

Referències

Bibliografia

  • CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Ca. nat. México. CONABIO, Mexico City.
  • Huxley, A., ed. 1992. The new Royal Horticultural Society dictionary of gardening. (Dict Gard)
  • Rocha E., A. et al. 1998. Flora ornamental en plazas y jardines públicos del área metropolitana de Monterrey, Mexico. Sida 18:584. [mentions].
  • Walters, S. M. et al., eds. 1986–. European garden flora. (Eur Gard F)

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9