Cygnus spacecraft
 Esquema de la versió Cygnus Standard (esquerra) i Enhanced (dreta)
Esquema de la versió Cygnus Standard (esquerra) i Enhanced (dreta) .
|
| Descripció
|
| Role: |
S'utilitza per subministrar l'Estació Espacial Internacional amb càrrega
|
| Crew: |
0
|
| Carrier Rocket: |
Antares
|
| Dimensions
|
|
Standard
Vehicle núm. 1–3 |
Enhanced
Vehicle núm. 4+
|
| Alçada:[1] |
3,66 m |
4,86 m
|
| Diàmetre del PCM:[1] |
3,07 m |
3,07 m
|
| Massa (en sec):[1] |
1.500 kg |
1.800 kg
|
| Volum:[2] |
18,9 m³ |
27 m³
|
| Càrrega útil lliurada:[2] |
2.000 kg |
2.700 kg
|
| Càrrega útil de retorn: |
1.200 kg |
1.200 kg
|
| Rendiment
|
| Vida útil: |
Una setmana a dos anys[3]
|
Nau Cygnus (versió millorada) capturada pel braç robòtic Canadarm
La nau espacial Cygnus és una nau espacial de subministrament no tripulada en desenvolupament per Orbital Sciences Corporation com a part del programa de desenvolupament Commercial Orbital Transportation Services (COTS) de la NASA.
Està dissenyat per transportar subministraments a l'Estació Espacial Internacional (ISS) després de la jubilació del Transbordador Espacial americà en el 2011 i usada per al programa Commercial Resupply Services de la NASA per al lliurament de càrrega i subministraments a l'Estació Espacial Internacional (EEI) sobre naus espacials operades comercialment, que va ser adjudicat a OSC juntament amb SpaceX, que va desenvolupar el SpaceX Dragon.[4] Des de l'agost de 2000, les missions de subministrament no tripulades a l'ISS han volat regularment per naus espacials russes Progress, l'Automated Transfer Vehicle europeui el H-II Transfer Vehicle japonès,[5]
Orbital Sciences va començar a utilitzar les entregues el 2013 amb la nau Cygnus llançada amb el coet Antares des del Launch Pad 0A al Mid-Atlantic Regional Spaceport (MARS), Wallops Island, Virgínia.[6] Després d'ampliacions addicionals a finals de 2015, s'ha contractat a Orbital Sciences Corporation deu missions en la primera fase.[7] En la segona fase, adjudicada en 2014, se li van adjudicar un mínim de sis llançaments més per a la segona fase.[8]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Thales Alenia Space — Cygnus». Thalesaleniaspace-issmodules.com. Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 1r març 2011].
- ↑ 2,0 2,1 «Cygnus Fact Sheet - 2012» (PDF). [Consulta: 1r abril 2012].
- ↑ «The Annual Compendium of Commercial Space Transportation: 2012». Federal Aviation Administration, 01-02-2012. [Consulta: 8 febrer 2013].
- ↑ «NASA lines up four additional CRS missions for Dragon and Cygnus». [Consulta: 19 abril 2015].
- ↑ «NASA Taps SpaceX, Orbital Sciences to Haul Cargo to Space Station». Space.com, 23-12-2008. [Consulta: 1r març 2011].
- ↑ «Cygnus heads for the International Space Station». gizmag.com, 18-09-2013. [Consulta: 1r octubre 2013].
- ↑ «SpaceX wins 5 new space station cargo missions in NASA contract estimated at $700 million». [Consulta: 17 juliol 2016].
- ↑ «Sierra Nevada Corp. joins SpaceX and Orbital ATK in winning NASA resupply contracts». Washington Post, 14-01-2016. [Consulta: 17 gener 2016].
Enllaços externs
Viccionari
.jpg)
.jpg)
