Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Cuneo

Per a altres significats, vegeu «Província de Cuneo».
Plantilla:Infotaula geografia políticaCuneo
Cuneo (it)
Coni (pms) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusmunicipi d'Itàlia i ciutat Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 23′ 00″ N, 7° 33′ 00″ E / 44.3833°N,7.55°E / 44.3833; 7.55
PaísItàlia
RegióPiemont
Provínciaprovíncia de Cuneo Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població55.744 (2023) Modifica el valor a Wikidata (465,81 hab./km²)
Geografia
Superfície119,67 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud534 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
11 juny 1691Siege of Cuneo (en) Tradueix
15 setembre 1744Siege of Cuneo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
PatrociniSant Miquel Arcàngel Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Mayor of Cuneo (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataPatrizia Manassero (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12100 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0171 Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT004078 Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaD205 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webcomune.cuneo.it Modifica el valor a Wikidata

Cuneo -en piemontès Coni- és un municipi italià a la província de Cuneo (regió del Piemont). L'any 2005 tenia 54.817 habitants. Situada en un turó, a la vora de la confluència del riu Gesso amb el Stura. Posseeix bells monuments com l'església dels franciscans, i una altra d'estil gòtic construïda en els segles XIV i XVI i que el primer terç del segle XX serví de magatzem d'efectes militars: La catedral, l'Ajuntament i algunes restes d'antigues fortificacions. El Corso Marcello Soleri i el Corso 4 de Novembre, són les arteries principals de la ciutat. El comerç, gràcies a la seva excel·lent situació, és molt actiu, especialment els cereals, consistint la indústria en el manufacturat de teixits de llana i seda, cristall, mobles, etc. De la seva estació de ferrocarril hi surten línies vers Torí i Gènova i també tramvies cap a Dronero, Borgo San Dalmazzo i Bueves.

Història

Cuneo fou fundada pel rei Arrigo IV, constituint una de les principals places fortes del Piemont per la seva situació a l'entrada del congost de Tenda. Els francesos l'assetjaren sense resultat el 1691 i el 1704, posant-li setge altra vegada el 1741 després de la derrota que feren sofrir al rei de Sardenya.

El 30 de setembre de 1744 tingué lloc la batalla definitiva entre el rei de Sardenya Carles Manuel i l'exèrcit hispano-francès comandant per l'infant Felip i el príncep de Conti. La victòria molt disputada, fou per aquests últims, però resultà estèril per la manca d'un plan de campanya ben concebut.

Els aliats assetjaren de forma molt forta Cuneo, sense que les vives instàncies del rei de Sardenya assolissin treure de la seva inacció a l'exèrcit austríac del príncep Lobkowitz, que s'havia retirat a l'interior del triangle format per les places de Perusa, Fano i Urbino per passar l'hivern; però els esforços d'aquells toparen amb la tenacitat amb què defensà la plaça el seu governador el baró de Lentrum, i hagueren d'aixecar el setge el 22 d'octubre, retirant-se a Niça, Savoia, Provença i el Delfinat, on es repartiren entre quarters d'hivern, no caient la plaça en poder de França fins al 1796.

El 1799 la prengueren els austríacs, i l'any següent tornà a esser recuperada pels francesos, després de la victòria de la batalla de Marengo. Els nous dominadors destruïren les fortificacions, convertint-les en bells passeigs.

Acabades les guerres napoleòniques, Cuneo recuperà la nacionalitat italiana.

Evolució demogràfica

ISTAT

Personatges il·lustres

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9