Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Cugula

Infotaula d'ésser viuCugula

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Avena fatua

La cugula és una gramínia del gènere Avena. El terme "cugula" és un nom genèric que comprèn tres espècies estretament emparentades. Aquestes plantes es consideren com a mala herba en els camps de cereals.

Taxonomia

S'han descrit tres entitats taxonòmiques:

  • Avena fatua, la més comuna
  • Avena sterilis sbsp sterilis
  • Avena sterilis sbsp ludoviciana.[1]

Distribució

General a tota Europa allà on es conreen cereals, s'ha estès molt involuntàriament per la mà de l'home en sembrar llavors de cereals collides en camps infestats de cogula.

A les nostres contrades es troba arreu entre el nivell del mar i els 1.400 metres, zona que coincideix amb la del conreu de cereals. També hi ha altres espècies molt similars dins del gènere "Avena" que normalment creixen en erms i vores de camins i no dins dels camps de cereals.

Descripció

És una planta herbàcia anual, de 50 a 120 cm d'alçària, amb fulles en forma de cinta, fa una inflorescència en forma de panícula que acaba desprenent-se sencera quan madura cosa que la diferencia de la civada (a la qual s'assembla molt) que cada llavor es desprèn individualment. Els noms científics de fatua sterilis i ludoviciana (boja) es refereixen al fet que semblen que no tinguin gra (en realitat cau ràpid de l'espiga)

Cicle vegetatiu

Coincideix amb el cicle dels cereals cultivats, germina a la tardor i madura la llavor a principi d'estiu. A simple vista costa de distingir dels altres cereals i només quan ja està espigada destaca per ultrapassar en alçària als cereals i, en el cas que el cereal conreat no sigui la civada, perquè floreix en panícules i no en espiga com fan el blat, ordi i sègol. Una caràcterística remarcable de les seves llavors és que tenen un cert moviment activat per diferències en la humitat que permet que la llavor s'enterri als camps pràcticament sola. És una planta que ocupa molta superfície dins la parcel·la i durant molts anys. No és una planta especialment nitròfila ni termòfila.

Control

És molt difícil, ja que es tracta de combatre un cereal dins d'un camp també de cereals. La primera mesura és tractar que la llavor de cereal que se sembra no tingui llavors de cugula. Hi ha en el mercat herbicides específics que només serveixen contra aquesta mala herba i resulten molt cars malgrat que són molt efectius.

Referències

  1. Taberner, Andreu; Plaza, Trinidad. Guia per al control de les males herbes. Generalitat de Catalunya, Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, 2006. ISBN 9788439373. 
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9