|
Crònica bohèmia
 La Crònica bohèmia, també anomenada Crònica txeca (Chronica Boemorum; en txec Kosmova kronika česká, també Kosmova Kronika Čechů), és una crònica medieval que tracta sobre la història de Bohèmia; fou escrita per l'historiador Cosmas de Praga als anys 1119-1125.[1] Estructura i significatLa Crònica bohèmia, que també tracta sobre la història de Moràvia, aborda primer la prehistòria de Bohèmia basada en mites i llegendes. Relata el mite de l'arribada de la tribu al territori actual i registra els noms i fets dels primers governants llegendaris. Tot seguit descriu la història del país sota la dinastia Premíslida fins al 1125. S'hi tenen en compte les condicions de l'Església en aquest moment i les principals fonts disponibles llavors. La Crònica bohèmia comprén tres llibres:
Malgrat algunes inconsistències cronològiques i de contingut, la crònica es convertí en un model d'historiografia medieval bohèmia. La continuà Vincent de Praga i l'abat Jarloch de Milevsko i altres cronistes fins a 1283; tots dos degueren relacionar-se amb la catedral de Praga.[2] El van utilitzar com a font els cronistes bohemis posteriors (Pere de Zittau, Francesc de Praga, Benes Krabice Veitmile) i també va influir en les cròniques bohèmies posteriors medievals. Es conserva en 15 manuscrits. Descripció dels límits de la diòcesi de Praga (1086)A l'any 1086, es reprodueix una carta de l'emperador Enric IV a l'arquebisbat de Praga, en què es descriuen els límits de la diòcesi en funció de les característiques geogràfiques i les tribus veïnes més menudes. Aquest document té molt d'interés per a Txèquia i Polònia, perquè les tribus individuals sols s'esmenten ací i, per tant, permet una mirada a les condicions territorials en el moment de la fundació de la diòcesi, al 973. EdicionsLlatí
Alemany
Anglés
Referències
Bibliografia
Enllaços externs |
||||||||||||||||||||
