Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Corba de radi variable

L'espiral d'Euler (vermell), és un exemple d'una corba de radi variable entre una línia recta blava i un arc circular, en verd.

Una corba de radi variable o corba de transició,[1] és una corba calculada matemàticament per a una secció de carretera o d'una via de ferrocarril, on una alineació recta canvia a una corba circular, formant una espiral. En el pla (és a dir, vist des de dalt), l'inici de la transició de la corba horitzontal té un radi infinit i al final de la transició té el mateix radi que la corba, formant així una espiral molt àmplia. Al mateix temps, en el pla transversal, l'exterior de la corba es va elevant gradualment fins que s'aconsegueix el grau correcte d'inclinació.[2]

Finalitat

Corba en una via de ferrocarril

La corba de transició està dissenyada per tal d'evitar canvis bruscos en l'acceleració lateral (o centrípeta) conseqüència del sobtat canvi de curvatura de la trajectòria amb una força transversal canviant que, de cop i volta, actua sobre el vehicle.

D'altra banda, també forma part del disseny de la corba, la tasca de calcular el pendent del bisellat gradual del carril, és a dir, l'aixecament de la vora exterior del perfil de la corba, formant un pendent cap a l'interior que compensa l'efecte d'acceleració soferta pels vehicles en moviment tot seguint la corba.

Especialment importants són les corbes de transició d'alta velocitat, emprades en la construcció d'una via fèrria de petit radi, on hi circula material rodant pesat, (per exemple les locomotores, en una llarga corba en doble S).

Teoria de la corba de transició

La corba de transició es calcula evitant la discontinuïtat del radi. L'eina teòrica utilitzada per aquest propòsit està constituïda per espirals Euler, és a dir, aquelles corbes en què la curvatura és una funció lineal de la longitud de l'arc: un exemple molt comú és el proporcionat per la clotoide, encara que en la pràctica, també s'estan utilitzant altres corbes que són aproximacions empíriques o interpolacions de les espirals veritables.

D'acord amb l'abans dit, les corbes de transició més utilitzades són les següents:

  • Clotoide - és una funció de la variable curvatura, que augmenta linealment en proporció a la distància recorreguda. És la corba més utilitzada, l'estàndard per als Ferrocarrils russos i d'altres països ex-URSS .
  • Paràbola cúbica - s'utilitza de vegades per a la trams de carretera no-crítics sent els càlculs molt més senzills.
  • Lemniscata
  • Cardioide - té certs avantatges sobre la clotoide, tenint en compte la frenada del vehicle en un revolt.
  • Wiener Bogen.- millor que la resta, està enfocada cap a la dinàmica del vehicle que hi circula.[3] En particular, abans de passar cap el costat oposat de la corba hi ha un augment del pendent en el centre de masses del vehicle, que s'eleva sobre la carretera, i entra en la corba en la millor situació possible. Emprada en els Ferrocarrils austríacs.[4]

Càlcul

El valor f (interconnexió o ponteig) es calcula utilitzant la fórmula (aproximada, prou exacte):

(Paràbola cúbica)

(Grau parabòlic 4)

On:

és la longitud de la corba de transició en metres
r és el radi de l'arc circular en metres.

Vegeu també

Referències

  1. Estanislau Roca i Blanch; Estanislau Roca; Dani Mòdol i Deltell El projecte de l'espai viari. Univ. Politèc. de Catalunya, 2004, p. 64–. ISBN 978-84-8301-747-0. 
  2. Railway Track Design, p. 224 (da AREMA-The American Railway Engineering and Maintenance of Way Association)
  3. «Der kräftearme Wiener Übergangsbogen Arxivat 2016-03-13 a Wayback Machine.». [Consulta: 29 febrer 2012].
  4. koocoo.at-Wiener_Bogen

Bibliografia

  • Simmons, Jack; Biddle, Gordon. The Oxford Companion to British Railway History. Oxford University Press, 1997. ISBN 0-19-211697-5. 
  • Biddle, Gordon. The Railway Surveyors. Chertsey, UK: Ian Allen, 1990. ISBN 0-7110-1954-1. 
  • Hickerson, Thomas Felix. Route Location and Design. Nova York: McGraw Hill, 1967. ISBN 0-07-028680-9. 
  • Cole, George M; and Harbin; Andrew L. Surveyor Reference Manual. Belmont, CA: Professional Publications Inc, 2006, p. 16. ISBN 1-59126-044-2. 
  • Railway Track Design pdf from The American Railway Engineering and Maintenance of Way Association, accessed 4 December 2006.
  • Kellogg, Norman Benjamin. The Transition Curve or Curve of Adjustment. 3rd. New York: McGraw, 1907. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9