Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Con Sud

Infotaula d'organitzacióCon Sud

Mapa del Con Sud. Verd fosc: Argentina, Uruguai i Xile; verd: Paraguai, sud del Brasil.
Dades
Tipusregió geogràfica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Superfície5.712.034 km² Modifica el valor a Wikidata
Format per
Localització geogràfica
Map

El Con Sud (castellà, Cono Sur; portuguès, Cone Sul) és la zona més austral del subcontinent sud-americà que, en forma d'un gran triangle, se sembla a la figura d'una península. Es troba al sud del Tròpic de Capricorn, i està format per l'Argentina, Xile, Paraguai, i l'Uruguai. Els estats meridionals del Brasil i el departament bolivià de Tarija són de vegades considerats com a part del Con Sud.

En el sentit més restringit només s'inclou a l'Argentina, Xile i l'Uruguai, limitant al nord amb els estats de Brasil, Paraguai, Bolívia i el Perú, a l'oest amb l'oceà Pacífic, i al sud amb la confluència entre els oceans Pacífic i l'Atlàntic.

Ocasionalment s'inclou l'estat de São Paulo dins del Con Sud per reunir diverses característiques en comú: la proximitat, l'elevada industrialització, la seva taxa d'urbanització, l'elevat PIB i el predomini de població eurodescendent.

El Con Sud, en sentit estricte, té aproximadament 60 milions d'habitants i, des dels anys 1950, una baixa taxa de natalitat, la qual cosa és comú a l'Argentina, Xile i l'Uruguai. A més les capitals dels països esmentats, Buenos Aires, Santiago de Xile i Montevideo, es troben pràcticament en un paral·lel geogràfic. Les regions sud i sud-est del Brasil, ambdues freqüentment incloses, tenen 120 milions d'habitants.

L'etnografia de la regió varia segons el sector d'aquesta, però es pot dir que, en general, la població és d'origen europeu i, a diferència de la resta de Llatinoamèrica, influeix de manera totalment majoritària en països com l'Argentina (75%),[1] l'Uruguai (88%)[2] i estats del sud del Brasil (Més del 80 per cent en: Santa Catarina i Rio Grande do Sul; entre 70 i 80 per cent en: Paraná i São Paulo. I altres quatre estats tenen una proporció significativa dels blancs, estos són: Rio de Janeiro, Mato Grosso do Sul, Minas Gerais i Goiás).[3] Caucàsics són una part important de la població al Brasil (47%)[4] i Xile (20-30%).[5][6]

Ancestralitat genética de la població argentina
Fuente Europea Indígena Africana Asiática
National Geographic (2018)[7] 52% 27% 14% 4%
Homburguer et al. (2015)[8] 67,3% 27,7% 3,36% 0,14%
Avena et al. (2012)[9] 65% 31% 4% -
Oliveira (2008)[10] 60% 31% 9% -

Ciutats principals

Segons la seva població, les ciutats més grans i poblades del Con Sud són:

Ciutat País Població
São Paulo Brasil Brasil àrea metropolitana: 22.927.985
Buenos Aires Argentina Argentina àrea metropolitana: 12.995.397
Santiago Xile Xile àrea metropolitana: 7.028.590
Curitiba[11] Brasil Brasil 1.828.092
Montevideo Uruguai Uruguai 1.668.335
Córdoba Argentina Argentina 1.315.400

Referències

  1. [enllaç sense format] https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/j.1469-1809.2009.00556.x
  2. CIA World Fact Book for Uruguay Arxivat 2007-06-12 a Wayback Machine. (anglès)
  3. «População residente, por cor ou raça, situação e sexo» (en portuguès), 2009. [Consulta: 14 setembre 2007].
  4. «IBGE | Sala de imprensa | notícias | Censo 2010: número de católicos cai e aumenta o de evangélicos, espíritas e sem religião».
  5. «5.2.6. Estructura racial» (en castellà). University of Chile. [Consulta: 10 febrer 2013].[Enllaç no actiu]
  6. «Chile» (en anglès). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 15 setembre 2012]. «"La composició ètnica de Xile és en gran part un producte de la colonització espanyola. Al voltant de tres quartes parts dels xilens són mestissos, una barreja d'anties europees i ameríndies. Una cinquena part dels xilens són d'origen europeu blanc (principalment espanyol)"»
  7. 28% europeu del sud, 27% americà natiu, 21% europeu central i del nord, 9% africà del nord i centre, 5% africà del sud, 4% asiàtic i 3% britànic i irlandès. «Reference Populations - Geno 2.0 Next Generation» (en anglès). [Consulta: 15 gener 2018].
  8. Homburger; et al «Genomic Insights into the Ancestry and Demographic History of South America» (en anglès). PLOS Genetics, 11, 2015, pàg. e1005602. DOI: 10.1371/journal.pgen.1005602.
  9. Avena també va establir percentatges d'ancestralitat genètica per regió: a) Província de Buenos Aires: 76% europeu i 24% americà natiu/africà; b) Zona Sud (Província de Chubut): 54% europeu i 46% americà nadiu/africà; c) Zona nord-oest (Misiones, Corrientes, Chaco i Formosa): 54% europeu i 46% americà natiu/africà; d) Zona Nord-est (Salta): 33% europeu i 67% americà natiu/africà. Avena; et al «Heterogeneity in Genetic Admixture across Different Regions of Argentina» (en anglès). PLOS ONE, 7, 2012, pàg. e34695. DOI: 10.1371/journal.pone.0034695.
  10. «O impacto das migrações na constituição genética de populações latino-americanas» (PDF) (en portuguès) p. 17. Arxivat de l'original el 2018-10-01. [Consulta: 15 gener 2018].
  11. «Dades de població de 2008» (en portuguès). Institut Brasiler de Geografia i Estadística (IBGE). [Consulta: 1r setembre 2008].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9