Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Comptar amb els dits

Evolució
Evolució del 2 i el 3
des de l'Índia a la numeració aràbiga

Comptar amb els dits és segurament la manera de comptar més antiga i és molt probable que ja fos utilitzada en la prehistòria. Està en l'origen de la forma dels signes en la majoria dels sistemes de numeració, però, lògicament, és molt més fàcil de veure amb claredat en els més antics que en els més moderns. Amb els dits de les mans es pot arribar a comptar fins a 1024, usant el codi binari.

Diverses formes

Una de les formes d'indicar el nombre 3 amb els dits
Forma xinesa d'indicar el nombre 3

Encara que el càlcul amb els dits sembla gairebé instintiu en l'espècie humana (un dit pot simbolitzar, es podria dir metaforitzar mímica ment a un objecte qualsevol), es noten alguns mètodes particularment interessants:

  • Els nombres romans semblen haver sorgit com un esbós de càlcul posicional (encara que mai es va arribar a la perfecció del càlcul manual xinès), en efecte l'origen del signe' I' sembla derivar de cada dit per separat, en tant que l'origen del signe numeral' V' (equivalent al 5 "aràbic") derivaria de la posició conjunta del polze i l'índex, d'aquesta manera la numeració romana amb càlculs digitals posicionals, per combinatòria dona la possibilitat de representar diversos nombres: I = 1, V = 5, IV = 4, VI = 6, etc. Després es van afegir signes que no corresponien a la representació dels dits sinó (basant-se en la forma de numeració grega) a lletres (X, C, D, L, M) - en el cas de la X (= 10) però es pot suposar la superposició mímica de dos V (V+Λ). En tot cas el terme dígit etimològicament deriva de la paraula llatina que correspon a l'espanyola dit (de la mà) i hauria donat lloc al nom del nombre 10, com que deu són els dígits (originalment els dits de les mans) aquí es pot notar que els sistemes decimals es basen originàriament en el mòdul 10 corresponent als deu dits de les mans.
  • També és possible comptar amb els dits en el sistema duodecimal. Sol fer-se amb les falanges, per exemple:
  1. El polze sobre la primera falange del dit índex.
  2. El polze sobre la segona falange del dit índex.
  3. El polze sobre la tercera falange del dit índex.
  4. El polze sobre la primera falange del dit del mig.

I així successivament fins a arribar a 12: el polze sobre la tercera falange del dit petit.

  • Diverses cultures (per exemple la maia) han recorregut als dits de mans i peus, això sembla haver donat origen als sistemes de numeració vigesimal, és a dir la basada en mòduls de 20 com que, normalment, l'ésser humà té 20 dits.
  • En l'Extrem Orient, particularment en Xina s'ha desenvolupat una elaborada tècnica o metodologia de comptar amb els dits de la mà. Aquesta utilitza els dits en forma de càlcul posicional, semblant a l'ús dels comptes d'un àbac, permetent realitzar missatges precisos de forma senzilla i veloç.

Bibliografia

  • Georges Ifrah. Histoire universelle des Chiffres. Bouquins, 1994.
  • Georges Ifrah. The Universal History of Numbers (traducció a l'anglès del llibre precedent)
  • Georges Ifrah. Les Chiffres ou l'histoire d'une grande invention. Robert Laffont, 1985.

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9