El deu és el nombre natural que segueix el nou i precedeix l'onze. S'escriu 10 en xifres àrabs, X en les romanes i 十 en les xineses. L'ordinal és el dècim o desè/desé. El quantitatiu és deu (en tinc deu). L'agrupament és la desena (Una desena de ...). El múltiple és dècuple. El divisor és un desè/desena part.
El 10 és un nombre compost, que té els següents factors propis: 1, 2 i 5. Com la suma dels seus factors és 8 < 10, es tracta d'un nombre defectiu.
El nombre 10 és un dels més antics en la història de la humanitat. Molts pobles primitius comptaven a base d'utilitzar els dits de les dues mans, amb el que arribaven fins a deu.
La filosofia pitagòrica concebia el deu com mostra de la perfecció i el relacionaven amb el Ser suprem. És conegut que juraven per tetractis, (deu), com si ho feren pel més sagrat.
És la nota màxima dels treballs escolars a Espanya.
El percentatge que es quedava l'església de les collites (delme) a l'edat mitjana.
És una xifra important per als hebreus, ja que és la xifra de la primera lletra del nom de Déu. Apareix sovint en passatges de la Càbala i als temples.
Les generacions entre Adam i Noè i entre Noè i Abraham segons la Torà.
