Clorur d'amoni

Clorur d'amoni

Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	53,003227 Da
Estructura química
Fórmula química	ClH₄N
SMILES canònic	Model 2D N.Cl
Identificador InChI	Model 3D
Propietat
Densitat	1,53 g/l (a 20 ℃)
Solubilitat	37 g/100 g (aigua, 20 ℃)
Punt de fusió	337,6 ℃
Punt d'ebullició	520 ℃ (a 101,325 kPa)
Temperatura de sublimació	350 ℃
Entalpia estàndard de formació	−314,2 kJ/mol
Pressió de vapor	1 mmHg (a 161 ℃)
Perill
Dosi letal mínima	250 mg/kg (ratolí de laboratori, injecció intraperitoneal) 140 mg/kg (rata de laboratori, injecció intraperitoneal) 220 mg/kg (conill porquí, injecció intravenosa) 78 mg/kg (conill, injecció intravenosa) 0,02 g/kg (gos, via oral) 1.500 mg/kg (ratolí de laboratori, via oral) 2 g/kg (nadó, ésser humà, via oral) 0,005 g/kg (conill, via oral) 214 g/kg (ratolí de laboratori, parenteral route of administration (en) ) 72 mg/kg (conill porquí, injecció subcutània) 500 mg/kg (ratolí de laboratori, injecció subcutània) 200 mg/kg (conill, injecció subcutània)
Dosi letal mediana	30 mg/kg (rata de laboratori, injecció intramuscular) 485 mg/kg (ratolí de laboratori, injecció intraperitoneal) 358 mg/kg (ratolí de laboratori, injecció intravenosa) 1.300 mg/kg (ratolí de laboratori, via oral) 1.650 mg/kg (rata de laboratori, via oral) 550 mg/kg (rata de laboratori)
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps	10 mg/m³ (10 h, Austràlia, Bèlgica, França, Islàndia, Corea del Sud, Mèxic, Nova Zelanda, Polònia, Països Baixos, Regne Unit, Estats Units d'Amèrica) 3 mg/m³ (, Suïssa)
Límit d'exposició a curt termini	20 mg/m³ (Austràlia, Bèlgica, Corea del Sud, Mèxic, Nova Zelanda, Polònia, Regne Unit) 10 mg/m³ (Rússia)
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response ()

El clorur d'amoni és un compost inorgànic de fórmula química NH₄Cl. És una sal química blanca cristal·lina molt soluble en aigua. Les solucions de clorur d'amoni són lleugerament àcides. Aquest mineral és comú en llocs on es crema el carbó però també en alguns volcans i en la regalèssia (en petites quantitats). És el producte de la reacció entre l'àcid clorhídric i l'amoníac.

És un producte del procés Solvay el qual es fa servir per produir carbonat de sodi.^[1]

CO₂ + 2 NH₃ + 2 NaCl + H₂O → 2 NH₄Cl + Na₂CO₃

El clorur d'amoni sembla sublimar quan s'escalfa, però en realitat és un procés de descomposició en amoníac i gas clorur d'hidrogen.^[1]

NH₄Cl → NH₃ + HCl

El clorur d'amoni reacciona amb una base forta i allibera gas amoníac:

NH₄Cl + NaOH → NH₃ + NaCl + H₂O

La principal aplicació és com a font de nitrogen per als fertilitzants.^[2] El clorur d'amoni és un ingredient en focs artificials i explosius. En metal·lúrgia es fa servir per preparar els metalls als quals s'ha de donar una capa d'estany, galvanitzar o soldar. També es fa servir com expectorant en la tos. La seva acció és irritar la mucosa dels bronquis i fa més fàcil tossir. També es fa servir com a agent acidificant pel tractament d'alcalosis severes. En alguns països es fa servir el clorur d'amoni com additiu alimentari, codi E E510, normalment com nutrient del llevat en fabricar pa. També és un suplement per la ramaderia. Entre altres coses és un saboritzant d'alguns tipus de vodka sota el nom de Salmiakki Koskenkorva. El clorur d'amoni en laboratori es fa servir per produir baixes temperatures al laboratori. En solució al 5% en pous de petroli amb problemes amb l'argila. També és l'electròlit en la bateria de zinc-carboni i en xampú pels cabells.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clorur d'amoni