Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Clorur d'amoni

Infotaula de compost químicClorur d'amoni

Modifica el valor a Wikidata
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular53,003227 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaClH₄N Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
N.Cl Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat1,53 g/l (a 20 ℃) Modifica el valor a Wikidata
Solubilitat37 g/100 g (aigua, 20 ℃) Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió337,6 ℃ Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició520 ℃ (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata
Temperatura de sublimació350 ℃ Modifica el valor a Wikidata
Entalpia estàndard de formació−314,2 kJ/mol Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor1 mmHg (a 161 ℃) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Dosi letal mínima250 mg/kg (ratolí de laboratori, injecció intraperitoneal)
140 mg/kg (rata de laboratori, injecció intraperitoneal)
220 mg/kg (conill porquí, injecció intravenosa)
78 mg/kg (conill, injecció intravenosa)
0,02 g/kg (gos, via oral)
1.500 mg/kg (ratolí de laboratori, via oral)
2 g/kg (nadó, ésser humà, via oral)
0,005 g/kg (conill, via oral)
214 g/kg (ratolí de laboratori, parenteral route of administration (en) Tradueix)
72 mg/kg (conill porquí, injecció subcutània)
500 mg/kg (ratolí de laboratori, injecció subcutània)
200 mg/kg (conill, injecció subcutània) Modifica el valor a Wikidata
Dosi letal mediana30 mg/kg (rata de laboratori, injecció intramuscular)
485 mg/kg (ratolí de laboratori, injecció intraperitoneal)
358 mg/kg (ratolí de laboratori, injecció intravenosa)
1.300 mg/kg (ratolí de laboratori, via oral)
1.650 mg/kg (rata de laboratori, via oral)
550 mg/kg (rata de laboratori) Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps10 mg/m³ (10 h, Austràlia, Bèlgica, França, Islàndia, Corea del Sud, Mèxic, Nova Zelanda, Polònia, Països Baixos, Regne Unit, Estats Units d'Amèrica)
3 mg/m³ (, Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició a curt termini20 mg/m³ (Austràlia, Bèlgica, Corea del Sud, Mèxic, Nova Zelanda, Polònia, Regne Unit)
10 mg/m³ (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata

El clorur d'amoni és un compost inorgànic de fórmula química NH₄Cl. És una sal química blanca cristal·lina molt soluble en aigua. Les solucions de clorur d'amoni són lleugerament àcides. Aquest mineral és comú en llocs on es crema el carbó però també en alguns volcans i en la regalèssia (en petites quantitats). És el producte de la reacció entre l'àcid clorhídric i l'amoníac.

Fonts

És un producte del procés Solvay el qual es fa servir per produir carbonat de sodi.[1]

CO₂ + 2 NH₃ + 2 NaCl + H₂O → 2 NH₄Cl + Na₂CO₃

Reaccions

El clorur d'amoni sembla sublimar quan s'escalfa, però en realitat és un procés de descomposició en amoníac i gas clorur d'hidrogen.[1]

NH₄Cl → NH₃ + HCl

El clorur d'amoni reacciona amb una base forta i allibera gas amoníac:

NH₄Cl + NaOH → NH₃ + NaCl + H₂O

Aplicacions

Cristalls de clorur d'amoni

La principal aplicació és com a font de nitrogen per als fertilitzants.[2] El clorur d'amoni és un ingredient en focs artificials i explosius. En metal·lúrgia es fa servir per preparar els metalls als quals s'ha de donar una capa d'estany, galvanitzar o soldar. També es fa servir com expectorant en la tos. La seva acció és irritar la mucosa dels bronquis i fa més fàcil tossir. També es fa servir com a agent acidificant pel tractament d'alcalosis severes. En alguns països es fa servir el clorur d'amoni com additiu alimentari, codi E E510, normalment com nutrient del llevat en fabricar pa. També és un suplement per la ramaderia. Entre altres coses és un saboritzant d'alguns tipus de vodka sota el nom de Salmiakki Koskenkorva. El clorur d'amoni en laboratori es fa servir per produir baixes temperatures al laboratori. En solució al 5% en pous de petroli amb problemes amb l'argila. També és l'electròlit en la bateria de zinc-carboni i en xampú pels cabells.

Referències

  1. 1,0 1,1 Egon Wiberg, Arnold Frederick Holleman (2001) Inorganic Chemistry, Elsevier ISBN 0-12-352651-5, p. 614
  2. Karl-Heinz Zapp "Ammonium Compounds" in Ullmann's Encylopedia of Industrial Chemistry 2012, Wiley-VCH, Weinheim. doi:10.1002/14356007.a02_243
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9