|
Citarabina
La citarabina, també coneguda com a citosina arabinòsida (ara-C), és un antineoplàstic usat per tractar la leucèmia mieloide aguda (AML), la leucèmia limfocítica aguda (ALL), la leucèmia mielògena crònica i el limfoma no hodgkinià.[1] Es dona per injecció en una vena, sota la pell o en el líquid cefalorraquidi.[1] Hi ha una formulació liposomal per a la qual hi ha proves provisionals de millors resultats quan el limfoma afecta les meninges.[1] Els efectes secundaris comuns inclouen la supressió de la medul·la òssia, vòmits, diarrea, problemes hepàtics, erupció cutània, formació d'úlceres a la boca i sagnat.[1] Altres efectes secundaris greus inclouen la pèrdua de consciència, malalties pulmonars i reaccions al·lèrgiques.[1] L'ús durant l'embaràs pot perjudicar el nadó.[1] La citarabina es troba en les famílies dels medicaments antimetabòlits, més concretament dels anàlegs de desoxinucleòsids.[2] Funciona bloquejant la funció de l'ADN polimerasa.[1] El citarabina va ser patentada el 1960 i aprovada per a ús mèdic el 1969.[3] Es troba en la llista model de Medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut, els medicaments més eficaços i segurs necessaris en un sistema sanitari. Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
