Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Ciència planetària

Fotografia de la Lluna mostrant les fissures (rimae) properes al cràter Aristarc. Missió Apollo 15.

Les ciències planetàries, també anomenades planetologia i estretament lligades a l'astronomia planetària, són el conjunt de matèries interdisciplinars implicades en l'estudi dels planetes, o sistemes planetaris, incloent-hi tant el sistema solar, del qual hi ha moltes dades sobre els seus planetes, i per tant, els seus models són més elaborats, com també els planetes extrasolars. Les ciències planetàries estudien objectes que van des de la grandària d'un meteorit fins als gegants de gas de la grandària de diverses vegades el planeta Júpiter.

A grans rangs les ciències planetàries estudien la formació dels sistemes planetaris i dels seus satèl·lits; s'ocupen en particular d'estudiar la seva massa, grandària, gravetat superficial, velocitat de rotació, aplatiment, estructura interna, densitat, antiguitat de la seva superfície, erosió, evolució, activitat tectònica, vulcanisme, camp magnètic, aurores, interacció de la magnetosfera amb el vent solar, estacions del planeta i la seva atmosfera, velocitat d'escapament i recerca de vida entre altres objectius d'estudi. Quant a l'estudi de l'atmosfera es comprèn l'estudi de la seva composició, formació, pressió superficial, densitat, circulació general, temperatures, vents, activitat erosionadora de l'atmosfera, transport d'energia, perfils en altura de temperatura, densitat i pressió, entre altres.

La planetologia és una disciplina de recent creació. Alimentada per la gran massa d'informacions recollides en el curs de les exploracions espacials. Es basa en les ciències de la Terra, però convenientment generalitzades per a incloure les diferents masses, atmosferes, temperatures, o energia rebuda des de l'astre central i que és el motor de la màquina planetària. Naturalment l'astronomia és la ciència principal però seguida d'una geologia planetària o comparada (Astrogeologia), la ciència de les atmosferes planetàries és una generalització de la meteorologia i com ciència bàsica de suport de totes les referides la física. Una altra disciplina auxiliar és l'astrobiologia. Les dades a incloure en la teoria de les ciències planetàries provenen de l'astronomia i l'exploració espacial a més existeix un important component teòric que utilitza com eina la simulació per computadora.

Terminologia

Dins d'aquesta disciplina, quan es tracta d'un cos celeste en particular, s'utilitza un terme espec ialitzat, dels que només són d'ús corrent "heliologia, "geologia", "selonogia" i "areologia".

Cos Ciència planetàira Arrel del mot
Sol heliologia Grec Helios
Mercuri hermeologia Grec Hermes
Venus citerologia Grec Afrodita
Terra geologia Grec Gaia
Lluna selenologia Grec Selene
Mart areologia Grec Ares
Ceres demeterologia Grec Demeter
Júpiter zenologia Grec Zeus
Saturn cronologia Grec Cronos
Urà uranologia Grec/Llatí Urà
Neptú poseidologia Grec Posidó
Plutó hadeologia Grec Hades
Eris eridologia Grec Eris

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9