|
Ceruloplasmina és un enzim ferroxidasa que en humans està codificat pel gen CP.[6][7][8]
La ceruloplasmina és la principal proteïna que transporta coure a la sang, i a més té un paper en el metabolisme del ferro. Va ser descrit per primera vegada el 1948.[9] Una altra proteïna, hefesta, es destaca per la seva homologia a la ceruloplasmina, i també participa en el metabolisme del ferro i, probablement, del coure.
Funció
La ceruloplasmina és un enzim (número EC 1,16.3.1) sintetitzat en el fetge que conté 6 àtoms de coure en la seva estructura.[10] La ceruloplasmina porta més del 95% del total del coure en plasma humà sa.[11] La resta correspon a macroglobulines. La ceruloplasmina exhibeix una activitat oxidasa dependent del coure, que s'associa amb la possible oxidació de Fe2 + (ferro fèrròs) en Fe 3+ (ferro fèrric), per tant, ajuda en el seu transport en plasma associat a transferrina, que pot transportar ferro només a l'estat fèrric.[12] El pes molecular de la ceruloplasmina humana és de 151 kDa.
Importància clínica
Igual que qualsevol altra proteïna plasmàtica, els nivells disminueixen en pacients amb malaltia hepàtica a causa de la disminució de les capacitats de síntesi.
Mecanismes de baixos nivells de ceruloplasmina:
La disponibilitat de coure no afecta la traducció de la proteïna naixent. No obstant això, l'apoenzim sense coure és inestable. L'apoceruloplasmina es degrada majoritàriament intracel·lularment en l'hepatòcit i la petita quantitat que s'expedeix té una vida curta de mig temps de 5 hores en comparació amb els 5,5 dies per a la holo-ceruloplasmina.
Les mutacions en el gen de la ceruloplasmina (CP), molt poc freqüents, poden conduir a la malaltia genètica aceruloplasminèmia, caracteritzada per hiperferritinèmia amb sobrecàrrega de ferro. Al cervell, aquesta sobrecàrrega de ferro pot conduir a signes i símptomes neurològics característics, com l'atàxia cerebel·losa, la demència progressiva i els signes extrapiramidals. L'excés de ferro també es pot dipositar al fetge, el pàncrees i la retina, que condueixen a cirrosi, endocrina i a la pèrdua de visió, respectivament.
Referències
- ↑ «Malalties que s'associen genèticament amb ceruloplasmina, vegeu/editeu les referències a wikidata».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 GRCh38: Ensembl release 89: ENSG00000047457 - Ensembl, May 2017
- ↑ 3,0 3,1 3,2 GRCm38: Ensembl release 89: ENSMUSG00000003617 – Ensembl, May 2017
- ↑ «Human PubMed Reference:». National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine.
- ↑ «Mouse PubMed Reference:». National Center for Biotechnology Information, U.S. National Library of Medicine.
- ↑ «Single-chain structure of human ceruloplasmin: the complete amino acid sequence of the whole molecule». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 81, 2, 1-1984, pàg. 390–4. DOI: 10.1073/pnas.81.2.390. PMC: 344682. PMID: 6582496.
- ↑ «Complete cDNA sequence of human preceruloplasmin». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 83, 14, 7-1986, pàg. 5086–90. DOI: 10.1073/pnas.83.14.5086. PMC: 323895. PMID: 2873574.
- ↑ «Human genes encoding prothrombin and ceruloplasmin map to 11p11-q12 and 3q21-24, respectively». Somatic Cell and Molecular Genetics, 13, 3, 5-1987, pàg. 285–92. DOI: 10.1007/BF01535211. PMID: 3474786.
- ↑ «Investigacions en sèrum de coure. II. Aïllament de la proteïna que conté coure i una descripció de les seves propietats.». Acta Chem Scand, 2, 1948, pàg. 550-56. DOI: 10.3891 / acta.chem.scand.02-0550.
- ↑ toxines endògenes: objectius per al tractament i la prevenció de malalties, 2 conjunts de volum. John Wiley & Sons, 2009. ISBN 978-3-527-32363-0.
- ↑ «Metabolisme i funció de la ceruloplasmina». Revisió anual de la nutrició, 22, 2002, pàg. 439-58. DOI: 10.1146 / annurev.nutr.22.012502.114457. PMID: 12055353.
- ↑ «Retinal iron homeostasis in health and disease». Frontiers in Aging Neuroscience, 5, 2013, pàg. 24. DOI: 10.3389/fnagi.2013.00024. PMC: 3695389. PMID: 23825457.
Bibliografia
- «Ceruloplasmin metabolism and function». Annual Review of Nutrition, 22, 2002, pàg. 439–58. DOI: 10.1146/annurev.nutr.22.012502.114457. PMID: 12055353.
- «Translational control by the 3'-UTR: the ends specify the means». Trends in Biochemical Sciences, 28, 2, 2-2003, pàg. 91–8. DOI: 10.1016/S0968-0004(03)00002-1. PMID: 12575997.
- «Ceruloplasmin - acute-phase reactant or endogenous antioxidant? The case of cardiovascular disease». Medical Science Monitor, 11, 2, 2-2005, pàg. RA48-51. PMID: 15668644.
- «Chemical evidence that proteolytic cleavage causes the heterogeneity present in human ceruloplasmin preparations». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 74, 12, 12-1977, pàg. 5377–81. DOI: 10.1073/pnas.74.12.5377. PMC: 431726. PMID: 146197.
- «Interaction of synthetic human big gastrin with blood proteins of man and animals». Acta Hepato-Gastroenterologica, 26, 2, 4-1979, pàg. 154–9. PMID: 463490.
- «Caeruloplasmin biosynthesis by the human uterus». The Biochemical Journal, 288, 2, 12-1992, pàg. 657–61. DOI: 10.1042/bj2880657. PMC: 1132061. PMID: 1463466.
- «Characterization of an interaction between protein C and ceruloplasmin». The Journal of Biological Chemistry, 265, 4, 2-1990, pàg. 1834–6. PMID: 2105310.
- «Primary structure of rat ceruloplasmin and analysis of tissue-specific gene expression during development». The Journal of Biological Chemistry, 265, 13, 5-1990, pàg. 7701–7. PMID: 2332446.
- «Human ceruloplasmin. Tissue-specific expression of transcripts produced by alternative splicing». The Journal of Biological Chemistry, 265, 18, 6-1990, pàg. 10780–5. PMID: 2355023.
- «Characterization, mapping, and expression of the human ceruloplasmin gene». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 83, 10, 5-1986, pàg. 3257–61. DOI: 10.1073/pnas.83.10.3257. PMC: 323492. PMID: 3486416.
- «Isolation of a human ceruloplasmin cDNA clone that includes the N-terminal leader sequence». FEBS Letters, 203, 2, 7-1986, pàg. 185–90. DOI: 10.1016/0014-5793(86)80739-6. PMID: 3755405.
- «Subcellular localization in normal and vitamin A-deficient rat liver of vitamin A serum transport proteins, albumin, ceruloplasmin and class I major histocompatibility antigens». Experimental Cell Research, 143, 1, 1-1983, pàg. 91–102. DOI: 10.1016/0014-4827(83)90112-X. PMID: 6337857.
- «Origins of biliary copper». Hepatology, 4, 5, 1984, pàg. 867–70. DOI: 10.1002/hep.1840040512. PMID: 6479854.
- «Internal triplication in the structure of human ceruloplasmin». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 80, 1, 1-1983, pàg. 115–9. DOI: 10.1073/pnas.80.1.115. PMC: 393320. PMID: 6571985.
- «Complete amino acid sequence of a 50,000-dalton fragment of human ceruloplasmin». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 78, 2, 2-1981, pàg. 790–4. DOI: 10.1073/pnas.78.2.790. PMC: 319888. PMID: 6940148.
- «Primary structure of a histidine-rich proteolytic fragment of human ceruloplasmin. I. Amino acid sequence of the cyanogen bromide peptides». The Journal of Biological Chemistry, 255, 7, 4-1980, pàg. 2878–85. PMID: 6987229.
Enllaços externs
|
