Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Cenina

Plantilla:Infotaula geografia políticaCenina
Imatge
Tipusciutat antiga Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 41° 55′ 52″ N, 12° 34′ 48″ E / 41.930992°N,12.580102°E / 41.930992; 12.580102
Geografia
Part de

Cenina (llatí: Caenina grec antic: Καινίνη) va ser una ciutat del Làtium, una de les més antigues del país però de menor importància. Dionís d'Halicarnàs diu que era una ciutat dels sículs que després van ocupar els aborígens. En un altre lloc indica que la ciutat existia abans de la fundació de Roma.

Enfrontada a la política expansiva del regne de Roma, es va aliar contra ella amb Antemnae i Crustumerium per venjar el rapte i la violació de les sabines a la Consuàlia. Van lluitar contra Ròmul que els va derrotar i va matar el seu rei Àcron de pròpia mà, i va prendre per assalt la ciutat, diu Titus Livi. La majoria dels seus habitants van emigrar poc després a Roma, però una colònia romana es va instal·lar a la ciutat. Per celebrar la victòria Ròmul va dedicar les Spolia opima a Júpiter Feretrius. Un sacerdot Caeninense apareix durant bastants anys a Roma quan ja feia molts anys que la ciutat havia desaparegut.

Plini el Vell diu que era una ciutat del Laci desapareguda, i Estrabó confirma que havia desaparegut al seu temps. Els autors clàssics no estan d'acord en si va ser una ciutat llatina, potser una possible colònia d'Alba Longa, suposadament fundada per Latinus Silvius o una ciutat sabina.

Se la situa a la regió del riu Magugliano, a uns 3 km de Monte Gentile, però no en queden restes.[1]

Referències

  1. Smith, William (ed.). «Caenina». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 29 maig 2023].
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9