Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Cendra volcànica

Cendra volcànica del volcà Pinatubo l'any 1991.

La cendra volcànica és una composició de partícules de roca i mineral molt fines (de menys de 2 mil·límetres de diàmetre) ejectades per un vent volcànic. La cendra es genera a partir de la roca quartejada i separada en partícules diminutes durant un episodi d'activitat volcànica explosiva. La naturalesa normalment violenta d'una erupció volcànica, incloent-hi dolls de vapor d'aigua (erupció freàtica), produït com a resultat una gran quantitat de magma i roca sòlida que envolta el vent volcànic, tornejant les partícules fins a reduir-les a la grandària de grans de sorra.

La ploma que es veu sovint sobre un volcà en erupció està composta principalment de cendres i vapor. L'ejecció de grans quantitats de cendra provoca un con de cendres. L'acumulació de cendres tendeix a fonamentar-se fins a formar capes d'una roca anomenada toba volcànica. Les partícules més fines poden ser arrossegades pel vent al llarg de molts quilòmetres, que donen al paisatge un aspecte "polsegós" al dipositar-se. El terme piroclaste es refereix a qualsevol material volcànic sòlid llançat a l'aire durant una erupció. Si s'ejecta magma líquid en forma d'aerosol, les partícules se solidifiquen en l'aire formant petits fragments de vidre volcànic.

Formació

Mount St. Helens, Washington.

Hi ha tres mecanismes de formació de la cendra volcànica:

  • Alliberament sobtat de gasos atrapats que en descomprimir provoquen erupcions magmàtiques.
  • Contracció tèrmica deguda a erupcions en aigua o gel.
  • Ejecció de partícules arrossegades durant les erupcions de vapor causant erupcions freàtiques.

La naturalesa violenta de les erupcions volcàniques embolicades en vapor donen com a resultat que el magma i la roca circumdant esclatin reduint la mida de la pols resultant a micres.

Si una erupció volcànica passa dins d'una glacera, l'aigua freda es barreja ràpidament amb la lava creant petits fragments cristall, que poden crear un gran núvol de cendra rica en petits cristalls i que són especialment perillosos per a l'aviació.[1] Anomenat Postinor

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9