El cementiri de Montjuïc, conegut abans com a cementiri del Sud-oest, i popularment com cementiri Nou, és una necròpolis a la muntanya de Montjuïc dea Barcelona. Té una superfície d'uns 567.934 m² i unes 152.774 sepultures. Ocupa pràcticament tot el vessant sud de la muntanya. És el més gran que hi ha dins el terme municipal de Barcelona. Ja durant l'edat mitjana a la muntanya hi havia hagut un cementiri exclusiu per a jueus.[1]
Història
Vista des del cim del cementiri de Montjuïc
El cementiri va ser inaugurat el 17 de març de 1883. La seva creació va ser deguda a l'explosió industrial, demogràfica i ràpid creixement urbanístic que patí la ciutat de Barcelona a mitjans del segle xix. En el cementiri es pot trobar una placa commemorativa d'aquest dia on es beneí el recinte catòlic. Com a innovació, al cementiri es reservà uns espais perquè poguessin ser enterrats aquells que tinguessin altres confessions religioses, com ara protestants o jueus.
Fins aquell moment a la ciutat hi havia petits cementiris, com el de Sant Andreu, Horta, Sant Gervasi, el de Sants o el que es considerava el més gran i més antic de la ciutat, el cementiri del Poblenou. Aquest últim havia estat sempre al servei de la ciutat de Barcelona i fins a mitjans del segle xix, quan es van enderrocar les muralles que impedien l'expansió urbanística de la ciutat, havia estat extramurs. La resta de petits cementiris que troben avui dia dins la ciutat són el testimoni que queda de quan Sant Andreu, Sants, Horta, San Gervasi, Hostafrancs eren petits pobles que tenien els seus propis fossars, molt abans que quedessin annexionats a la ciutat de Barcelona.
La pressió urbanística havia esgotat les possibilitats d'espai per a nous enterraments en aquests cementiris. L'emergent i poderosa burgesia catalana impulsà el projecte d'un nou cementiri que seria realment una necròpolis, per la seva grandària i nombre de sepultures. S'encarregà el disseny i planificació a l'arquitecte Leandre Albareda. Per l'època en què va ser projectat i construït, el cementiri acollí l'arquitectura del modernisme dins l'art funerari. En efecte, avui dia es considera el cementiri del Sud-oest, com un punt de referència i visita obligada per estudiar i gaudir del modernisme en l'arquitectura. En el cementiri s'hi poden trobar bellíssimes i interessants escultures, gravats i treballs en pedra i ferro en làpides, panteons i grups arquitectònics. Fins i tot es va construir un estany que roman intacte avui dia.
La primera persona enterrada al cementiri va ser Josep F. Fonrodona i Vila el 19 de març de 1883, com així diu la seva làpida.[2]
Panteons de la família Batlló i, al fons, dels BonaplataPanteó Vial i Solsona, amb escultura d'Enric ClarasóTomba de l'editor Manuel MaucciCenotafi de Durruti al cementiri de Montjuïc Cenotafi de Francesc Ferrer i Guàrdia
La necròpolis de Montjuïc ja no es pot expandir per falta d'espai, però tot i això segueix sent el cementiri més gran de la ciutat i continua fent-li servei. Per compensar la seva limitació d'expansió i satisfer les necessitats de Barcelona es construí la meganecròpoli de Collserola, inaugurada el 27 de juny de 1972. Aquest modern cementiri, encara que fa servei a la ciutat, queda en part fora del seu terme municipal per trobar-se entre els de Cerdanyola del Vallès, Barcelona i Montcada i Reixac.
Malgrat la limitació d'espai, el cementiri ha anat modernitzant les instal·lacions. S'hi pot trobar una sala de cremació, fonts d'aigua potable repartides pel recinte, localitzador electrònic de tombes, una línia d'autobús interna, jardins per a espargir i dipositar cendres, etc.
El 2008 començà un projecte en què el cementiri quedava obert al turisme, ja que és un patrimoni cultural i testimonial de la ciutat. Seguint el projecte de turisme funerari iniciat el 2004 al Cementiri del Poblenou, imitant París que promociona el seu cementiri de celebritats Père-Lachaise o Praga, que vol fer conèixer el bell cementiri jueu. Aquesta iniciativa vol donar a conèixer i apropar els nombrosos tresors arquitectònics no només al turista sinó també als ciutadans de Barcelona, que sovint desconeixen la història i l'estètica del cementiri.
El 2013 es va traslladar la Col·lecció de Carrosses Fúnebres de l'antiga seu de Cementiris de Barcelona a un nou espai ubicat a l'accés principal del cementiri de Montjuïc. D'aquesta manera el recinte funerari té un major valor patrimonial, ja que es tracta d'una col·lecció única a Europa.
Dins el recinte del cementiri hi ha diferents jaciments de diferents èpoques: bronze, ibèric, romà i medieval.
El jaciment de l'edat del bronze es troba al vessant est del cementiri i al sud-oest del castell de Montjuïc, en una zona amb vegetació arbustiva i profundament modificada en la seva orografia original a causa de diversos esllavissaments de terres que es produïren al segle xix. En aquest indret s'havien recollit nombrosos fragments de ceràmica de pasta grollera fets a mà, de jaspi i de sílex. Presumiblement es tractava d'un assentament prehistòric i proper a una àrea d'extracció de jaspi a l'aire lliure. El material aparegut al jaciment (sector M 5), ens situa en un moment relacionat amb la transició del bronze final a la primera edat del ferro. El material arqueològic data de finals del segle VII aC a inicis del segle vi aC. La presència de bases planes, formes en "S" amb acabats pentinats i decoracions tals com, dobles cordons i algun fragment d'acanalat del tipus Estret, confirmen aquesta atribució cronològica. Actualment, aquesta zona es troba ocupada per Parcs i Jardins de l'ajuntament de Barcelona.[3]
En la zona est del cementiri, en una àrea que formava un fort pendent que anava des dels voltants del castell del Port fins a l'antiga via de Magòria, es troba un jaciment ibèric. S'ha documentat una secció d'un mur, d'una amplada considerable -aproximadament d'1 metre-, format per pedres molt grans barrejades amb d'altres de mida mitjana, travades amb fang. Aquest mur, pel tipus de tècnica emprada (de pedra seca), i pel material que es va recollir, es va identificar com a ibèric. Pel que fa a la seva alçada, per la zona tallada del talús, es conservava una altura d'un metre i mig, mentre que a mesura que s'endinsava cap a dins del talús no excavat, perdia alçada. A més es va documentar un pou mort que tallava el mur. Aquest estava reforçat interiorment per superposició de fileres de pedres. Podrien pertànyer a un possible poblat ibèric ubicat en aquest lloc. Una altra hipòtesi és la possibilitat que es tractessin d'estructures relacionades amb el camp de sitges, potser una mena de tanca perimetral de tot el conjunt de sitges. D'altra banda, les parets ibèriques localitzades poden correspondre a un petit nucli, on s'establirien els administradors o vigilants de les sitges.[4]
A l'extrem oest del cementiri, i a l'oest del Mirador de Migdia de la muntanya de Montjuïc, es troben les restes d'unes estructures romanes. Amb motiu dels treballs d'enjardinament de la zona es van dur a terme treballs de prospecció que van donar com a resultat la localització d'una àrea amb gran dispersió de materials arqueològics d'èpoques ibèrica i romana. Les estructures documentades conformen un àmbit quadrangular delimitat per tres murs (fets d'opus caementicium). Aquesta cambra formaria, molt probablement, part d'un establiment rural romà d'època tardorepublicana, com indica la cronologia del material consistent en ceràmiques comunes oxidades i reduïdes, ceràmica grollera de cuina, campaniana A i B, ceràmica sigil·lada itàlica, parets fines, àmfores del tipus Pascual 1, Dressel 2/4 i Dressel 7/11, llànties, dòlies i material constructiu com tègules, imbrices, pondus, metalls com claus de ferro i bronze i una moneda ibèrica, escòria de metall, fragments de marbre, vidre, restes de fauna tan terrestres com malacologia. Aquest material arqueològic proporciona una cronologia des de meitat del segle ii aC fins a principis del segle I dC. Actualment, la zona s'ha condicionat per a l'entrada al cementiri. Per l'aparició d'estructures arquitectòniques d'època romana a la part alta de Montjuïc, s'ha publicat com una vil·la romana. Però és difícil pensar en una vil·la romana, com a tal, a la muntanya de Montjuïc per la seva orografia. L'aparició de ceràmica ibèrica en aquesta zona, fan pensar en la proximitat amb el poblat ibèric al turó del Castell del Port.[5]
Al nord del cementiri, damunt de la fossa comuna a l'agrupació 12-Sant Manel, es trobava un forn medieval. El forn constava de dues cambres sobreposades, la de foc i la de càrrega o cocció, amb graella divisòria i praefurnium. Tots els elements estaven retallats a la roca. De tiratge vertical, amb una sola entrada d'aire. La graella és de planta quadrangular (2,60 m x 2,60 metres) amb un gruix no inferior a 40 cm. Disposava setze forats en forma quadrada, quatre per quatre. La concepció de la cambra de foc respon a dues necessitats d'ordre tecnològic, suport de la graella i funció calorífica. Estava totalment excavada a la roca. La seva planta era de forma circular amb irregularitats. El diàmetre era de 3,30 metres. Les parets eren còncaves i el diàmetre màxim de 3,70 metres. La cambra estava dividida en dos compartiments per una mena de paret que fa la funció de columna o suport de la graella, i el seu gruix augmentava progressivament de dalt a baix, que passava de tenir 70 centímetres a 140 centímetres. El forn estava dedicat a la cocció de material constructiu d'època barroca. Actualment, el forn es va destruir per la construcció de més nínxols.[6]
Enterrats notables
Al llarg de la seva història el cementiri ha acollit personatges cèlebres de tota mena: polítics, literats, actors, personatges de societat, esportistes, criminals, artistes, arquitectes, eminències, que formen part ja de la memòria de Barcelona i de Catalunya.[7] Aquí n'oferim alguns noms:
Margarida Alfonso i Orfila (Barcelona, 1914 o 1915 - L'Ametlla del Vallès, 1991), pianista, compositora i professora de música (Via Sant Jordi, agrup. 7a, hipogeu 16).[cal citació]
Francesc Alió i Brea (Barcelona, 1862 - 1908), compositor i pianista (ossari general)
Victoria de los Ángeles (Barcelona 1923 – 2005), soprano (Via Sant Oleguer, agrupació A, nínxol esp. 197, primer pis; la inscripció diu "Família Magriñà", la del seu marit)
Ramon Aramon i Serra (Barcelona, 1907 – 2000), filòleg, secretari general de l'Institut d'Estudis Catalans (agrup. 14a, Pl. Montserrat, nínxol columbari B, pis 1, nínxol 1285)
Núria Aramon i Stein (Barcelona, 1940 – 2020), filòloga (agrup. 14a, Pl. Montserrat, nínxol columbari B, pis 1, nínxol 1285)
Víctor Arriazu y Calleja (Barcelona 1935 - Puerto de la Cruz 1997), dibuixant (agrup. 3a, nínxol columbari B 8074)
Josep Artís i Balaguer (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1875 — Barcelona, 1956), historiador del teatre i periodista (agrup. 12, nínxol col. B 2532)
Rossend Arús i Arderiu (Barcelona 1845 - 1891), periodista, dramaturg i maçó (agrup. 1a, panteó 19)
Francisco Ascaso (Almudévar, Osca, 1901 - Barcelona, 1936), polític i dirigent anarquista (agrup. 13a)
Miquel (Torregrossa, 1906 - Barcelona, 1936) i Josep Badia i Capell (Torregrossa, 1903 - Barcelona, 1936), polítics (agrup. 9a, tomba menor 181)
Àngel Badia i Camps (Puig-reig, Berguedà, 1929 - Barcelona, 2019), pintor, il·lustrador i dibuixant de còmic (agrup. 7a, Via Sant Jordi, núm. 8.263)[cal citació]
Antoni Maria Badia i Margarit (Barcelona, 1920 - 2014), filòleg i lingüista (agrup. 2, Via S. Jaume, nínxol hipogeu trapezoïdal 697)[8]
Joan Barat i Creus (Barcelona, 1918 — 1996), poeta i novel·lista català (Agrup. 7a, Via Sant Jordi, nínxol columbari 2771)[10]
Francisco Juan Barba Corsini (Tarragona, 1916 - Barcelona, 2008), arquitecte (Via Sant Jaume 11, tomba especial 229)
Montserrat Baró i Sans (Barcelona, 1935 - 2017), religiosa de les Germanes de l'Assumpció, psicòloga i fundadora de l'Associació Catalana d'Integració i Desenvolupament Humà (agrup. 9a, Via S. Francesc, nínxol B 2820)[11]
Claudi Biern Boyd (Palma, 1940 - Barcelona, 2022), productor, guionista i director de sèries d'animació (agrupació 13, departament II, tomba menor 3, núm. 201[12])
Gustau Biosca i Pagès (Hospitalet de Llobregat, 1928 -Barcelona, 2014), futbolista del FC Barcelona[13]
Luis G. de Blain (Cuevas de Almanzora, Almeria, 1916 - Barcelona, 2001), guionista radiofònic i cinematogràfic (agrup. 3a, nínxol col. 1281)
Ramón Blanco de Erenas (Sant Sebastià 1833 – Madrid 1906), militar, capità general de Cuba i Filipines, i de Catalunya (agrup. 2a, tomba 14b)
Daniel Blanxart i Pedrals (Olesa de Montserrat, 1884 - Barcelona, 1965), enginyer industrial, renovador de l'ensenyament tèxtil i musicòleg (agrup. 10a, nínxol columbari A, núm. 1960).
Francisco Bruguera Grané (Barcelona, 1912 - 1990), editor, propietari d'Editorial Bruguera (agrup. 3a, Via Misericòrdia, Columbari A Num. Romana R-85)[15]
Álvaro Bultó i Sagnier] (Barcelona, 1962 – Lauterbrunnen, Cantó de Berna, 2013) esportista extrem, aventurer, presentador de TV[cal citació]
Joaquim Buxó Dulce d'Abaigar, marquès de Castellflorite (Badalona, 1905 – Barcelona, 1979), economista, polític, president de la Diputació de Barcelona (agrup. 3a, tomba especial 629)
Paco Candel (Casas Altas, Racó d'Ademús, 1925 - Barcelona, 2007), escriptor i periodista (agrup. 9a, nínxol columbari B 11127)
Ferran Canyameres i Casamada (Sant Pere de Terrassa, 1898 - Barcelona, 1964), escriptor. (Agrupació 14, Via de la Immaculada, Columbari B, pis 3r, número B-722)
Teresa Claramunt i Creus (Sabadell, 1862 - Barcelona, 1931), dirigent anarcosindicalista (a la fossa comuna, procedent del nínxol d'Amàlia Domingo, on havia estat enterrada)
Miquel Coll i Alentorn (Barcelona, 1904 - 1990), historiador i polític (agrup. 3a, tomba major 7)
Josep Coll i Coll (Barcelona, 1923 - 1984), dibuixant i guionista de còmic (agrup. 14a, nínxol col. 2665)
Pere Collaso i Gil (l'Havana, 1813 – Barcelona, 1887), polític i empresari (Via Sant Josep, agrup. 2a, 2A-48/51)
Josep Collaso i Gil (Barcelona, 1857 - 1926), empresari, alcalde de Barcelona (Via Sant Josep, 2A-48/51)
Joan Comorera i Soler (Cervera, 1894 - Burgos, 1958), polític, fundador del PSUC (Fossar de la Pedrera)
Francesc Gòdia i Sales (Barcelona, 1921 - 1990), pilot de Fórmula 1, col·leccionista d'art (agrup. 3a, tomba especial 71)
Carles Godó i Pié (Igualada, 1834 - Teià, 1897) i família, polítics i empresaris, fundador del diari La vanguardia (Via Sant Francesc, agrup. 8a, núm. 6)
Helios Gómez (Sevilla 1905 – Barcelona 1956), pintor gitano, cartellista
Miquel González i Sugranyes (Tarragona, 1838 - Barcelona, 1924), polític, alcalde de Barcelona i historiador.
La Goyita, Pepita Ramos Ramos (Barcelona, 1890-1970), cupletista
José Agustín Goytisolo (Barcelona 1928 - 1999), escriptor (Via Sant Pere, agrup. 1a, panteó 17)
Adrià Gual (Barcelona, 1872 - 1943), escriptor, dramaturg i director de teatre, fundador de l'Institut del Teatre (agrup. 2a, tomba menor 346)
José Luis Guarner Alonso (Barcelona, 1937-1993), crític i historiador cinematogràfic (agrup. 9a, nínxol col. E 539)
Sandor Kocsis (Budapest, 1929 - Barcelona, 1979), futbolista (fins al 2012: nínxol 2.062 del columbari B; traslladat a Budapest)
Carmen Kurtz (Barcelona, 1911-1999), escriptora (Via Sant Josep, agrup. 2a, hipogeu egipci núm. 42)
José Manuel Lara Hernández (El Pedroso, 1914 - Barcelona, 2003), editor, fundador de Planeta (agrup. 3a, panteó 45 Pl. de l'Esperança)[19]
José Manuel Lara Bosch (Barcelona, 1946 – 2015), empresari editor català, president de Grupo Planeta i d'Atresmedia (agrup. 3a, panteó 45 Pl. de l'Esperança).[19]
Anselmo Lorenzo Asperilla (Toledo 1841 - Barcelona 1914), tipògraf i polític, teòric i dirigent anarquista
Francesc Macià (Vilanova i la Geltrú, 1859 - Barcelona, 1933), polític, primer president de la Generalitat moderna (Plaça de la Fe, agrupació 9a, panteó)
Madame Arthur (Modesto Mangas Mateos) (Villavieja de Yeltes, província de Salamanca, 1923 - Barcelona, 1999), artista de varietats, pioner del travestisme (agrup. 14a, Pl. Montserrat, pis 5, nínxol 3713)[cal citació]
Pascual Madoz (Pamplona 1806 - Gènova 1870), polític, governador civil de Barcelona, ministre espanyol d'Hisenda i autor del Diccionario geográfico-estadistico-historico de España (agrup. 5a, panteó 31; restes portades en 1904 des del Cementiri Vell)
Manuel Malagrida i Fontanet (Olot, 1864 – Barcelona, 1946), empresari del ram del tabac i promotor de l'Eixample d'Olot (agrup. 3a, núm. 91)
Josefina Mateu Ibars (Barcelona, 1932 - 2015), paleògrafa i historiadora (agrup. 12a, nínxol columbari B 2226)
Miquel Mateu i Pla (Barcelona, 1898 - 1972), financer, empresari i polític català, alcalde de Barcelona i col·leccionista d'art
Armand Matias i Guiu, autor dramàtic, guionista radiofònic i escriptor de literatura infantil (Via Sant Francesc, agrup. 9a, nínxol 2799, pis 3r)
Ana María Matute Ausejo (Barcelona, 1925 – 2014), novel·lista (agrup. 12a, tomba menor 4)??
Manuel Maucci (m. Barcelona, 1936), editor (Via Sant Oleguer, agrupació 5a, panteó 34)
Lluís Meléndez Gardeñas (Barcelona, 1900 – 1971), atleta especialitzat en marxa, entrenador, periodista i directiu esportiu (agrup. 12, Via Sant Manel, nínxol 6181, primer pis)[24]
Josep Maria Millàs i Vallicrosa (Santa Coloma de Farners, la Selva, 1897 - Barcelona, 1970), historiador i filòleg arabista (agrup. 9a, nínxol col. B 4154)
Josep Monegal i Nogués (Barcelona, 1854-1931), empresari cotoner i alcalde de Barcelona (agrup. 4a, núm. 19, panteó Família Monegal)
Esteve Monegal i Prat (Barcelona, 1888-1970), escultor i empresari, fundador de Myrurgia (agrup. 4a, núm. 19)
Dolors Monserdà i Vidal (Barcelona, 1845 - 1919), escriptora (Via Sant Joan, agrupació 9a, núm. 96)
Juan Manuel Montesinos (Madrid, 1950 - Barcelona, 2009), actor que va fer carrera a la televisió i cinema de Veneçuela (agrup. 9a, Via Sant Jaume, pis 1, nínxol 15.539)[26]
Pura Montoro Rodríguez (València, 1892 - Barcelona, 1915), cantant i actriu popular (agrup. 10a, tomba menor 73)
Maria Luz Morales (La Corunya, Galícia, 1898 - Barcelona, 1980), periodista i escriptora, directora de La vanguardia (agrup. 3a, nínxol columb. B 7420)(Via S. Eulàlia, agrupació 3a, nínxol columbari 7420)[27]
Paco Morán (Almodóvar del Río, 1930 - Barcelona, 2012), actor teatral
Joan Palau i Vera ((Valencia, Veneçuela, 1875 - Barcelona, 1919), pedagog i geògraf, director de l'Escola de Bibliotecàries (agrup. 5a, Via de Sant Oleguer, núm. 78, tomba menor)[30]
Domènec Palet i Barba (Terrassa, 1872 - Barcelona, 1953), advocat, industrial, polític i geòleg
Víctor Palomo i Juez (Barcelona, 1948 – Girona, 1985), campió d'esquí nàutic i de motociclisme (Via Sant Oleguer, agrup. 4a, panteó 9)?
Maria Pascual Alberich (Barcelona, 1933 - 2011), il·lustradora (agrup. 2a, Via de Sant Josep, núm. 518)[31]
Eusebi Pascual i Casas (Barcelona, 1837 - 1883), advocat, polític, periodista i escriptor
Alexandre de Riquer i Ynglada, comte de Casa Dávalos (Calaf, 1856 - Palma, 1920), intel·lectual, artista, escriptor i col·leccionista (panteó familiar)
Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 1914 - 2013), filòleg, escriptor i historiador de la cultura (agrup. 7a, nínxol columbari 1353)
Francesc Rius i Taulet (Barcelona, 1833 - Olèrdola, 1890), alcalde de Barcelona (Via Sant Francesc, agrup. 6a, tomba 639)
Bartomeu Robert i Yarzábal (Tampico, Mèxic, 1842 - Barcelona, 1902), metge i polític, alcalde de Barcelona (Via Sant Oleguer, agrup. 5a núm. 22-22 bis)
Montserrat Roig (Barcelona 1946-1991), escriptora i periodista (Via de Sant Francesc, agrup. 9a, nínxol columbari B, núm. 12520)
Tomàs Roig i Llop (Barcelona, 1902 - Barcelona, 1987), escriptor (Via de Sant Francesc, agrup. 9a, nínxol columbari 12520)[cal citació]
Emerencià Roig i Raventós (Sitges, 1881 - Barcelona, 1935), farmacèutic i investigador de temes nàutics i oceanogràfics (Via Sant Oleguer, agrup. 5a núm. 22-22 bis)
Ramón de San Nicolás Araluce (Santander, - Barcelona, 1941), editor, fundador d'Editorial Araluce (agrup. 7, hipogeu egipci 48)?
Manuel Sayrach i Carreras, (Sants, 1886 - Sant Feliu de Llobregat, 1937), arquitecte i escriptor modernista (panteó Família Sayrach, agrup. 3a, núm. 271)
Artur Sedó i Guixard (Barcelona, 1881- 1965), enginyer i industrial tèxtil, bibliòfil (agrup. 4, Via Sant Josep, panteó 1)
Eudald Serra i Güell (Barcelona, 1911-2002), escultor (agrup. 3a, tomba menor 39)
Pere Serra i Vidal (Barcelona, 1926-2017), carrosser d'automòbils (agrupa. 11a, Via de la S. Trinitat, panteó 45)[35]
Lluís Serrahima i Villavecchia (Barcelona, 1931 - 2020), escriptor, pioner de la nova cançó i autor de "Què volen aquesta gent?", promotor del grup Els Setze Jutges (agrup. 4a, Via de Sant Josep, tomba menor 184)[36]
Antoni Sesé (Broto, Osca, 1895 - Barcelona, 1937), polític
Jaume Torres i Vendrell (m. 1904), industrial, fundador dels Cellers Torres en 1870 (agrup. 1a, panteó 21)
Pablo de la Torriente Brau (San Juan de Puerto Rico, 1901 - Majadahonda, Madrid, 1936), escriptor i milicià antifeixista cubà (fossa vora el nínxol 3772).[37] (en lloc desconegut)
Joan Vinyoli l (Barcelona, 1914 - 1984), escriptor (Via Sant Josep, agrup. 3a, nínxol 622?; tomba de Maria Ramis de Viñoly)
Joaquim Viola i Sauret (Cebreros, 1913 - Barcelona, 1978) polític, alcalde de Barcelona (agrup. 3a, panteó 47)
Amadeu Vives (Collbató 1871 - Barcelona 1932), músic, cofundador de l'Orfeó Català (Via de la Misericòrdia, agrup. 3a, tomba menor A-508; en 2014, les restes foren traslladades al cementiri de Collbató)
José Vivó Costa (Barcelona, 1916 - 1989), actor (agrup. 8a, Via S. Jaume, tomba 28)
Joaquim Zamacois i Soler (Santiago de Xile, 1894 - Barcelona, 1976), compositor, director del Conservatori Superior de Música de Barcelona i autor d'obres per a l'ensenyament de la música (agrup. 5a, panteó 49, Via de Sant Oleguer)[cal citació]
Ricardo Zamora (Barcelona 1901 - 1978), futbolista (Via Sant Jaume, agrup. 10a, nínxol col. A 1111)
I panteons familiars d'algunes nissagues d'empresaris, financers, industrials, etc., importants en la Catalunya del tombant dels segles XIX i XX: Batlló (agrup. 3a, núm. 8), Bonaplata (agrup. 3a, núm. 19), Malagrida (agrup. 3a, núm. 91), Terrades (Via Santa Eulàlia - Agrup. 2 - Núm. XI bis, per Josep Puig i Cadafalch), Amatller (agrup. 4a, núm. 35-43), Godó, Guarro, etc.
↑Guia del Cementiri de Montjuïc, secció «Morts il·lustres»
↑«Cementiri - bronze». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 desembre 2012].
↑«Zona est cementiri». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 desembre 2012].
↑«Cementiri - Vil·la romana». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 desembre 2012].
↑«Cementiri - forn». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 desembre 2012].
Mapa-Guía dels personatges il·lustres del Cementiri de Montjuïc. Ed. Institut Municipal dels Serveis Funeraris DL (Ajuntament de Barcelona), 2006.
Jaume Nolla i Margarita Puig. Morts il·lustres als cementiris de Barcelona: tot el que cal saber dels que ens han precedit, Ed. Angle, 2007, ISBN 978-84-96970-14-4
Neus Aguado. Guia del Cementiri de Montjuïc, Ed. Institut Municipal dels Serveis Funeraris DL (Ajuntament de Barcelona), 1993.
Torras i Corbella, Albert. El Cementiri de Montjuïc. Ed. Efadós, 2018
