Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Cayubaba

Infotaula de llenguaCayubaba
Tipusllengua, llengua morta i llengua extinta Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius0 Modifica el valor a Wikidata (2012 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deDepartament de Beni Modifica el valor a Wikidata
EstatBolívia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3cyb Modifica el valor a Wikidata
Glottologcayu1262 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecyb Modifica el valor a Wikidata
UNESCO582 Modifica el valor a Wikidata
IETFcyb Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2176 Modifica el valor a Wikidata

El Cayubaba és una llengua extinta genèticament no classificada de l'Amazònia de Bolívia. Els descendents del grup ètnic del mateix nom habiten a la regió de Beni, a l'oest del riu Mamoré, a nord de Santa Ana del Yacuma amb una població de 794 habitants.

Des de la promulgació del decret suprem núm. 25894 l'11 de setembre de 2000 el cayubaba és una de les llengües indígenes oficials de Bolívia.[1] Va ser inclòs en la Constitució Política promulgada el 7 de febrer de 2009.[2]

Com assenyalen Crevels i Muysken (2012), el territori cayubaba forma part de la regió històricament coneguda com Mojos (o Moxos), que cobreix aproximadament 200.000 quilòmetres quadrats del que avui és el departament de Beni. Els cayubabas es dediquen sobretot a l'agricultura tradicional, conreant arròs, yuca, blat de moro, plàtan, canya de sucre, fesol, zapallo, camote, etc. També crien bestiar, encara que en petita escala. La comunitat cayubaba s'organitza a la Subcentral Indígena Cayubaba, que està afiliada a la Central Indígena dels Pobles de Beni (CPIB), i és, per tant, membre de la Confederació de Pobles Indígenes de l'Orient Bolivià (CIDOB).

Com indiquen Crevels i Musken (2012), malgrat totes les propostes temptatives per classificar el cayubaba genèticament (vegeu p. ex. Greenberg, 1987; Kaufman, 1990, 1994; Suárez, 1974), la llengua continua sent considerada fins ara com una llengua aïllada.

Bibliografia

  • Crevels, Mily y Muysken, Pieter (2012). Cayubaba. En: Mily Crevels y Pieter Muysken (eds.) Lenguas de Bolivia, tomo II Amazonía, 341-374. La Paz: Plural editores. (en premsa)
  • Greenberg, Joseph H. (1987). Language in the Americas. Stanford: Stanford University Press.
  • Kaufman, Terrence (1990). Language history in South America: What we know and how to know more. En: Doris L. Payne (ed.) Amazonian Linguistics: Studies in Lowland South American Languages, 13-73. Austin (TX): University of Texas Press.
  • Kaufman, Terrence (1994). The native languages of South America. En: Christopher Moseley y R. E. Asher (eds.) Atlas of the World's Languages,46-76. Londres: Routledge.
  • Key, Harold (1961). Phonotactics of Cayuvava. International Journal of American Linguistics 27: 143-50.
  • Key, Harold (1962). Fonotácticas del cayuvava [Notas Lingüísticas de Bolivia 4]. Cochabamba: Instituto Lingüístico de Verano.
  • Key, Harold (1967). Morphology of Cayuvava [Janua Linguarum, series practica 53]. La Haya: Mouton.
  • Suárez, Jorge (1974). South American Indian languages. Encyclopaedia Britannica, 15th edition, 17: 105-112.

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9