Catí
Catí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Maestrat. GeografiaEl municipi de Catí és a 661 metres d'altura sobre el nivell del mar, al bell mig d'una vall ampla anomenada el corredor de Catí, al centre de la zona muntanyosa que unix els Ports de Morella amb les serres del Maestrat (serra de Vallivana, tossals de la Nevera i de la Barbuda). Comprèn al nord, un sector de capçalera del riu de Cervera (Barranc de Salvassòria), travessat per la carretera de Morella a Vinaròs, a l'indret de la Venta de l'Aire i de l'Hostal del Mestre; al centre, la capçalera del barranc de la Valltorta (barranc de la Serp i rambla Morellana); al sud, el vessant esquerre de la rambla de la Belluga, que va a parar a la rambla Carbonera. El terme de Catí té una extensió de 102,72 km² i limita amb els termes de Morella, Xert, Sant Mateu, la Salzadella, Tírig, Albocàsser, Vilar de Canes i Ares del Maestrat. El terme està dividit en dos zones: la Font de Catí i la Vall de Cirerers. Del nord-oest al sud té una extensió d'uns 25 km i d'est a oest uns 15 km en la Font de Catí i uns 7 en la Vall de Cirerers. L'orografia és muntanyosa i hi abunden les serres i tossals. Al nord hi ha la serra de Vallivana, la serra Atalaia i la serra de l'Espadella (968 m); a l'est es troba Sant Vicent (844), Puig Cabrer (867) i el Morral del Voltor (852). Més a l'interior les de Feixetes, Mas de la Cabrida (709) i la Costereta (685). Al sud està la Pedrafita (853) i el tossal d'En Rabassa (913). A l'oest és on trobem les muntanyes més altes: Tossal de la Nevera (1.286 m) a la Serra d'En Celler, Campanarets (1.189 m) i Serra de L'Avellà (1.031 m). Barris i pedanies
HistòriaToponímiaSón un poc confusos els orígens de Catí. Etimològicament la majoria opinen que deriva de la paraula llatina "catinus" (conca, bací, gibrell). En català, el nom de l'atuell es va convertir en una denominació geogràfica passant per la idea de "conca d'aigües". Els noms de la zona nord de Catalunya han sonoritzat la -t- llatina en -d- fenomen que no s'ha produït en el topònims de Mallorca i del País Valencià. OrígensÉs probable que igual que les zones pròximes del terme, Coves de la Valltorta (Tírig), Coves de Remígia (Ares), Morella, Benassal (Racó de Nando), tinguera una important cultura prehistòrica i d'art rupestre però les restes que s'han trobat estan en mal estat de conservació (Pouets). És probable que el primer nucli de població estigués en la partida de la Font de Catí, ja que s'han detectat restes ibèriques en els Castellars de la Mola Cabuda i restes romanes entre el Mas de la Font i l'Hostal del Mestre. Els orígens del poble de Catí es remunten a la dominació musulmana sempre depenent del castell de Morella. Abans de ser conquerit pels cristians, el castell de Morella era un dels que posseïa el musulmà Zeit- Abuceit. Depenien del castell de Morella els territoris de nombrosos termes que en el futur originarien els pobles de Morella: Bel, el Bellestar, el Boixar, Catí, Cinctorres, Castellfort, Coratxà, Castell de Cabres, Xiva de Morella, Fredes, Herbers, Forcall, la Pobla de Benifassà, la Mata, Olocau del Rei, Ortells, Palanques, Portell de Morella, la Todolella, Vallibona, Villores i Sorita. Posteriorment, en 1303, també s'inclouria al castell de Morella el terme de Vilafranca. Adscripció a la comarca dels PortsCal remarcar que històricament tant Morella com els territoris circumdants (excepte Vilafranca) mai no han format part del Maestrat, com modernament s'ha pretès a vegades atribuir. El castell de Morella i els seus territoris quan en 1317 es va crear l'Orde de Montesa van continuar sent de pertinença reial i mai no van formar part del Maestrat, la capital del qual va ser primer Cervera del Maestrat i després Sant Mateu. Històricament, per tant, Catí forma part de la comarca dels Ports de Morella, tot i que els mapes actuals l'inclouen a la comarca de l'Alt Maestrat. La reconquestaPodem assegurar que el poble de Catí existia com a tal i amb eixe nom ja a finals de l'any 1230 o principis del 1231, quan s'inicia la reconquesta del castell de Morella i de tots els seus territoris per En Balasc d'Alagó i Jaume I el Conqueridor. El dia 25 de gener de 1239 En Balasc d'Alagó atorgà la Carta Pobla de Catí a en Ramon de Bocona i a quaranta pobladors més. Pels cognoms dels pobladors, sembla que procedien de la província de Lleida. Ja des d'un principi el terme es dividix en les dues partides principals de la Font de Catí, on alguns situen la primitiva població, i de la Vall de Cirers. Mort en Balasc d'Alagó, el Rei en Jaume va confirmar la carta pobla de Catí el 5 de novembre de 1243 i la donació de la vila a en Ramon de Bocona, qui, en obtenir en possessió el poble d'Onda, va vendre el terme de Catí a En Ramon Castellà l'any 1268. L'any 1374 Jaume Castellà va vendre de nou Catí a la vila de Morella. La història de Catí durant els segles XIV, XV, XVI i XVII es veu condicionada per una llarg procés: el de la independència respecte de Morella. Ja en l'any 1292 comença el plet políticoadministratiu entre Morella i les seues viles dependents, que no culminaria fins a l'any 1691 (9 de febrer) amb la independència d'estes respecte de Morella. Sorprèn el fet de la rapidesa amb què Catí, encara pertanyent a Morella, es convertí en una de les viles amb més auge econòmic de la comarca, fet que li permeté, en els moments d'apogeu dels segles xiv i xv, construir veritables obres d'art que encara avui perduren. Entre altres obres d'art, destaquem l'església parroquial (1240-1250), la Sala de la Vila (1428), la Casa Spígol (1448), la Casa dels Miralles (1452), el Retaule de Jacomart (1460), i la Casa del Delme. D'especial importància cal recordar el dia 9 de febrer de 1691. Es tracta de la data que se signava en Madrid per part del rei Carles II la independència de Catí i vuit pobles més respecte de Morella. Al complir-se l'any 1991 el tercer centenari d'esta efemèride, van celebrar-se grans festes a Catí. Demografia
EconomiaL'economia ha estat i està basada en la ramaderia, actualment: porc, vaques, pollastres, conills, ovelles. La indústria està relacionada amb la ramaderia: s'hi elaboren formatges i pinsos. També hi ha moble, tèxtil i construcció. La configuració esquerpa del terme i la pobresa del sòl donen com a resultat una agricultura de secà molt feble: olivera i ametla; la resta del terme està poblada de pi i alzina. Uns altres recursos són el turisme rural i l'aigua mineral de la Font de l'Avellà. AlcaldiaDes de 2015 l'alcalde de Catí és Pablo Roig Ferrando del Partit Popular (PP).[1]
MonumentsEl nucli antic del segle xiii, va ser declarat Conjunt Historic-artístic el 7 de març de 1979. El dia 22 d'octubre de l'any 2004, a més, se li va concedir a tot el patromoni històric de la localitat el BIC (Bé d'Interes cultural). El desenvolupament urbà del municipi està condicionat pel pendent orientat al migdia. Situada entre dues fonts, la Font Vella i la Font Nova comunicades pel carrer Major, els primers habitatges i edificacions es van situar en la part oriental en la part superior del pendent. Es tracta de carrers estrets i tortuosos en les quals en els segles XIII-XIV es trobaven el forn, el cementiri, l'església, la Casa del Delme i la Casa de la Vila. Posteriorment va ser creixent pel costat nord-oest amb el carrer Llarg, des del carrer de Sant Roc fins a la Font Nova. Les portades solen ser de pedra, bé d'arc de mig punt o de llinda. S'obren finestres i algunes balconades de fusta. És característic el gran ràfec realitzat en maó o fusta. La tipologia de cases es va mantenir durant segles en els quals es continua construint segons el model dels segles XIII-XIV. En el segle xv la població estava protegida per un mur que va ser reformat en 1462. En ell s'obrien diferents portals que presentaven arcs de mig punt. Van ser eliminats a principis del segle xx, entre 1922 i 1932. Fins al segle xx Catí va mantenir la seua estructura medieval, el municipi es va anar ampliant segons les noves necessitats conservant en part la seua trama medieval. Llista de monuments
Festes i celebracions locals
Referències
Enllaços externs
|