Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Carpetània

Plantilla:Infotaula indretCarpetània
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusterritori
regió històrica Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Map
 39° 58′ 37″ N, 3° 41′ 47″ O / 39.976891°N,3.69644°O / 39.976891; -3.69644

Carpetània fou el nom d'una regió d'Hispània habitada pels carpetans, un poble celta establert a les muntanyes de Toledo, el riu Guadiana i la serra d'Alcaraz, abraçant zones de les modernes comunitats autònomes de Madrid i Castella-la Manxa. Tenien per veïns al sud als oretans, al nord-est als celtibers i al-nord-oest als vacceus i vetons. No van arribar a formar una unitat política i foren integrats amb rapidesa a la influència romana. Les ciutats principals eren Toletum (la moderna Toledo), Complutum (la moderna Alcalá de Henares), Consabura (la moderna Consuegra), Segobriga (prop de Saelices, a la província de Conca) i Laminium (de localització discutida).

En època visigoda, Carpetània fou el nom donat a part de la província de Toledo, centre tant geogràfic com polític, on estava la capital Toledo. Els seus límits són incerts però se suposa que anava a l'oest fins a Lusitània i e l'est fins a Celtibèria.

Modernament Carpetania no s'utilitza però si l'adjectiu carpetovetònic (fusió de carpetans i vetons), tòpic per indicar les virtuts i defectes dels castellans tipus. En geografia el nom de Serra de Carpetània o serralada Carpetovetònica designa al sistema Central, que separa l'altiplà nord del sud, encara que gairebé ja no s'empra actualment; la serralada muntanyosa que separa Segòvia de Madrid s'anomena les muntanyes Carpetanes (Montes Carpetanos).

Bibliografia

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9