Els Carpats del Sud són el segon grup de muntanyes més altes de la serralada dels Carpats (després de Tatra), que arriben a altures superiors als 2.500 metres. Encara que considerablement més petits que els Alps, es classifiquen com a paisatges alpins. El seu caràcter d'alta muntanya, combinat amb una gran accessibilitat, els fa populars entre turistes i científics.
Pic Moldoveanu, 2.544 metres - Muntanyes Făgăraș
Negoiu, 2.535 metres - Muntanyes Făgăraș
Parângu Mare, 2.519 metres - Muntanyes Parâng
Peleaga, 2.509 metres - Muntanyes del Retezat
Pic Omu 2.507 metres - Muntanyes Bucegi
Tot i les altures, alguns dels passatges més accessibles dels Carpats de Romania es troben al llarg dels rius, que creuen la serralada (el riu Olt) o formen valls amples (al llarg de la vall del riu Prahova o al llarg de la vall del riu Jiu).
Geologia
Els Carpats del Sud representen una intricada pila de bolquers tectònics, enderrocats des de l'oest cap a l'est durant les fases paroxístiques austríaca (Cretaci mitjà) i laramià, corresponents a diversos fragments de plaques. Els napes són (d'oest a est): les unitats supragètiques, gètiques, severines i danubianes. El nap gètic va ser identificat per Murgoci (1905),[4] mentre que la comprensió general sobre l'estructura alpina dels Carpats del Sud va ser refinada posteriorment per Codarcea (1940),[5] Codarcea et al. (1961),[6] Năstăseanu et al. (1981),[7] Săndulescu (1984),[8] Săndulescu i Dimitrescu (2004),[9] i Mutihac (1990).[10] Els primers a aplicar els conceptes de tectònica global per als Carpats romanesos van ser Rădulescu i Săndulescu (1973).[11]
Els supragètics, gètics i les unitats danubianes representen unitats amb soterrani metamòrfic i coberta sedimentària, mentre que el nap Severin inclou només una seqüència sedimentària. Els sediments de la Napa Gètica i de les Unitats Danubianes inclouen una seqüència paleozoica (Carbonífer superior, Permià inferior) i una seqüència mesozoica (Juràssic més baix - Cretaci mitjà). La Napa Supragètica comprèn principalment roques metamorfosades (gneis, micasistes), mentre que la Napa Severin inclou només sediments del Juràssic superior - Cretaci inferior.
Serralades
El pic Moldoveanu (2544 m) és el més alt de Romania i un dels cims més alts dels Carpats [12]Llac Bucura a les muntanyes del Retezat
D'est a oest, es poden identificar quatre grups muntanyencs, separats per diferents valls fluvials.
Grup de les muntanyes Bucegi: entre els rius Prahova i Dâmboviţa.
Muntanyes Bucegi (Munții Bucegi)
Piatra Craiului (literalment: "Roca del Rei")
Muntanyes Leaotă (Munții Leaotă)
Grup de les muntanyes Făgăraş: entre el riu Dâmbovița i el riu Olt.
Muntanyes Făgăraş (Munții Făgărașului)
Muntanyes Iezer (Munții Iezer; literalment: "Muntanyes del llac profund")
Muntanyes Cozia (Munții Cozia)
Grup de les muntanyes Parâng: entre el riu Olt i el riu Jiu.
Muntanyes Parâng (Munții Parâng)
Muntanyes Şureanu (Munții Șureanu / M. Sebeșului)
Muntanyes Cindrel (Munții Cindrel / M. Cibinului)
Muntanyes Lotru (Munții Lotrului; literalment: "Muntanyes del lladre")
Muntanyes Căpăţână (Munții Căpățânii; literalment: "Muntanyes del crani")
Grup de les muntanyes Retezat-Godeanu: entre el riu Jiu i els rius Timiș i Cerna.
↑Comănescu, Laura, & Alexandru Nedelea. 2016. Geomorphosites Assessments of the Glacial and Periglacial Landforms from Southern Carpathoans. In: Maria Radoane & Alfred Vespremeanu-Stroe (eds.), Landform Dynamics and Evolution in Romania, pp. 215–248. Cham: Springer, p. 202.
↑Quinn, Joyce Ann, & Susan L Woodward. 2015. Earth's Landscape: An Encyclopedia of the World's Geographic Features. Santa Barbara, CA: ABC-CLIO, p. 138.
↑Murgoci, G.M., 1905. Sur l'existence d'une grande nappe de recouvrement dans les Carpathes meridionales. C. R. Acad. Sci., 7: 31.
↑Codarcea, A., 1940. Vues nouvelles sur la tectonique du Banat meridional et du Plateau de Mehedinți. D. S. Inst. Geol. Rom., 20: 1–74.
↑Codarcea, A., Răileanu, G., Pavelescu, L., Gherasi, N., Năstăseanu, S., Bercia, I. and Mercus, D., 1961. Guide des excursions. Carpates Meridionales, București, 130 pp.
↑Năstăseanu, S., Bercia, I., Iancu, V., Vlad and Hârtopanu, I., 1981. The structure of the South Carpathians (Mehedinți – Banat Area). Guidebooks series, 22. IGR, Bucuresti, 3–100 pp.
↑Săndulescu, M., 1984. Geotectonica României. Editura Tehnică, București, 336 pp.
↑Săndulescu, M. and Dimitrescu, R., 2004. Geological structure of the Romanian Carpathians, Florence, 48 pp.
↑Mutihac, V., 1990. Structura geologică a teritoriului României. Editura Tehnică, Bucharest, 419 pp.
↑Rădulescu, D. and Săndulescu, M., 1973. The plate-tectonics concept and the geological structure of the Carpathians. Tectonophysics, 16: 155–161.
_67.jpg)
