Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Carl Heinrich Graun

Plantilla:Infotaula personaCarl Heinrich Graun
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 maig 1704 Modifica el valor a Wikidata
Wahrenbrück (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 agost 1759 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBerlín Modifica el valor a Wikidata
Mestre de capella de la cort
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióKreuzschule Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCant, òpera i música Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, cantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsCarl Ferdinand Graun, Justizrat Modifica el valor a Wikidata
ParesAugust Graun Modifica el valor a Wikidata  i Anna Margarethe Schneider Modifica el valor a Wikidata
GermansJohann Gottlieb Graun Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 823c645e-a0b7-4048-ac3e-9dd7e989d168 Lieder.net: 9443 Discogs: 886374 IMSLP: Category:Graun,_Karl_Heinrich Allmusic: mn0002132995 Modifica el valor a Wikidata

Carl Heinrich Graun (Wahrenbrück, Brandenburg, 7 de maig de 1704 - Berlín, 8 d'agost de 1759) fou un compositor i tenor alemany. Junt amb Johann Adolph Hasse és considerat el compositor d'òpera alemany més important del seu temps.

Ingressà molt jove, junt amb els seus dos germans, en l'Escola de la Creu, de Dresden, el 1713, estudiant cant sota la direcció de l'especialista Grundig, i les altres ensenyances musicals sota la de Christian Petzold, llavors organista de la Capella Reial, Carl demostrà en tots els conceptes una singular aplicació. Després cursà composició amb Smith, mestre de la Capella reial de Polònia, i havent escoltat en la cort una part d'òperes cantades per famosos artistes, va concebre una verdadera passió per la música dramàtica. Com que posseïa una bella veu de tenor, fou recomanat pel poeta Koenig, i debutà en l'Òpera de Brunswick el 1726 amb l'obra de Schumann Herricus Auceps; més no agradant-li algunes paràgrafs del seu paper, els canvià tant a gust del duc i de la cort, que se li encarregà l'òpera que s'acostumava a representar per la fira.

Aquesta òpera fou Polidoro, a la que li seguiren moltes d'altres i un oratori per Nadal; però totes mancaven de força dramàtica. Va compondre la música pels funerals del duc August Guillem i del rei Frederic August, des de llavors abandonà definitivament la seva ocupació habitual, que era la de cantar en els concerts. Fou comissionat per Frederic el Gran per escollir a Itàlia una companyia d'òpera, i de retorn va compondre per aquesta sis obres que foren de molt bon grat del rei i de la cort, arribant el monarca a senyalar-li una pensió de 7.500 francs. A més va ser mestre de capella de Frederic el Gran des de la seva ascensió al tron el 1740 fins a la mort de Graun, dinou anys després a Berlín.

La música de Graun, en general, malgrat tenir tendresa i gracia, es mancada d'originalitat, sent una imitació, no servil, dels mestres italians.

Va compondre les òperes següents, sobre llibres de Pietro Metastasio i d'Apostol Zeuss, estrenades quasi totes a Brunswick o a Berlín;

Graun va escriure un gran nombre d'òperes. La seva òpera Cesare e Cleopatra va inaugurar l'Òpera de Berlín el 1742. D'altres, com Montezuma (1755), amb llibret del rei Frederic, que fou editada per Albert Mayer-Reinach a les primeries del segle xx.[1] Cap de les seves peces no solen interpretar-se en l'actualitat, encara que la seva passió Der Tod Jesu (La mort de Jesús 1755) va ser executada amb freqüència a Alemanya molts anys després de la seva mort. Altres treballs seus comprenen concerts, sonates per a trio i un Te Deum.

Carl Heinrich Graun, germà de Johann Gottlieb Graun, també fou compositor.

Referències

  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 33, pàg. 1310 (ISBN 84-239-4533-2)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9