Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

216 aC

Infotaula nombre216 aC
Tipusany aC Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià216 aC (ccxvi aC)
Islàmic863 aH – 862 aH
Xinès2481 – 2482
Hebreu3545 – 3546
Calendaris hindús-160 – -159 (Vikram Samvat)
2886 – 2887 (Kali Yuga)
Persa837 BP – 836 BP
Armeni-
Rúnic35
Ab urbe condita538
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Segles
segle iv aC - segle iii aC - segle ii aC
Dècades
240 aC 230 aC 220 aC - 210 aC - 200 aC 190 aC 180 aC
Anys
219 aC 218 aC 217 aC - 216 aC - 215 aC 214 aC 213 aC

El 216 aC va ser un any del calendari romà prejulià. A la República i a l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Paulus i Varró (o també any 538 Ab urbe condita). L'ús del nom «216 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistema Anno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]

Esdeveniments

Àsia Menor

Antiga Roma

  • Aquest any són elegits cònsols Luci Emili Paulus i Gai Terenci Varró.[3]
  • Batalla de Cannes, en el curs de la Segona Guerra Púnica. Hanníbal, que havia passat l'hivern a Gerúnium, surt en direcció a Cannes, una ciutat destruïda l'any anterior, i on els romans conserven la ciutadella. Els cartaginesos s'apoderen del lloc i Hanníbal estableix el campament a la rodalia. Els cònsols romans reben l'ordre d'atacar. Gai Terenci Varró avança i estableix el campament al costat del riu Vergellus.[4]
  • Emili Paulus aconsella de no lliurar la batalla contra els cartaginesos, però Varró fa avançar l'exèrcit contra l'enemic. Durant la batalla Emili Paulus mor, amb la major part dels oficials i de l'exèrcit romà. Varró se salva i pot arribar a Venúsia amb 70 cavallers. Es dirigeix a Canusium on s'havien refugiat i reunit les restes de l'exèrcit romà.[5]
  • Quan Varró arriba a Roma, tot i la derrota, la gent surt a rebre'l i el Senat li dona les gràcies, i el nomena, la resta de la guerra, per importants comandaments militars.[5]
  • Després de la batalla de Cannes, un miler de soldats romans, format per llatins de Praeneste i etruscs de Perusa, es fan forts a Casilínum. Fan front a Hanníbal i resisteixen el setge, però a la fi han de rendir-se per la gana.[6]
  • Els romans, dirigits per Marc Claudi Marcel, impedeixen que Hanníbal, ocupi la ciutat de Nola. Quan Hanníbal s'acosta a la ciutat, Marcel fa una sortida i rebutja als cartaginesos. És una petita victòria però té un gran efecte moral entre els romans. Marcel fa matar 70 dirigents de la ciutat favorables als cartaginesos i retorna a Suèssula. El fet és conegut com la Primera batalla de Nola.[7]

Necrològiques

Referències

  1. Funegan, Jack (et al.). Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115. ISBN 9780931464508. 
  2. Polibi. Història, V, 90
  3. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXII, 35
  4. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXII, 43
  5. 5,0 5,1 5,2 Polibi. Història, III, 107-110
  6. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIII, 19
  7. Plutarc. Vides paral·leles: Marcel, IX, 10-11
  8. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXIII, 24
Kembali kehalaman sebelumnya