|
Canet de Mar
Canet de Mar és un municipi de la costa del Maresme que es troba a uns 40 km al nord-est de Barcelona ciutat, a la província homònima, i a 15 km de la capital comarcal, Mataró. De gran tradició tèxtil, marinera i turística, és també un important centre cultural per les seves esglésies de Sant Pere (segle xvi), de la Mare de Déu de la Misericòrdia (d'estil neogòtic), i les seves cases modernistes de Lluís Domènech i Montaner, entre altres. En els últims anys, la població ha augmentat considerablement, en part a causa d'un increment del turisme moderat, però sobretot arran de l'arribada de gent de Barcelona i voltants, que troba a Canet un lloc ideal per viure fora de la gran ciutat, però prou a prop de la feina. Altres activitats econòmiques d'importància a la localitat són la indústria tèxtil, la floricultura i el cultiu de maduixes (maduixots), en franca recessió durant els darrers anys. El seu nom, Canet (del llatí cannetum) significa lloc de canyes. El seu origen se cita com la Vall de Canet i Romaguera.[1]
Història Canet va néixer el segle xi com a petit poblat, citat com la Vall de Canet i Romaguera. El 1579 es va segregar de Sant Iscle de Vallalta, població de la comarca del Maresme més cap a l'interior. A part del bon clima, l'extensa zona de platja i cales, de més de dos quilòmetres i mig, i els boscos frondosos que envolten el municipi, en fan un lloc atractiu per viure-hi. A Canet s'hi pot arribar per la carretera nacional II o bé per l'autopista C-32. Amb una població de més de 14.000 habitants, Canet de Mar ofereix tant als Canetencs com als visitants, un municipi obert a tothom, de cara al mar i envoltat de muntanyes i flora, on destaquen el turó de Pedracastell des d'on es pot veure la zona costanera, el Montnegre-Corredor, que forma part de la Serralada Litoral,el Montseny que protegeix tota la comarca i crea un microclima excepcional, del qual n'és un clar exemple la vall de Canet. Com en altres poblacions costaneres, el sector marítim va tenir una gran importància fins que la navegació i les grans construccions veleres deixaren de ser rendibles; llavors l'activitat agrícola va créixer per tota la vila i s'inicià un fort procés industrial, essencialment tèxtil. Des del segle xi, Canet s'ha reconegut com a nucli destacat culturalment, artística i social. És la població on, en menys espai, hi ha més patrimoni modernista. A Canet hi va viure i treballar l'arquitecte, professor, dibuixant, polític i humanista Lluís Domènech i Montaner. Aquí hi va gestar obres tan importants com el Palau de la Música Catalana i l'Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu, ambdues a Barcelona. A Canet trobareu l'Ateneu Canetenc, avui biblioteca, la Casa Roura, convertida avui en restaurant, la Casa museu Domènech i Montaner, on va viure i treballar l'arquitecte, i molts d'altres edificis i cases d'aquest estil arquitectònic de finals del segle xix i principi del segle xx. El modernisme també deixà empremta gràcies a Lluís Domènech i Montaner (1849-1923) amb la Casa Roura, la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, l'Ateneu Canetenc i la reforma del Castell de Santa Florentina, antiga masia fortificada restaurada en el segle xix.[2] Els inicis de la vall de CanetTenim assentaments íbers als afores i a dintre del nucli primitiu de Canet. Posteriorment, la romanització de les terres més properes al mar va portar a la construcció de les villae romanes, com la vil·la de can Bigues, on avui s'aixeca l'actual església parroquial. Després de la caiguda de l'Imperi Romà, els habitants de Canet es refugiaren a l'interior del territori per culpa dels pobles bàrbars. A finals del segle xi, la presència humana creà a la vall de Canet a través de dues construccions: l'esglesiola romànica de Sant Feliu de Canet i la casa forta o domus de Canet, al veral de l'Aubó, sota la jurisdicció del Castell de Montpalau. La població comença a baixar de les muntanyes del Montnegre i s'estableix un petit nucli d'habitants pels voltants del sot de l'Aubó. Del segle xiii hi ha documentada l'existència de l'església de Sant Pere de Romaguera. L'edat mitjana.jpeg) A l'edat mitjana, Canet, que encara que depenia de la parròquia de Sant Iscle de Vallalta, mirava cap al mar i cap a la navegació. L'augment de població i el bon ritme de les activitats econòmiques va desenvolupar una nova era per a aquest nucli. El 1462 es consagra una nova parròquia sota l'advocació de Sant Pere i Sant Pau, on actualment hi ha el Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia. L'any 1579 es va construir l'actual temple parroquial, mentre es bastien bastants torres de guaita a la vila per pal·liar el perill dels atacs de la pirateria turca. Finalment, l'any 1599, Gastó de Montcada, vescomte de Cabrera, com a senyor jurisdiccional, dotà als parroquians de Canet d'una organització municipal pròpia, un consell de govern propi. Comerciants a les AmèriquesAls segles xvii i xviii destaca l'activitat del comerç marítim. L'interès econòmic se centrava en la navegació a les Amèriques, sobretot, arran de la promulgació de les Cèdules de Carles III d'Espanya que donaven llibertat de comerç amb Amèrica, derogant el monopoli dels ports de Sevilla i Cadis. Abans de l'arribada de les Cèdules, alguns canetencs ja havien instal·lat cases de contractació en aquestes ciutats, com els Clausell, els Xiqués, els Misser i d'altres, fent cas omís de les prohibicions. Després de la llibertat de comerç amb Amèrica es van fundar noves companyies comercials de famílies canetenques com la dels Llauger i Roura, el 1797. A Canet es conreava vinya, per produir el vi i l'aiguardent que s'embarcava en els grans vaixells i la principal ocupació era el comerç marítim, hi havia dues drassanes (la del Cavaió, situada entre Canet i Arenys, i la del Sant Crist, al límit amb Sant Pol) i, curiosament, el drap de les veles va donar origen a una de les primeres indústries tèxtils. El llegat dels Americanos/IndiansA inicis del segle xix molts canetencs van emigrar a les colònies espanyoles de Cuba, Puerto Rico, Uruguai i Veneçuela. Se'n van anar per progressar econòmicament i millorar el seu estil de vida. Els que tornaven a la vila amb les seves fortunes eren coneguts com els americanos o Indians. Lluïen el seu poder econòmic, la influència i una excel·lent forma d'ostentació era el patrimoni. Així es construïen a Canet moltes masies i cases luxoses per als americanos i les seves respectives famílies. Molts d'aquests antics canetencs van ser propietaris de negocis d'ultramar. Així, per exemple, Josep Baró va establir la primera línia marítima entre Cuba i Espanya. Els Castanyer van destacar en el camp polític. La nissaga dels Busquets va començar fent pa i es va convertir en el màxim accionista de l'Standard Oil i els hisendats Josep Mora, Joan Baptistapau i Carles Pascual hi van tenir grans plantacions de cafè i sucre. A partir dels anys 60 del segle xix els americanos van tornar al seu lloc de naixement, van acabar transformant totalment Canet. El centre històric es va poblar de grans mansions senyorials i es van començar a aixecar les noves fàbriques de vapor de la indústria tèxtil. En aquells moments es va construir el nou Santuari de la Misericòrdia, entre 1853 i 1857, obra de Francesc Daniel Molina, d'estil neogòtic, on trobem la Mare de Déu de la Misericòrdia, l'actual Patrona de la comarca del Maresme. El tèxtilAls finals del XIX i al principi del XX, el pes de la manufactura de puntes tradicional i l'arribada dels americanos adinerats va fomentar i ajudar a la vila el desenvolupament de la indústria tèxtil, primer basada en teixits de cotó d'indianes amb destinació als mercats d'ultramar, que més tard s'especialitzà en el gènere de punt. Als anys 1880 i 1890 es van fundar les fàbriques tèxtils Jover, Serra i Cia, la Sussagna i Ferrer, després Carbonell Sussagna, la Floris Reynés -El Corral-, El Vapor Vell i d'altres de menor importància. A Canet, els dos més significatius han estat, per volum, Can Romagosa i Can Jover, sense menystenir el paper innovador i singular que poden tenir indústries com Can Lloveras. La producció del gènere de punt va esdevenir l'ocupació principal de la vila, fins al punt que el 1922 la Mancomunitat de Catalunya va establir a Canet la primera Escola de Directors d'Indústries de Teixits. A Canet encara resten dempeus edificis de la històrica indústria, que conformen una part del patrimoni industrial de la nostra vila. Algunes són autèntiques joies arquitectòniques com la fàbrica Isidre Jover i la nau Floris i Busquets, de Pere Domènech i Roura, i la fàbrica Carbonell i Sussagna de Josep Puig i Cadafalch, entre d'altres també importants i belles.  El Modernisme i Lluís Domènech i MontanerA finals del segle xix també s'inicia l'època del Modernisme, on va destacar la presència de Lluís Domènech i Montaner. D'aquest arquitecte en podem veure edificis com l'Ateneu Canetenc, la Casa Roura i la Casa museu Domènech i Montaner (on va viure i treballar). També podem veure obres de Josep Puig i Cadafalch com el restaurant del Santuari de la Misericòrdia i els jardins que l'envolten, i d'Eduard Ferrés i Puig, com la casa Vil·la Flora o l'edifici de l'antic escorxador. Pere Domènech i Roura, fill de Domènech i Montaner, també va fer obres d'estil modernista a Canet, com ara la Casa Floris del carrer Ample. També destaquen alguns edificis d'estil Noucentista.  Dels anys vint, es conserven dues obres de Rafael Masó, un dels principals representants d'aquest estil: la Cooperativa Canetenca (actual Odèon) i de la Casa Renau. L'Odèon, es troba en un procés complex de restauració. Com edifici de serveis destaca el Mercat Municipal, projectat per Pere Domènech i Roura el 1932. La Creu de PedracastellDes del turó de Pedracastell podem veure la vall de Canet fins a Montjuïc al Montnegre- Corredor, la Serralada de Marina i El Montseny, entre 'd'altres. Es tracta d'un espai privilegiat pels miradors naturals i les vistes panoràmiques que ofereix de la comarca i de la província a dreta i esquerra i la vall de Canet amb el mar Mediterrani al fons costejant les Maresmes. Dalt del turó s'alça la Creu de Pedracastell, un monument de pedra que ha viscut la història local de primera mà.
La primera Creu de Canet va ser construïda l'any 1901, quan el papa Lleó XIII va demanar als municipis que aixequessin creus commemorant l'entrada al nou segle. Si Canet té Creu, és pels terrenys que va cedir el Dr. Marià Serra i Font, que en fou el promotor i Lluís Domènech i Montaner, que en va ser l'arquitecte. La primera pedra es va posar l'1 de gener. El pergamí enterrat al fons de la Creu el feu el mestre cal·lígraf de Barcelona i fill d'Arenys de Mar, Francisco Flos i Calcat. El pergamí s'introduí dins d'una ampolla amb exemplars de diaris, entre ells La Costa de Llevant. La primera Creu va ser beneïda el maig de 1902. Anys més tard, el 1926, una forta ventada durant la nit de Sant Esteve, va fer caure el monument.
La segona Creu fou una còpia de la primera. La va projectar Pere Domènech Roura basant-se en els plànols del seu pare, Lluís Domènech. Va ser beneïda el 30 d'octubre de 1927. Aquesta segona Creu també va caure. En aquest cas, però, fou al juliol de 1936, a l'inici de la Guerra Civil.
Durant els anys 40 s'hi va col·locar una creu de fusta. Després, durant anys, es va anar fent una recaptació de fons. Finalment es va encarregar un nou projecte, en aquest cas a l'arquitecte Isidre Puig Boada. L'any 1954 es va beneir la nova Creu, d'estil gaudinià, que és la que encara perdura avui.
Els canetencs i també força gent de tota la comarca i de Barcelona, ens trobem cada 1 de maig a l'esplanada de la Creu per celebrar-hi l'Aplec Pedracastell. Després de la Guerra Civil, la festivitat del Primer de maig es va prohibir. A Canet es va començar a celebrar la Festivitat de la Santa Creu, que va acabar coincidint amb el dia 1 i que ara encara se celebren plegades. Els impulsors de la transformació de la festa de l'1 de maig en l'Aplec Pedracastell són el grup que es formà entorn de la revista local Pedracastell, que va aparèixer set anys després de la fi de la Guerra Civil. Avui encara se segueix reservant l'1 de maig per pujar fins a l'esplanada de la Creu. Allà s'hi ballen sardanes i s'hi fa una missa davant el monument de pedra. S'aprofita per anar-hi en família o en grups d'amics i passar-hi el dia plegats. Les Sis Hores de CançóAixí es coneixen els concerts que es van celebrar a Canet a la dècada del 1970. Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra, Pau Riba o Pere Tàpies, són alguns dels músics que varen desfilar per l'escenari del mític festival, un dels fets més importants al camp de la mobilització popular que es va produir durant els últims anys de la dictadura. Així, les concentracions, a més d'actes musicals, es van convertir en un lloc idoni per a repartir pamflets polítics informatius. El grup musical, teatral i més tard televisiu La Trinca va organitzar el primer festival el 1974 i es van ocupar d'ell fins a l'última edició l'any 1978. L'any que més èxit va tenir fou el 1976, en el que unes 60.000 persones van acudir al festival. Recentment, el 2002, Canet va celebrar una nova edició del festival amb la finalitat de recordar aquells anys i el que va suposar per a Catalunya. Demografia
Geografia
Localització[5] Canet limita amb Arenys de Mar al sud-oest, amb Arenys de Munt a l'oest, amb Sant Iscle de Vallalta al nord, amb Sant Cebrià de Vallalta al nord-est i amb Sant Pol de Mar a l'est, i està situat al vessant marítim del massís de Montnegre. La serra de Pedracastell separa el territori de la Vallalta, i alguns petits torrents solquen el territori. El municipi comprèn la vila de Canet, cap administratiu, barris d'estiueig, el castell de Santa Florentina, i el santuari de la Misericòrdia. Relleu  Canet es troba en una serra que separa el Massís del Montnegre del mar, configurant la vall de la Vallalta. La serralada està formada per la Serra del Puig, la Serra dels Termes i el Cap de Bou, i la constitució és granítica. A part de tenir roques de grans magnituds als munts dels massissos, Canet compta des d'abruptes pendents i barrancs fins a crear-ne unes valls insòlites i belles per on van passant torrents i rials fins a arribar a les grans rieres, i amb la sorra erosionada per l'aigua es van anar creant les platges tan amples característiques de la localitat. El turó de Pedracastell és el punt més alt, amb 309 metres, i des d'on es pot veure a bastament la zona costanera, i les serres del Parc Natural del Montnegre i el Corredor,[6] així com el Massís del Montseny, Sant Pol de Mar, Sant Iscle de Vallalta i Sant Cebrià de Vallalta, i, si la visió és bona, fins i tot es pot apreciar també la muntanya de Montjuïc de Barcelona i el seu entorn. Els cims més alts són el Pedracastell (309), el Turó d'en Noé (305 m) i el Turó d'en Roig (291 m).[7] HidrografiaLes rieres són l'emblema de la vila, ja que recorren molts torrents, rials i rieres per tot el terme. La riera Gavarra és la que té una conca més gran i longitud en tota la vila, ja que comença al torrent de les Teixoneres, Salt del Rossi, va baixant tota la vall fins a arribar als Quatre Cantons, on s'ajunta amb la riera Buscarons i crea la riera de Sant Domènec, que recull les aigües de les serres d'en Sala, Termes i d'en Puig i de les rieres, rials, torrents de les seves pròpies valls, i forma la platja de Canet a la desembocadura. Les rierades són sobtades i bastant violentes, ja que poden arribar a ser perilloses i fins i tot ocasionar inundacions i accidents.[8][9] ClimaLa serralada protegeix la vila dels vents forts i freds del nord. Les temperatures són suaus i no són molt contrastades al llarg de l'any, amb una mitjana d'entre 15 i 16 °C. A l'estiu es poden superar els 30 graus i a l'hivern davallen poc les temperatures a menys zero, essent estranyes les glaçades. Els xàfecs de finals d'estiu poden arribar a ser abundants. Es diu que el clima entre Sant Andreu de Llavaneres i Sant Pol de Mar és un microclima per la seva elevada humitat concentrada a les valls, formant maresmes, i creant una vegetació i clima idoni. Vegetació Els boscos de Canet són frondosos, densos, amb molta vegetació, grans arbredes i sobretot amb molts camps de cultiu de tota classe. Abans, la major part d'història canetenca està relacionada amb l'agricultura a les valls i planes, es poden apreciar pel territori encara avui en dia, zones on trobem salvatgement; ametllers, vinyes, tarongers, maduixes (maduixots del Maresme), oliveres, cirerers, entre altres. A més dels miradors principals, n'hi ha alguns de creats per la natura, per roques o a les planes.
Platges Canet és un municipi de la Costa del Maresme. El seu litoral està compost per un fons sorrenc degut per la descomposició de les roques granítiques que formen el subsòl canetenc; les platges són planes i amb una amplada mitjana de 50 m,[10] principalment de sorra daurada[11] i gruixuda, i disposen d'un fàcil accés a peu o en bicicleta. La qualitat de la platja és la franja de protecció de la vegetació litoral, on es troben plantes autòctones del litoral català i maresmenc. Estan senyalitzades amb balises de 200 metres, i hi ha un canal d'entrada i sortida per a les embarcacions.
Està situada entre la platja del Cavaió i el terme municipal de Sant Pol de Mar.[12] Fa 1.500 m de longitud,[10] i és una platja urbana. Disposa de diversos establiments de menjar i beguda per tot el llarg del passeig marítim, i en els darrers anys ha rebut la qualificació de Bandera Blava que atorga la Unió Europea.[13] Està situada entre la platja de Canet i el terme municipal d'Arenys de Mar.[12] Fa 600 m de longitud,[10] i és una platja semiurbana. La seva composició és sorrenca, amb roques granítiques que baixen el subsòl de les rieres i rials. Hi ha un projecte per a fer un passeig marítim que enllaci amb Arenys de Mar, que remodelarà el litoral i que crearà diversos espigons per protegir la platja de les tempestes,[14] però tot i que el projecte està adjudicat i fet, encara no s'ha executat cap obra.[15] Senderisme Des de l'any 2006 hi ha tres rutes senyalitzades pels boscos de Canet, a més del sender de gran recorregut GR-5 que uneix el municipi amb Sitges.[16]
Camí dels Fondals. Santuari de la Misericòrdia – Riera - Castell de Santa Florentina - Rial de l'Aubó – Pedracastell - Camp d'aviació - Coll de sa Figuera - Esplanada de Can Roig del Castell - Cruïlla d'Arenys de Munt - Serra d'en Sala – Cirerers - Font de la Fontana - Rial de can Pouet - Polígon industrial.
Camí de les dues carenes. Santuari de la Misericòrdia - Camí de can Manresa - Esplanada de Pedracastell - Venteveió - Creu de Pedracastell - Carena dels dos pins - Plaça Onze de Setembre
Camí dels rials i els alocs. Polígon industrial - Riera d'en Misser - Rial de can Pouet - Font de la Fontana - Camí de la carena - Torrent de les Teixoneres - Rial de can Pouet.
Canet de Mar – Sitges. Principals llocs de pas: Canet de Mar - Sant Iscle de Vallalta - Sant Martí de Montnegre - Sant Celoni – El Montseny – Aiguafreda – Sant Miquel del Fai – Sant Feliu de Codines – Sant Llorenç Savall – La Mata – l'Obac – Rellinars – Monistrol de Montserrat – Montserrat – Collbató – Gelida – Olesa de Bonesvalls – Sitges. Aquest camí recorre 214Km. Llocs d'interès   S'hi poden trobar construccions modernistes de Josep Puig i Cadafalch, Lluís Planas i Calvet, Pere Domènech i Roura i Lluís Domènech i Montaner, entre altres. Edificis d'aquest període són la Casa Roura, la casa Domènech i Montaner, l'Ateneu Canetenc el Castell de Santa Florentina i alguns panteons del cementiri, com ara el de la família Montaner Malattó, el de la família Font Montaner i el del mateix Lluís Domènech i Montaner. De fet, és arran d'aquesta vinculació de Domènech amb Canet de Mar que escultors com Josep Llimona, Carles Flotats i Eusebi Arnau també han deixat obra seva al municipi. El Castell de Santa Florentina, a més, és una de les localitzacions escollides per la sisena temporada de Joc de Trons. Casa Museu Lluís Domènech i MontanerLa Casa Museu és un espai dedicat a l'estudi de la figura i l'obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner; està integrada per la casa Domènech, projectada per l'arquitecte amb la col·laboració del seu fill Pere Domènech i el seu gendre, Francesc Guàrdia, i la masia de can Rocosa, del segle xvi, que pertanyia a la família de Maria Roura, dona de l'arquitecte, i que Domènech i Montaner convertí en el seu taller-estudi.[17] Forma part de la xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, i s'inaugurà l'any 1998; el setembre de 2011, després d'un període de reformes, estrenà un nou model museogràfic que donava cabuda a les noves tecnologies.[18] A partir d'aquell moment compta també amb un espai expositiu permanent dedicat al fotògraf canetenc Eugeni Forcano, qui cedí la seva obra a la Casa museu i l'Arxiu Municipal, per a deu anys en règim de comodat.[18][19] Santuari de la MisericòrdiaEl Santuari està situat en una ampla esplanada ombrejada de pins que domina la vila de Canet de Mar. La devoció a la Verge de la Misericòrdia està documentada des del 1520. Per aquells temps es va portar des de Trieste (Itàlia) una imatge mariana que va presidir l'església nova que es va bastir a la vila l'any 1591. Un segle més tard, l'any 1703, la Misericòrdia va ésser anomenada la patrona de la vila. Posteriorment, entre el 1853 i el 1857, es va construir el santuari actual, un edifici d'estil neogòtic obra de l'arquitecte Francesc Daniel Molina. La façana principal té un magnífic arc gòtic que emmarca l'entrada, coronada per una gran rosassa. En el mateix parc de la Misericòrdia, just al costat del santuari, hi ha l'edifici homònim projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch l'any 1914. Aquest edifici és una mostra més del ric patrimoni arquitectònic modernista del qual disposa Canet de Mar. L'església parroquialL'actual església parroquial de Sant Pere de Canet (s'inicià en esdevenir independent com a parròquia) fou bastida el 1579-1591 en el característic estil gòtic tardà, tan abundant a la comarca, dirigida pel mestre d'obres Onofre Enric. Fou consagrada el 6 de març del 1591 i cent anys després se li afegí la capella del Santíssim, el campanar i el creuer. Aquest campanar, de tres pisos, iniciat el 1703, és conegut per l'alçada i singularitat com la Pubilla de la Costa (el rellotge és del 1880). [20]  Obres de Lluís Domènech i Montaner
 Altres espais singulars
Festes i actes culturals Gener
Febrer
Abril
Maig Juny
Setembre
Desembre
Tot l'any
Política i governComposició de la Corporació MunicipalEl Ple de l'Ajuntament està format per 17 regidors. En les eleccions municipals de 2019 la candidatura d'Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal (ERC-AM) obtingué 5 regidors, Canetencs Independents (Canetencs) n'obtingué 4, el Partit dels Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés (PSC-CP) 3, Som Canet-En Comú Guanyem 1, Junts per Canet (Junts) 1, Primàries Canet de Mar-Primàries Catalunya (Primàries) 1, Candidatura d'Unitat Popular-Alternativa Municipalista (CUP-Amunt) 1 i Canet i Tu-Independents de Catalunya (CANIT-IDC) 1. Eleccions municipals
Alcaldes de Canet de Mar
Independència de CatalunyaEl 13 de desembre del 2009 es va celebrar un referèndum municipal a la vila, i a 150 municipis de tota Catalunya.[45] El 27 de setembre de 2012 Canet es va declarar territori català lliure i sobirà, el municipi número 61 de Catalunya que es va manifestar. ServeisCanet de Mar gaudeix de serveis culturals, educatius, socials, esportius i recreatius: CulturalsLa Biblioteca Pare Gual i Pujadas (a l'edifici de l'Ateneu Canetenc), la Sala Cultural Ramón de Capmany i el centre cívic i cultural Vil·la Flora, així com la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner. EducatiusCanet compta amb tres llars d'infants, quatre escoles, dos instituts, una escola de música, l'Escola Universitària d'Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt (EUETTP) (fins a l'any 2006)[46] i el Centre de Recerca i Transferència de Tecnologia Tèxtil,[47] entre altres. Sanitaris i socialsCanet compta amb un centre de la Creu Roja, un Centre d'Atenció Primària,[48] diverses residències per a la tercera edat i la Fundació Els Garrofers, centre per a persones amb discapacitats[49]   EsportiusLes instal·lacions municipals esportives són: pista d'atletisme, camp de futbol (amb gespa), piscina, skatepark, complex esportiu, pavelló d'esports, pista d'hoquei i pista de mini-bàsquet; també hi ha d'altres instal·lacions, com el circuit de salut, clubs nàutics i el Club de Tennis Canet. Transports
L'estació de tren pertany a la línia Barcelona - Mataró - Maçanet Massanes (R1) de Rodalies.
Línia d'autobusos Sant Cebrià de Vallalta - Canet de Mar - Sant Pol de Mar - Calella, ambdós sentits, de l'empresa Sagalés.
Per l'autopista C-32, de Montgat a Palafolls, i per la carretera N II a la costa, de Barcelona a la Jonquera. Mitjans de comunicació
Canetencs il·lustres 
Moltes altres persones, tot i no haver nascut a Canet de Mar, hi han viscut o han exercit una tasca important en el municipi:
Referències
Bibliografia
Vegeu tambéEnllaços externs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
