Cal·líope

Cal·líope

Tipus	personatge de la mitologia grega
Context
Mitologia	Religió a l'antiga Grècia
Dades
Gènere	femení
Família
Parella	Apol·lo, Magnet (fill d'Argos), Ares, Estrímon, Zeus i Aqueloos
Cònjuge	Eagre i Aqueloos
Mare	Mnemòsine
Pare	Zeus
Fills	Orfeu, Linos, Himeneu, Resos, Edonus, coribants, Ialemus i Aelinus (en)
Germans	Clio, Melpòmene, Urània, Euterpe, Terpsícore, Èrato, Polímnia i Talia
Altres
Part de	musa

Cal·líope és una de les muses de la mitologia grega. Originàriament, ella i les seves germanes no tenien cap funció específica, però a partir de l'època alexandrina (segona meitat del segle iv aC) se li atribueix la representació de la poesia èpica i l'eloqüència i per això era considerada com la més important de totes les muses.

Portava una corona daurada per simbolitzar aquesta supremacia (cal no oblidar la veneració grega per Homer, per exemple, per entendre aquesta jerarquia). A les mans porta una mena de trompeta per fer-se sentir i els poemes en tauletes per ser recitats.

Se li atribueixen Orfeu i Himeneu com a fills més destacats, tot i que alguna tradició reivindica el caràcter virginal de les muses. De vegades se la considera mare de les sirenes que per això eren capaces d'atreure els mariners cantant, i també de Linos i de Resos. Va fer de mediadora, a petició del seu pare Zeus, en la disputa entre Afrodita i Persèfone, que volien repartir-se els favors d'Adonis.^[1]

Cal·líope en grec antic és Καλλιόπη (Kaliópe), que significa "la de la bella veu," en referència a l’art poètica i oratòria de la que es considerava musa.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cal·líope