Cabazita-K

Cabazita-K
Cabazita-k (transparent) amb phil·lipsita-k (blanca)
Fórmula química	(K₂,Ca,Na₂,Sr,Mg)₂[Al₂Si₄O₁₂]₂·12H₂O
Epònim	cabazita i potassi
Localitat tipus	Ercolano, Mont Somma, complex volcànic Somma-Vesuvi, Ciutat metropolitana de Nàpols, Campània, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.GD.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.GD.10
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Estructura cristal·lina	a = 13,831 Å; c = 15,023 Å;
Grup puntual	3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Grup espacial	r3m
Color	incolor
Duresa (Mohs)	4
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Propietats òptiques	biaxial (+/-)
Índex de refracció	nα = 1,478 a 1,485 nβ = 1,480 a 1,490 nγ = 1,480 a 1,490
Birefringència	δ = 0,002 a 0,005
Dispersió òptica	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1997 s.p.
Símbol	Cbz-K
Referències	[1]

La cabazita-K és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la cabazita-levyna. Rep el nom des de 1788 per Louis-Augustin Bosc d'Antic, del grec chabazios (to o melodia), una de les vint pedres esmentades en el poema Peri litos, que exaltaven les virtuts dels minerals. El poema s'atribueix a Orfeu, llegendari fundador de la secta òrfica, que va florir a Grècia en els primers segles.^[1]

La cabazita-K és un silicat de fórmula química (K₂,Ca,Na₂,Sr,Mg)₂[Al₂Si₄O₁₂]₂·12H₂O. Cristal·litza en el sistema trigonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cabazita-K pertany a «02.GD: Tectosilicats amb H₂O zeolítica; cadenes de 6-enllaços – zeolites tabulars» juntament amb els següents minerals: gmelinita-Ca, gmelinita-K, gmelinita-Na, willhendersonita, cabazita-Ca, cabazita-Na, cabazita-Sr, cabazita-Mg, levyna-Ca, levyna-Na, bellbergita, erionita-Ca, erionita-K, erionita-Na, offretita, wenkita, faujasita-Ca, faujasita-Mg, faujasita-Na, maricopaïta, mordenita, dachiardita-Ca, dachiardita-Na, epistilbita, ferrierita-K, ferrierita-Mg, ferrierita-Na i bikitaïta.

Va ser descoberta a la localitat d'Ercolano, al mont Somma, dins el complex volcànic Somma-Vesuvi, a la ciutat metropolitana de Nàpols (Campània, Itàlia). També ha estat descrita en altres localitats italianes, així com a Alemanya, França, Espanya, Noruega, Àustria, la República Txeca, Rússia, Austràlia, els Estats Units, Veneçuela i l'Antàrtida.

Als territoris de parla catalana ha estat descrita únicament al volcà de la Crosa de Sant Dalmai, un volcà que es troba entre els municipis de Vilobí d'Onyar (Selva), Aiguaviva i Bescanó (Gironès), a Catalunya.^[2]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cabazita-K