Cabazita-Ca

Cabazita-Ca
Una placa d'heulandita amb un cristall de cabazita-Ca extremadament afilat d'aproximadament 2 cm.
Fórmula química	(Ca,K₂,Na₂)₂[Al₂Si₄O₁₂]₂·12H₂O
Epònim	melodia, cabazita i calci
Localitat tipus	Colle del Lares, vall de San Nicolò, Província de Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.GD.10
Nickel-Strunz 9a ed.	9.GD.10
Dana	77.1.2.1
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 9,425Å; b = 9,42Å; c = 9,42Å; α = 94,25°; β = 94,2°; γ = 94,25°
Grup puntual	1 - pinacoide
Color	incolor, blanc, groc, rosa, vermell
Macles	en [0001], interpenetrant, simples i repetides, comunes, en contact amb {1011}.
Exfoliació	distingible/bona - distingible en {1011}
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	de 4 a 5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	2,05 a 2,2 g/cm³ (mesurada); 2,035 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+/-)
Índex de refracció	nα = 1,478 a 1,487 nβ = 1,480 a 1,490 nγ = 1,480 a 1,493
Birefringència	δ = 0,002 a 0,006
Dispersió òptica	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1997 s.p.
Símbol	Cbz-Ca
Referències	[1]

La cabazita-Ca és un mineral de la classe dels silicats, el membre amb calci dominant de la sèrie de la cabazita, que pertany al grup de les zeolites. Va ser anomenada així l'any 1788 per Louis-Augustin Bosc d'Antic, del grec chabazios (to o melodia), una de les vint pedres esmentades en el poema Peri litos, que exaltaven les virtuts dels minerals. El poema s'atribueix a Orfeu, llegendari fundador de la secta òrfica, que va florir a Grècia en els primers segles.^[1]

La cabazita-Ca és un silicat de fórmula química (Ca,K₂,Na₂)₂[Al₂Si₄O₁₂]₂·12H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic normalment en forma de cristalls pseudoromboèdrics, quasi cúbics, de fins a 4,5 cm.^[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és de 4 a 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cabazita-Ca pertany a «02.GD: Tectosilicats amb H₂O zeolítica; cadenes de 6-enllaços – zeolites tabulars» juntament amb els següents minerals: gmelinita-Ca, gmelinita-K, gmelinita-Na, willhendersonita, cabazita-K, cabazita-Na, cabazita-Sr, cabazita-Mg, levyna-Ca, levyna-Na, bellbergita, erionita-Ca, erionita-K, erionita-Na, offretita, wenkita, faujasita-Ca, faujasita-Mg, faujasita-Na, maricopaïta, mordenita, dachiardita-Ca, dachiardita-Na, epistilbita, ferrierita-K, ferrierita-Mg, ferrierita-Na i bikitaïta.

La cabazita-Ca sol formar-se en les roques volcàniques i és més difícil torbar-la en calcàries i esquists. També s'ha trobat dipositada a les cavitats i a les juntes de filons hidrotermals.

Va ser descoberta a Colle del Lares, a la vall de San Nicolò (Província de Trento, Trentino-Alto Adige, Itàlia). És una zeolita comuna que ha estat trobada en molts indrets d'Europa, Amèrica del Nord i Austràlia.^[1]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cabazita-Ca