Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Burca

Dona afganesa duent el txadri

El burca[1] és una vestimenta tradicional que porten algunes dones de certs països musulmans (en especial a l'Afganistan i en zones del Pakistan i de l'Iran) basant-se en una interpretació estricta del codi islàmic del vestit o hijab, segons la qual la dona hauria de cobrir-se completament en públic.

N'hi ha diversos models, dels quals se'n poden destacar dos: El primer, usat al sud de l'Iran, és un tipus de vel que es lliga al cap i que cobreix la cara a excepció d'una escletxa a l'altura dels ulls perquè la dona hi pugui veure. L'altre és l'anomenat txadri i conegut com a «burca complet» o «burca afganès», roba d'una sola peça que cobreix el cos de cap a peus i que sol ser de color blau. Aquí, per a veure-hi, hi ha un vel reixat que permet que la dona miri, però que evita que la gent li vegi els ulls. A Occident, el mot «burca» se sol assimilar actualment al txadri o burca completa afganesa.[2] Tampoc no s'ha de confondre amb el nicab, un tipus de vel que cobreix el cap i la cara, però no el cos, i que sol ser negre. De vegades, hom parla de «vel integral» en parlar de vels que cobreixen la cara, com el burca o el nicab en contraposició als vels que no ho fan, com el xador o més àmpliament el hijab.

El mot prové de l'àrab برقع, burquʿ o burqaʿ.

Context històric

La introducció del txadri es va produir a l'Afganistan a principis del segle xx, durant el mandat de Habibullah (1901-1919), que va imposar el seu ús a les dones que componien el seu nombrós harem per evitar que fossin vistes pels altres homes. A partir d'aquí, el burca va esdevenir una vestimenta utilitzada per la classe alta, que d'aquesta manera s'aïllava del poble evitant la seva mirada.[3]

Aplicant una comprensió fanàtica de les lleis religioses i tribals, el règim dels talibans va imposar l'ús del burca per a totes les dones de l'Afganistan.[2]

Ús als Països Catalans

A Catalunya, segons el Consell Islàmic i Cultural de Catalunya, el 2010 hi hauria com a molt sis dones amb burca per set milions i mig d'habitants.[4] Algunes organitzacions es mostren contràries al seu ús, al·legant que aquestes dones es veuen obligades a fer-ho, en comptes de promoure canvis en la normativa que sancionin la imposició del vel integral, no pas el seu ús. Poques dones, de diferents religions i cultures, es mostren a favor d'imposar per llei normes vestimentàries. La majoria de partits polítics també. La majoria dels grups feministes considera que les prohibicions o imposicions d'aquesta mena són masclistes. Entitats com el Centre UNESCO de Catalunya qüestionen alguns partits polítics per utilitzar la religió com a arma amb finalitats electoralistes.[5]

En particular, la Unesco de Catalunya considera que és un gran error centrar el debat públic en tan sols el fet de prohibir o no prohibir una peça de roba. Menys encara sense consultar prèviament l'Assemblea de les Religions, que té funcions consultives i assessores en totes aquelles matèries relacionades amb els afers de les diferents tradicions religioses, ni sense parlar amb les dones a les quals la normativa suposadament afectaria, encara que siguin una minoria.[5] Els articles 8 i 9 de la Convenció Europea de Drets Humans, de la qual inclouen explícitament la llibertat de religió i creença, i es manifesten contra la prohibició de pràctiques i símbols religiosos.

Altres tipus de roba en l'islam

Referències

  1. «burca». És a dir.
  2. 2,0 2,1 «Burca». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Costa, Roger «L'origen del burca». Sàpiens [Barcelona], núm. 103, 5-2011, p. 58-59. ISSN: 1695-2014.
  4. «Consell Islàmic de Catalunya». Telenotícies. TV3, 06-06-2010.
  5. 5,0 5,1 «La prohibició del burca». Fundació Autònoma Solidària i Centre Unesco de Catalunya, 11-06-2010.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9