|
Brassicals
Les brassicals (Brassicales) són un ordre de plantes amb flors. Sota els criteris del sistema APG II pertanyen al grup euròsids II dels dicotiledonis i a més s'inclouen les Capparals.[1][2] Una característica comuna en molts membres d'aquest ordre és la producció de glucosinolat. L'ordre Brassicales conté 17 famílies, 398 gèneres i 4.450 espècies diferents; entre aquestes espècies hom hi troba les tapereres, les cols, la mostassa, el gènere Tropaeolum o les resedes.[1] Sinapomòrfies de l'ordreL'ordre de les brassicals engloba un gran nombre d'espècies i gèneres de fins a 17 famílies diferents; això fa que la varietat de plantes que hom pugui trobar-hi és molt elevada. Per aquest motiu, hi ha certes sinapomòrfies que caracteritzen els taxons d'aquest ordre; les més importants són: presència de glucosinolats; fulles en espiral; estípules petites; inflorescències en raïm i òvuls en una o dues fileres.[3] Fulles, flors i desenvolupament generalLes plantes de l'ordre de les brassicals es caracteritzen per la precedència dels sèpals laterals respecte dels mitjans amb un retard en el creixement dels pètals; així mateix, presenten un androginòfor, el nectari fora de estaminiodi i les fulles amb estípules.[4] Les brassicals presenten un androceu característic com a conseqüència d'una certa compressió de les flors que causa, alhora, la pèrdua i desplaçament dels estams mitjans.[4] Presència de glucosinolatsLes plantes d'aquest ordre presenten múltiples diferències fenotípiques, estructurals i bioquímiques. Com ja s'ha avançat, una característica que comparteixen la gran majoria de brassicals és la presència de glucosinolats, compostos sulfurats, que eviten les afectacions per bacteries i també la ingesta de la planta per organismes més grans com ara mamífers hervívors.[1] Aquests glucosinolats es produeixen a partir de certs aminoàcids primaris en tres etapes:[5] 1) aquests aminoàcids primaris poden créixer mitjançant la inserció de diferents grups metilè a la seva estructura; 2) els aminoàcids, tant els primaris com els ja allargats, es metabolitzen tot formant l'estructura central dels glucosinolats; això es duu a terme per la conversió dels aminoàcids a una aldoxima que posteriorment es convertirà, tot conjugant-se amb glutatió, en S-alquil-tiohidroximat[6] que, al seu torn, es transformarà en tiohidroximat. Aquests compostos intermediaris són altament reactius i se sulfaten per a produir desulfoglucosinolats. 3) Finalment, la cadena que deriva de l'aminoàcid precursor pot afegir grups hidroxil, alquils i metoxis.[7] TaxonomiaLes següents famílies estan incloses en l'ordre brassicales:[8][9]
Seguint els criteris del sistema Cronquist les brassicals eren anomenades Capparales, i incloses dins les Dileniidae; a més de les famílies Brassicaceae i Capparaceae inclou les Tovariaceae, Resedaceae i Moringaceae. Filogènia i cladogramaçEl següent diagrama mostra la filogènia de la família Brassicales juntament amb les edats estimades, basat en un estudi de 2018 sobre elplasmidi dels membres d'aquesta família; els números en cada branca mostren l'edat aproximada (en milions d'anys); les famílies amb més de 30 espècies es presenten en negreta.[10]
Referències
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Brassicals |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
