Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Brassica

Infotaula d'ésser viuBrassica Modifica el valor a Wikidata

Brassica rapa Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitsíliqua Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreBrassicales
FamíliaBrassicaceae
GènereBrassica Modifica el valor a Wikidata
L., 1753
Tipus taxonòmicBrassica oleracea Modifica el valor a Wikidata

Brassica és un gènere de plantes amb flors de la família de la col (brassicàcia). Conté més espècies rellevants en agricultura que cap altre gènere de plantes. Hi ha des de males herbes fins a híbrids i varietats hortícoles. La majoria són plantes anuals però també n'hi ha de biennals o petits arbusts. El gènere Brassica és natiu de l'oest d'Europa, les zones de clima mediterrani i regions de clima temperat d'Àsia.

Usos

S'aprofiten quasi totes les parts segons les espècies, així l'arrel del nap la tija en el cas del (kohlrabi), les fulles en (col de cabdell, col de Brussel·les), flors (coliflor, bròquil), i llavors com la mostassa o l'oli de llavors Colza). Algunes cols són ornamentals.

Les espècies d'algunes Brassica serveixen d'aliment per a alguns lepidòpters.

A causa de la seva importància agrícola les plantes de Brassica han estat objecte de molt interès científic. La relació estreta entre 6 importants espècies (Brassica carinata, B. juncea, B. oleracea, B. napus, B. nigra i B. rapa) està descrita en la teoria del Triangle U.

Es considera que les espècies de Brassica tenen un valor nutricional molt alt, ja que proporcionen una gran quantitat de vitamina C i fibra dietètica a més de contenir propietats anticanceroses, antibacterianes i antivirals: 3,3'-diindolilmetà, sulforafà i seleni.

Algunes espècies

Hi ha un cert desacord científic en la classificació del gènere Brassica. Als Països Catalans es presenten com autòctones o naturalitzades les marcades amb ∗[1]

Referències

  1. Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans Barcelona 1990
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9