Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Bosanska Krajina

Plantilla:Infotaula geografia políticaBosanska Krajina
Tipusàrea i territori Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 44° 46′ 00″ N, 17° 11′ 00″ E / 44.7667°N,17.1833°E / 44.7667; 17.1833
EstatBòsnia i Hercegovina Modifica el valor a Wikidata

Bosanska Krajina (Pronunciat [bɔ̌sanskaː krâjina], Ciríl·lic: Босанска Крајина), és una regió geogràfica de Bosnia i Hercegovina occidental definida pels rius Sava, Una i Vrbas. És també una regió històrica, econòmica i cultural de Bosnia i Hercegovina.

La ciutat més gran, i el seu centre històric és Banja Luka. Altres ciutats que en formen part són Bihać, Cazin, Velika Kladušun, Prijedor, Sanski Most, Gradiška, Kozarska Dubica, Novi Grad, Bosanska Krupa, Ključ, Bosanski Petrovac, Kotor Varoš, Šipovo, Mrkonjić Grad, Drvar, Bosansko Grahovo, Jajce, Kneževo, Bužim, Laktaši, i Čelinac.

Bosanska Krajina no té cap frontera política o representació política en l'estructura de Bòsnia i Hercegovina; tanmateix té una identitat cultural i històrica significativa que va ser formada a través de diversos esdeveniments històrics i econòmics. El territori de Bosanska Krajina està actualment dividit entre la Republika Srpska i la Federació de Bosnia i Hercegovina.

Nom

Entre els segles xvi i XIX el territori entre els rius Una i Vrbas va ser anomenat Croàcia turca.[1][2][3] Aquest nom va ser utilitzat per topògrafs militars austríacs que van treballar en la comissió fronterera Austro-Otomana a conseqüència del Tractat de Karlowitz de 1699.[1] A mitjan segle xix el nom Croàcia turca va ser reemplaçat pels cartògrafs pel de Bosanska Krajina.[1]

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 Magaš, Branka; Žanić, Ivo. The War in Croatia and Bosnia-Herzegovina 1991-1995. Taylor & Francis, 2001, p. 11. ISBN 0-7146-8201-2. 
  2. «Bosnia and Herzegovina». 1911 Encyclopædia Britannica. LoveToKnow. [Consulta: 18 juny 2010]. «Donji Kraj, the later Krajina, Kraina or Turkish Croatia, in the north-west»
  3. Borna Fuerst-Bjeliš, Ivan Zupanc «Images of the Croatian Borderlands: Selected Examples of Early Modern Cartography». Hrvatski geografski glasnik, 69/1, 2007, pàg. 16 [Consulta: 25 juny 2010]. «Schimek’s Map of the Turkish Croatia, 1788. (Facsimile from Marković 1998). "Turkisch Croatien"»
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9