Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Boirina

Matí de boirina a Swifts Creek, Victòria, Austràlia.
Raigs de sol es filtren a través d'una fina capa de boira en un matí d'hivern en Albuquerque, Nou Mèxic, Estats Units.

La boirina o boirim és un fenomen meteorològic superficial de reducció de la visibilitat que consisteix en la suspensió de gotes d'aigua d'una mida entre 50 i 200 micròmetres de diàmetre, o de partícules higroscòpiques humides, que redueixen la visibilitat horitzontal en una distància d'entre 1 i 10 quilòmetres.[1]

Observació

La seva coloració és grisenca, tret que la distingeix sovint de la boira veritable. La humitat relativa és igual o superior al 70% en terres interiors i del 80% en la costa o zones molt influïdes per la presència del mar o grans masses d'aigua. Sovint és difícil distingir la calitja de la boirina, tot i que les petites diferències de coloració hi poden ajudar, no és del tot fiable la diferència de color.[1]

El més fiable és disposar d'aparell enregistrador d'humitat relativa. En cas contrari, hi poden haver altres signes que puguin resoldre el dubte, per exemple l'existència de núvols baixos (si són estrats, millor) que és senyal que el fenomen observat és la boirina. La boirina sovint esdevé un estadi intermedi cap a la formació o la dispersió de la boira. Aquest fenomen es pot observar gairebé durant tot l'any i a bona part de la geografia catalana.[1]

La boirina s'arriba a captar estenent xarxes de malla plàstica col·locades verticalment. Les petites gotes es dipositen en la trama de la tela i en augmentar de mida són atretes per la gravetat o poden ser conduïdes a un tanc d'emmagatzemament per al seu ús tant com a aigua potable o com a aigua per a reg.[2]

Diferència amb la boira

L'única diferència entre boirina i boira és la visibilitat: Si el fenomen meteorològic dona una visió d'1 km o menys, és considerat com a boira; i si permet veure més d'1 km, el fenomen és considerat com a boirina.[3] Vist en la distància, la boirina pren més la tonalitat de l'aire (grisenc/blavós), mentre que la boira és més blanquinosa. La boirina com la calitja fa visibles els raigs de sol, al contrari, la boira a causa de la seva alta densitat de partícules no fa visibles els raigs de sol.

Símbols meteorològics

Símbol Número Descripció
Boirina
Boirina
10 Boirina

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 «Boirina». Meteocat. Gencat. [Consulta: 24 febrer 2015].
  2. Secció Conservació de National Geographic en castellà. Maig 2010
  3. Fontserè i Riba, Eduard. Assaig d'un vocabulari meteorològic Català. Institut d'Estudis Catalans, 1948, p. 17. 

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9