Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Depressió atmosfèrica

Una depressió a Islàndia.

Una depressió atmosfèrica és una zona amb la pressió atmosfèrica més baixa que les zones del voltant. A l'hemisferi nord les depressions giren en sentit contrari al de les agulles d'un rellotge, en canvi a l'hemisferi sud giren en sentit horari, això ho motiva l'efecte de Coriolis. Les depressions s'originen a la Zona de convergència intertropical formant part de la circulació de la cèl·lula de Hadley.

Les depressions, s'associen normalment amb vents forts i elevació atmosfèrica. Aquesta elevació sol produir cel cobert, a causa del gradient tèrmic quan l'aire es col·lapsa. Així, les depressions solen portar cels ennuvolats o coberts, que poden minimitzar la temperatura diürna tant a l'estiu com a l'hivern. Això es produeix per l'entrada de menys radiació solar d'ona curta i temperatures més baixes, ja que els núvols reflecteixen la llum solar. De nit, l'efecte d'absorció dels núvols en la radiació d'ona llarga, com la calor de la superfície, permet que les temperatures diürnes siguin més fresques en totes les estacions de l'any.

Les depressions frontals són un fenomen de la zona temperada, i es desenvolupen al llarg de fronts polars com a resultat de la interacció entre el masses d'aire fred i calent. Les depressions tèrmiques també es formen en zones com Death Valley com a resultat de la intensa calor despresa des de la superfície; són molt més petites en extensió geogràfica que els fronts de convergència o les depressions frontals. Els sistemes de baixes pressions en superfície tendiran a ser petits en àrea i tenir vents en superfície més forts que un sistema anticiclònic, a causa de la suma de fricció en superfície per força del gradient de pressió, força centrífuga i l'efecte Coriolis que controlen la circulació.

Als deserts, l'absència d'humitat i plantes en superfície que normalment proporcionarien refrigeració per evaporació pot dur a un augment ràpid i intens de la calor solar en les capes baixes de l'aire. L'aire calent és menys dens que l'aire fred d'al voltant. Això, combinat amb l'elevació d'aire calent, resulta en una depressió aïllada, anomenada baixa termal.

Vegeu també

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9