Mapa de la diòcesi d'Agde durant el segle xviii.L'església de Sant Andreu d'Agde, construïda el segle v, que fou seu del concili d'Agde del 506.L'abadia de Nostra Senyora de Valmanha a Vilamanda, fundata el 1138 pel vescomte de BesièrsRamon Trencavell.L'abadia de Sant Tibèri a Sant Tibèri, fundata el segle viii.
La seu episcopal era la ciutat d'Agde, on l'església de Sant Esteve servia com a catedral.
El 1789, la diòcesi incloïa només 25 parròquies, tres d'ells a la ciutat episcopal.
Història
El territori d'Agde va rebre l'evangeli ja a finals del segle iii. El martirologi romà recorda els màrtirs Tiberi, Modest i Fiorentí, que van ser morts durant les persecucions de l'època de l'emperador Dioclecià.[1] [1]
La diòcesi probablement va ser erigida al segle v, obtenint el seu territori de la diòcesi de Nîmes. La tradició explica que el primer bisbe d'Agde, sant Venust, va patir el martiri durant la llegendària invasió del bàrbar Chrocus, el 407 o el 408. El primer bisbe d'Agde del qual hi ha registres històrics és Sofroni, que va participar en el concili d'Agde del 506. Va ser un sufragània de l'arxidiòcesi de Narbona, capital de la província romana de la Gàl·lia Narbonesa.[2]
Entre els segles V i VI es va ser fundada a la ciutat episcopal les dues principals abadies de la diòcesi, la de Sant Sever i la de Sant Andreu. En l'època carolíngia en el territori diocesà es va construir l'abadia de Sant Tiberi i després, al segle xii, l'abadia masculina de Notre-Dame de Valmagne i femenina de Sainte-Marie de Netlieu (abolida el 1490).
En 506, com s'ha esmentat, va tenir lloc el concili d'Agde, que va reunir els bisbes de les vuit províncies de la Gàl·lia sota el control dels visigots, regnant Alaric II. Va definir 49 cànons que preocupaven sobretot la disciplina eclesiàstica, la litúrgia i els sagraments. Les reunions van tenir lloc a l'església abacial de Sant Andreu, la primitiva catedral de la diòcesi.
A la segona meitat del segle xii, el bisbe Guillem II va establir el nombre dels canonges del capítol en dotze ; el mateix bisbe va començar la construcció de la catedral de Sant Esteve. El 1187, el seu immediat successor Pere Ramon va obtenir per a ell i els seus successors el títol de vescomte, que més tard es va convertir en el de comte; nominalment, els bisbes d'Agde exercirien el poder temporal fins a finals del segle xviii.
En el primer quart del segle xiii, el bisbe Tedisi de Balbis va fundar un hospici per a dotze pobres.
El bisbe Francesc Foucquet va ser qui establí el seminari diocesà a mitjans del segle xvii.
↑Vetus Martyrologium Romanum alla data del 10 de novembre de: «In territorio Agathensi, in Gallia, sanctorum Martyrum Tiberii, Modesti et Florentiae; qui, tempore Diocletiani, variis tormentis cruciati, martyrium compleverunt.»
↑Els dubtes sobre l'autenticitat d'aquest bisbe sorgiren degut al fet que en el breviari diocesà més antic, del 1510, no hi ha cap menció a sant Venust.
↑citat per Gregori de Tours; segons Duchesne no existeixen dades certes sobre el recompte de Gregorio.
↑Hagué d'exiliar-se per haver convertit al catolicisme el fill del rei arrià dels visigots. El 588 fou nomenat bisbe de Vence.
↑Giusto partecipò allo pseudo concilio di Narbona, che alcuni autori (Duchesne) datano al 788, altri al 791.
↑Secondo Segondy, l'unico documento che lo menziona è del 987 e non del 922. Després Stefano, Despetis aggiunge il vescovo Reginaldo, citat el una carta del vescovado di Agde, senza indicazione della sede, il 10 de març de 923. Per Segondy questo argomento non è sufficiente per indicarlo come vescovo di Agde, tenendo conto che negli stessi anni un Reginaldo era vescovo di Béziers.
↑Entre Dagoberto II i Armando, Gallia christiana introdueix una sèrie de bisbes (Bernardo I, Salomone I, Bernardo II, Amelio e Salomone II) que Despetis (pp. 63-67) demostrà espuris: els dos Bernardo són en realitat un únic bisbe que es correspon al bisbe homònim d'inicis del segle xii; Amelio no va ser bisbe d'Agde, sinó que d'Usès; i Salomone II correspon a Salomone I, únic bisbe documentat sense interupcions des del 955 al 975.
↑El mes de febrer de 1215 el genovès Tedisio de Balbis encara no era bisbe d' Agde.
↑Després de Tedisio, Despetis insereix un bisbe Guillaume, citat a una carta perduda; poser va ser un bisbe electe.
↑Segons Despetis, contràriament al que diu Eubel, aquest bisbe fou nomenat el 4 de desembre de 1337.
.JPG)
