Bibliotheca Alexandrina

Bibliotheca Alexandrina

Dades
Tipus	biblioteca nacional museu de literatura edifici de biblioteca centre cultural
Història
Creació	16 octubre 2002
Activitat
Membre de	Digital Library Federation IFLA African Library and Information Associations and Institutions (en) UNESCO Global Open Science Partnership Biodiversity Heritage Library Biblioteca Digital Mundial International GLAM Labs Community International Internet Preservation Consortium
Gerent/director	Ismail Serageldin
Lloc web	bibalex.org

La Bibliotheca Alexandrina (en àrab: مكتبة الإسكندرية الجديدة - Nova Biblioteca d'Alexandria) és un centre cultural ubicat al barri d'al-Shatibi, a la ciutat d'Alexandria, Egipte. Fou inaugurat oficialment el 16 d'octubre de 2002^[1] i està dirigit per Mustafà al-Feki.^[2]

La biblioteca va ser ideada en honor de la històrica Biblioteca d'Alexandria, creada a inicis del segle iii aC per Ptolemeu I Sòter i que esdevingué un dels principals focus de cultura del món antic malgrat els nombrosos incendis, sabotatges i espolis fins a la seva desaparició total.

Passats diversos segles d'aquests successos, no va ser fins a l'any 1972^[3] quan es va començar a gestar la idea de la creació d'una nova i gran biblioteca que fos de nou un referent i aquest cop, amb la idea de ser més que una col·lecció de llibres, entrant en el món de l'art com el cinema, música, teatre a més de la voluntat de convertir-se en seu de diferents esdeveniments culturals i un punt d'aprenentatge continu, facilitant recursos gratuïts en línia a estudiants i professors. L'ideòleg fou un professor de la Universitat d'Alexandria, Mustafà Al-Abbaddi,^[3] qui va iniciar la creació d'un comité per tractar la idea. D'aquestes reunions, en va sortir una proposta en ferm presentada al govern egipci. L'any 1988, sota la presidència de Hosni Mubàrak, es va donar el vistiplau amb un pressupost inicial de 180 milions de dòlars.^[4] Els fons per la construcció van arribar de manera majoritària per part de diferents entitats locals i internacionals, com el fons àrab per al desenvolupament econòmic, la UNESCO, el Rotary International, la Comissió Europea o el Banc Mundial entre d'altres. La construcció es va acabar l'any 2001 i un any més tard, es va inaugurar oficialment.

L'any 2003, es va declarar un petit incendi a la quarta planta de l'edifici central, podent ser controlat pels cos de bombers abans que causés cap desperfecte a l'estoc de llibres i demés objectes guardats custodiats dins del recinte.^[5]

L'obra del recinte cultural de la Bibliotecha Alexandria va ser a càrrec de l'estudi d'arquitectura noruec Snøhetta, d'obres destacades com l'Òpera d'Oslo. Segons l'estudi, el motiu per escollir aquesta estètica trencadora va ser per aconseguir que "el seu sostre inclinat i brillant recordi l'antic far de Alexandria i proporcioni a la ciutat un nou símbol d'aprenentatge i cultura."^[6]

L'edifici té una forma molt singular i característica, basada en un gran cilindre que neix des del terra fins a arribar als 32 metres d'alçada i zones on arriba als 12 metres per sota del nivell del mar.^[6] Des del punt més alt, aquest cilindre apareix segat en diagonal fins a tocar un petit llac artificial que hi ha al darrere. El sostre està compost per una trama d'alumini i plaques de vidre per a il·luminar l'interior.

Les parets exteriors estan recobertes per grans panells de granit extrets del planter ubicada al sud de la ciutat Assuan,^[7] prop del llac Nasser, un indret molt reconegut des de temps remots de l'antic Egipte per la qualitat de les seves pedres i sent utilitzades, des de llavors, per la construcció de grans obres. La trama formada per tots aquests panells units arriben a cobrir una àrea de 6500 m². Tenen un acabat rugós i cadascuna d'elles, se li va aplicar una part d'una sèrie de grans gravats que, a manera de trencaclosques, cada panell tenia una part del gravat i un cop units, acabarien per mostrar una sèrie d'inscripcions en 120 llengües diferents,^[8] esdevenint un dels seus trets més característics juntament amb la forma cilíndrica esbiaixada.

L'interior es caracteritza per grans espais diàfans trencats per columnes primes. Té un total de 13 plantes i, a més de l'edifici principal, també té diferents construccions dins del recinte com ara un planetari o un centre de convencions, entre d'altres.

• 
  Detall de les inscripcions en 120 llengües a la paret exterior.
• 
  Part més alta.
• 
  Part més baixa, veient-se l'entramat de vidres i alumini del sostre.
• 
  Interior.

Al sur de l'edifici principal, la biblioteca, està ubicat el planetarium, que forma part del centre de ciència planetària i el museu d'història de la ciència. Aquest disposa d'una llarga passarel·la que l'uneix amb la biblioteca. Aquest annex va ser concebut com un punt per a investigadors que treballessin en la difusió del coneixement científic, incloent una sala d'exposicions situada al costat del planetari on els visitants poden debatre diversos temes científics, des de la física a l'astronomia.

• 
  Vista de dia.
• 
  Vista de nit.

El recinte cultural de la Bibliotheca Alexandria posseeix diverses escultures entre les quals destaquen:

• Les Veles, ubicada al sud-est de l'edifici principal. L'obra va ser creada per polifacètic escultor egipci Fathi Mahmoud l'any 1962 inicialment exposada en un indret diferent fins a la inauguració del la biblioteca. L'obra està composta per diverses figures blanques: una sèrie de formes punxegudes, que representen diverses veles d'una nau, un brau, que representa el déu del mar Posidó que abraça una sirena, batejada amb el nom «Sea Bride» (la núvia del mar). L'obra evoca un antic mite sobre la creació d'Alexandria i la vegada, mostra l'herència grega. L'estàtua ha estat en algunes ocasions centre de polèmica per part dels partits més conservadors al mostrar una figura femenina nua i sabotejada amb pintura alguna vegada.^[9]
• Estàtua de Ptolemeu II Filadelf, ubicada a l'entrada de la biblioteca. Es tracta d'una obra colossal històrica subjectada per una viga. Li manca l'avantbraç esquerra i el nas.
• Bust d'Alexandre el Gran, ubicat sobre una pilastra al sud-est de l'edifici principal, entre el planetari i el centre de conferències.

• 
  Les Veles. A l'esquerra, es veu la figura del brau i a la dreta, les diferents veles de la nau.
• 
  Les veles. Detall del brau.
• 
  Estàtua de Ptolemeu II Filadelf.
• 
  Bust d'Alexandre el Gran.

La biblioteca consta de:^[4]

• Més de 50.000 mapes.
• Més de 100.000 manuscrits.
• Més de 250.000 documents d'àudio i vídeo.

Alguns dels serveis oferits per la Biblioteca d'Alexandria:

• E-learning Platform, plataforma en línia en àrab, anglès i francés que dona accés i promociona l'autoaprenentatge amb recursos en línia de lliure accés, tant de forma presencial a la mateixa biblioteca, com a estudiants d'arreu del món, incloent:^[10]
  • Més de 210.000 de llibres electrònics.
  • Més de 70.000 de diaris electrònics.
  • Més d'1.800.000 de tesis doctorals.
  • Curs sobre la civilització a l'Antiga Egipte.
  • Curs sobre les contribucions de la civilització islàmica.
  • Curs sobre l'escriptura a Egipte.
• Museus. El centre realitza exposicions i mostres temporals, així com disposa de diversos petits museus permanents com:
  • Museu de manuscrits.
  • Museu d'antiguitats, incloent más de 100 peces descobertes a l'Illa Nelson que daten entre la dinastia XVI d'Egipte i la Dinastia XXX, a més de peces de la colonització grega durant el període hel·lenístic.
  • Museu d'història de la ciència.
  • Museu Sadat.
• Altres centres culturals.
  • Centre d'arts. Espai cultural dedicat a la música, teatre i cinema.
  • Centre de ciència planetària. Espai cultural dedicat a l'estudi i difusió de l'astronomia.

La biblioteca té una afluència d'1,5 milions de persones anualment^[8] entre totes les seves seccions. També és el lloc on s'acull la Fira Internacional del Llibre d'Alexandria.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bibliotheca Alexandrina

• Pàgina oficial de la Bibliotheca Alexandrina (anglès).
• Pàgina oficial de l'estudi Snøhetta, amb imatges i planells de l'obra (anglès).