|
Bettina Rheims
 Bettina Caroline Germaine Rheims (francès: [ʁɛ̃s]) és una fotògrafa francesa nascuda a Neuilly-sur-Seine el 18 de desembre de 1952. La provocativa posada en escena de la seva fotografia la va donar a conèixer arreu del món.[1] CarreraPrimers passosLa carrera fotogràfica de Rheims va començar el 1978 amb una sèrie de fotografies a un grup d'artistes de striptease i acròbates que la va dur a exposar per primera vegada. Va ser en aquest moment que va descobrir la seva predilecció per la fotografia de models femenines, tema recurrent al llarg de la seva carrera.[2] Al llarg de la dècada de 1980 Rheims va produir una gran quantitat de retrats de dones, que acabarien conformant el recopilatori Female Trouble (1989).[3] El 1982, la sèrie Animal li va permetre desenvolupar una nova sensibilitat a través de la fotografia de peluixos. "Sembla que vulguin expressar alguna cosa més enllà de la mort", diria la fotògrafa, "havia de captar la seva mirada".[4] Amb Modern Lovers (1989-1990), Rheims va voler elaborar una reflexió al voltant del gènere, l'androgínia i la transsexualitat. Aquesta seria la primera peça d'una trilogia centrada en aquesta temàtica: Les Espionnes (1992) i Kim (1994).[5] La dècada de 1990A principis dels 90, Bettina Rheims estava treballant en una de les seves sèries fotogràfiques més extenses, Chambre Close (1990-1992), la primera on va emprar color. El projecte va ser el tret de sortida de la seva col·laboració amb el novel·lista Serge Bramly, que va aparellar textos de ficció amb les fotos de Rheims a Chambre Close. D'alguna manera, aquesta obra es va llegir com una paròdia de les seves primeres fotografies pornogràfiques. El 1995, Jacques Chirac va convidar Rheims a fer fotos rere les escenes dels últims dies de la campanya electoral. Després de les eleccions, la Presidència de la República Francesa va encarregar-li el retrat oficial de Chirac. Rheims va dir al Libération que volia dotar al president de "el posat natural dels grans herois dels westerns".[6] El 1999 es va publicar I.N.R.I., una altra vegada amb la col·laboració de Bramly. L'obra proposa una reflexió al voltant de la història de la crucifixió a través de fotografies d'escenes de la vida de Crist, des de l'Anunciació fins a l'Ascensió. A França va ser rebuda amb molta controvèrsia.[7] La dècada de 2000El 2002, Rheims va presentar una sèrie fotogràfica produïda en dues estades que va fer a Xangai, en què volia plasmar la coexistència de les tradicions mil·lenàries amb l'avantguarda a la Xina.[8] El 2005, va exposar Héroïnes a la Galerie de Noirmont, un homenatge a l'escultura. La fotògrafa va col·laborar aquesta vegada amb el dissenyador de moda Jean Colonna. Bettina Rheims va tornar a treballar amb Serge Bramly en l'exhibició Rose, c'est Paris el 2010, exposada a la Biblioteca Nacional de França.[9] La dècada de 2010El 2012 va exposar a Düsseldorf la sèrie Gender Studies, centrada al voltant del qüestionament de la representació del gènere. La instal·lació consta de 27 retrats sonors de dones i homes joves que es van prestar voluntaris a participar a través de Facebook. Les fotografies estan acompanyades per vídeos amb entrevistes als protagonistes. L'exposició es va presentar a diverses galeries i va aparèixer en un llibre.[10] EncàrrecsRheims també ha treballat en campanyes publicitàries per a grans marques, com Chanel i Lancôme, i ha treballat per a revistes de moda. Ha fotografiat, entre d'altres celebritats, Madonna, Kylie Minogue, Claudia Schiffer, Asia Argento, Charlotte Rampling, Carole Bouquet i Marianne Faithfull. Obres
Premis
Referències
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
