Bernat III de Besalú

Bernat III de Besalú

Biografia
Naixement	segle XI
Mort	1111 (Gregorià)
Comte de Besalú
1097 – 1111 (Comtat de Barcelona) ← Bernat II de Besalú – Supressió del càrrec →
Altres
Títol	Comte d'Osona (1107–1111) Comte de Ripoll (1097–1111) Comte de Besalú (1097–1111)
Família	Casal de Barcelona
Cònjuge	Ximena de Barcelona i de Díaz
Pares	Guillem II de Besalú   i Estefania de Provença

Bernat III de Besalú (segle XI - 1111 ^(Gregorià)) fou el darrer comte de Besalú i Ripoll (1097-1111).

Originalment es creia que era fill del comte Guillem II de Besalú i la seva esposa Estefania de Provença.

Actualment hi ha dubtes sobre la seva existència. Existeix la possibilitat que sigui la mateixa persona que Bernat II de Besalú i, per tant, germà i no fill de Guillem II.^[1]

Heretà el comtat de Besalú i el de Ripoll a la mort de Guillem II, tot i que primerament comptà amb la tutela del seu oncle Bernat II de Besalú. No fou fins al 1097 que deixà de tenir la tutela d'aquest.

El 1067 ambdós havien reconegut la senyoria superior del comte de Barcelona, cosa que es traduí en una forta col·laboració entre els dos comtats. Així es casà l'1 d'octubre de 1107 amb Ximena d'Osona, comtessa d'Osona, filla del comte Ramon Berenguer III i neta d'El Cid. Per aquest casament Bernat III rebé en dot de matrimoni de la seva esposa el comtat d'Osona.

Els dos comtes llavors firmaren un pacte de successió mútua en cas de no tenir descendència i per això el comtat de Besalú s'uní al de Barcelona en morir Bernat III el 1111.