Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Basílica de Superga

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Basílica de Superga
Vista nocturna
Modifica el valor a Wikidata
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEsglésia catòlica, museu religiós i museum for an artifact of industrial archaeology (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteFilippo Juvara Modifica el valor a Wikidata
Construcció1717 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura barroca
arquitectura del Renaixement Modifica el valor a Wikidata
Superfícieexposició: 728 m² Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTorí (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióStrada della Basilica di Superga, 73/75 - Torino Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 04′ 50″ N, 7° 46′ 03″ E / 45.08062°N,7.76737°E / 45.08062; 7.76737
Patrimoni monumental d'Itàlia
Activitat
Diòcesiarquebisbat de Torí Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Treballadors9 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Visitants anuals100.000 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webbasilicadisuperga.com Modifica el valor a Wikidata

La basílica de Superga és una església en les proximitats de Torí. Va ser edificada entre 1706 i 1731 per Víctor Amadeu II de Savoia al cim del tossal de Superga, qui al pujar per examinar la situació durant l'assetjament de Torí, va jurar construir una església en honor de la Mare de Déu si derrotava l'enemic. En ser coronat rei de Sicília, va fer complir la seva promesa. L'arquitecte va ser Filippo Juvarra, qui hi va emprar un estil classicista amb un toc barroc característic del moment. Més endavant el seu fill, Víctor Amadeu III de Savoia, faria construir la cripta de la basílica, on serien enterrats els membres de la seva nissaga.[1]

S'hi troben les tombes de molts dels prínceps i reis de la Casa de Savoia, entre ells el Monument a Carles Manuel III (1733) d'Ignazio i el seu germà Fillipo Collino.

El 4 de maig de 1949 s'estavellà contra la muralla del seu terraplè l'avió que transportava la plantilla del Torino Football Club, un dels millors equips de futbol del moment, que havia guanyat cinc vegades seguides el campionat italià. En l'accident aeri de Superga hi morí tota la plantilla del Gran Torino entre altres persones. El fet va trasbalsar el país. Aproximadament un milió de persones va assistir al funeral en memòria de les víctimes. Actualment, hi ha un petit museu en record dels futbolistes dins del complex de la basílica.

Monarques enterrats a Superga

Nom Nascut-Mort Sepulcre
Víctor Amadeu II de Sardenya 1666-1732 Rei de Sardenya (o de Piemont-Sardenya)
Anna Maria d'Orleans 1669-1728
Anna Teresa de Spigno 1680-1769
Carles Manuel III de Sardenya 1701-1773 Rei de Sardenya
Cristina de Sulzbach 1704-1723 des de 1786; abans, a la catedral S. Giovanni Battista
Polyxene de Hesse-Rotenburg-Rheinfels 1706-1735 des de 1786; abans, en S. Giovanni Battista
Isabel de Lorena 1711-1741 des de 1786; abans en S. Giovanni Battista
Víctor Amadeu III de Sardenya 1726-1796 Rei de Sardenya
Maria Antonieta d'Espanya 1729-1785
Víctor Manuel I de Sardenya 1751-1819 Rei de Sardenya
María Teresa d'Àustria-Este 1773-1832
Carles Albert I de Sardenya 1798-1849 Rei de Sardenya
María Teresa d'Àustria-Toscana 1801-1855
Maria Adelaida d'Àustria 1822-1855 Primera muller de Víctor Manuel II, rei d'Itàlia
Amadeu I d'Espanya 1845-1890 Rei d'Espanya
Maria Victòria al Pozzo della Cisterna 1847-1876
Maria Letizia Bonaparte 1866-1926
Tomislav II 1900-1948 Rei de Croàcia, 4t Duc d'Aosta
Irene de Grècia 1904-1974

Galeria

Referències

  1. Esculies, Joan «El desconsol de Superga». Sàpiens [Barcelona], núm. 55, 5-2007, p. 62. ISSN: 1695-2014.
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9